Resultats de la cerca

Vida i obra L’any 1768 esdevingué rector de Palaldà, al Vallespir, i amb la revolució francesa s’exilià al Principat des d’on s’oposà a les reformes que derivaren de la revolució Estigué vinculat a l’anomenat grup de Tuïr Tenia una important biblioteca Recreà el penediment de sant Pere en un soliloqui intitulat Sant Pere deplora son pecat , un monòleg solemne en dotze cants, inèdit També és autor d’una nadala titulada Nadal per lo dia dels Reis Bibliografia Vila, P 1997 3 Vegeu bibliografia

Fundat el 2008 per Juan Antonio Fernández Ramos, està vinculat a la franquícia de botigues Runnersworld Té al voltant d’un centenar d’associats que practiquen les diferents disciplines de curses atlètiques pista, cros, ruta i de triatló duatló, aquatló Des del 2011, el maratonià Jaume Leiva és el seu principal referent esportiu També hi ha a les seves files el fondista Mohamed Benhmbarka i la triatleta Ivet Farriols En l’aspecte organitzatiu, destaquen la Marató Costa Daurada Tarragona, la Mitja Marató de Cambrils i el Triatló de Tarragona

Vinculat a l’Agrupació Excursionista Bufalà i al Club Excursionista Tiana, és tècnic d’escalada Feu nombroses ascensions a Montserrat, els Pirineus i els Alps Rebé el premi FEEC per l’expedició catalana Kinabalu 2000 a l’illa de Borneo, en la qual obrí una via a la paret verge de la cara est del Donkey’s Ears amb Xavier Vilella, Xavier Fernández i Carles Albesa L’any 2012, amb Gara Villalba, escalà The Nose Yosemite en 16 hores És autor de Les 100 millors escalades de Catalunya 2005

Deixeble de Rosa Pey, com a juvenil i júnior aconseguí una medalla d’or i dues de plata en els Campionats d’Europa i dues de plata i una de bronze en els Campionats del Món 2000-03 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Europa de combinada 2005 i assolí les medalles de plata 2007 i una de bronze 2008 en figures obligatòries dels Campionats d’Europa També aconseguí la medalla de plata en la prova individual lliure dels Games 2005 Com a entrenador està vinculat al Club Patí Lloret

En la dècada de 1910 dirigí el setmanari El Sport i, més tard, La Jornada Deportiva 1921-25 i Mundo Deportivo 1929-39 Durant un temps compaginà la tasca periodística amb l’arbitratge El 1919 fou escollit president del Collegi Català d’Àrbitres, encara que renuncià al càrrec Xiulà partits del Campionat de Catalunya i d’Espanya, i dirigí la final del Campionat d’Espanya 1918 Estigué també molt vinculat a l’Universitari SC, club del qual fou president i secretari, a més de jugador Al final del 1936 fou seleccionador català

Vinculat al Centre Excursionista del Penedès i membre del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, és tècnic superior d’Alta Muntanya i instructor de l’Escuela Nacional de Alta Montaña ECAM en escalada i descens de barrancs Realitzà nombroses ascensions i escalades als Pirineus i als Alps, i formà part d’expedicions a l’Himàlaia Tukuche, 1987 Makalu, 1989 i 1998 Everest, 1993, i Cho Oyu, 1996, al Karakorum Broad Peak Central, 1992, i Torre del Baltoro, 1994 i a l’Aconcagua 2000 Fundà i dirigí l’empresa Les Deus Aventura

El 1962 ingressà al Collegi Català de Jutges amb titulació d’àrbitre de classe B El 1968 assolí l’ascens a la segona categoria d’àrbitre en l’àmbit estatal Participà en la fundació de la Federació Catalana d’Halterofília l’any 1969 Arbitrà més de 300 competicions Presidí el Collegi Català de Jutges d’Halterofília El 1978 fou guardonat amb l’ensenya d’or de la Federació Europea d’Halterofília També rebé el diploma d’honor del Collegi Nacional de Jutges d’Halterofília En abandonar l’arbitratge continuà vinculat a la federació

Vinculat a la secció d’hoquei patins de l’Sferic de Terrassa, el 1969 es feu àrbitre d’aquest esport i durant vint anys es convertí en una referència de l’arbitratge en els àmbits català, estatal i internacional Participà en el Campionat d’Europa absolut 1987 Presidí el Comitè Català d’Àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge 1988-2002 i, posteriorment, la Comissió Nacional d’Àrbitres de la federació espanyola Quan deixà el càrrec, collaborà en la promoció de l’hoquei en línia a Catalunya i a la resta de l’Estat

S’inicià com a collaborador a la revista Stadium 1915-17 Exercí de president del consell d’administració i de director gerent del diari Mundo Deportivo , heretat del seu pare el 1921 Restà vinculat a aquest diari fins el 1936 i novament després de la Guerra Civil com a redactor en cap 1939-67, sotsdirector 1960-67 i director 1967-76 Rebé la medalla del mèrit del treball 1974 i el premi Forjador de la Jean Bouin, a títol pòstum 1985 El 1979 s’instaurà el Trofeu Ricard Grau Escoda de ciclisme

Vinculat al Club Nàutic Amposta, fou tres vegades campió d’Espanya en categoria juvenil i tres vegades més en categoria sènior l’any 1994, en quatre sense timoner el 1996, en dos sense timoner, i el 1997, en dos sense timoner També assolí una medalla de bronze al Campionat del Món juvenil de Banyoles 1991 i una altra com a sènior sub-23 1992, totes dues en vuit amb timoner Participà també en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Posteriorment fou responsable econòmic de la Federació Catalana de Rem