Resultats de la cerca

La tradició afirma que abandonà la muller la mateixa nit de noces i visqué ascèticament els disset darrers anys de la seva vida com a criat a casa del seu pare, ignorat de tothom Molt popular a l’Orient, ho fou també a l’Occident medieval A Catalunya hom el tenia com a patró de captaires i vagabunds El tema tingué una certa importància en la literatura medieval catalana hom conserva el record de cançons representades al Berguedà, al Camp de Tarragona i a l’Alt Penedès, possible romanalla de peces de teatre hagiogràfic, avui perdudes A Reus havia estat representat el ball de sant Aleix , del…

Visqué els seus primers anys a Rússia i a Polònia, estudià lleis, participà com a aviador en la Segona Guerra Mundial i el 1945 ingressà en la diplomàcia Treballà en el ministeri d’afers estrangers 1946-56 i fou cònsol francès a Los Angeles 1956-60 De les seves novelles cal destacar Éducation européenne 1945, Tulipe 1946, Les couleurs du jour 1952, Les racines du ciel 1956, premi Goncourt, molt coneguda, Lady L 1963, Chien blanc 1970, Charge d’âme 1978 i Les cerfs volants 1980 Poc després del seu suïcidi es descobrí que era també l’autor de les novelles signades amb el pseudònim Émile Ajar La…

Filla de Joan Galeàs Sforza, duc de Milà, i d’Isabel d’Aragó germana de Ferran II de Nàpols, visqué en la seva joventut a Nàpols i a Bari i fou educada per Crisostomo Colonna Juntament amb la seva mare, fou el centre de la vida cortesana napolitana durant el virregnat de Ramon de Cardona Amb el nom de Belisana quedà reflectida en la protagonista principal de l’anònima novella en castellà, probablement d’autor valencià, Qüestión de amor 1513 Casada amb Segimon I de Polònia, introduí en aquella cort el luxe de la societat catalanonapolitana El rei morí el 1548, i el 1555 Bona Sforza fou…

Serví a l’exèrcit colonial, participà en les jornades revolucionàries parisenques i fou elegit diputat del Var a la Convenció Comissari a Occitània, hi reprimí la insurrecció i activà la reconquesta de Toló Fou un dels promotors dels fets del 9 de termidor i dirigí la detenció de Robespierre Fou president de la Convenció i comandant en cap de l’exèrcit a l’interior Elegit membre del Directori, esdevingué, a partir del 18 de fructidor, el veritable cap executiu del país Després del 18 de brumari fou destituït dels seus càrrecs i es retirà a la vida privada, però no cessà de conspirar contra…

Durant la guerra civil de 1936-39 visqué a França, on cursà la seva formació artística amb Bernard Dorival, conservador del Museu d'Art Modern de París Posteriorment tornà a Catalunya i aprengué l’art de la tapisseria amb Carles Delclaux La seva pintura deriva de l’impressionisme i destaca per la calidesa de les entonacions Tractà temes com ara el paisatge i la natura morta També realitzà tapissos de natura abstracta, relacionats amb la tauromàquia i l'esport i d'homenatge a Picasso i a Dalí, a la vegada que experimentà amb peces volumètriques i de grans dimensions Vibracions , 1985, d'11 x…

Participà com a oficial en la Primera Guerra Mundial, estudià dret i economia, s’afilià al partit comunista i fou secretari 1928-32 de l’associació d’escriptors proletariorevolucionaris El 1928 publicà, amb èxit, la novella antimilitarista Krieg ‘Guerra’, la continuació autobiogràfica de la qual fou Nachkrieg ‘Postguerra’, 1930 Empresonat pels nazis 1933-36, emigrà després a Suïssa i formà part de les brigades internacionals durant la Guerra Civil Espanyola, experiència que plasmà més tard a Der spanische Krieg ‘La guerra espanyola’, 1955 Visqué a Mèxic 1939-47 i tornà a Dresden, on fou…

Fill d’un secretari de Maria de Mèdici, fillol de Richelieu, infant precoç, abat comendatari de cinc abadies entre elles La Trappe i prevere, experimentà una conversió radical després d’una jovenesa dissipada Visqué amb els oratorians i després professà la vida cistercenca a Notre-Dame de La Trappe, d’on esdevingué abat efectiu, i inicià amb un zel fogós abbé Tempête i no sense grans contradiccions, la reforma dita del Cister de la més estricta observança trapenc Influent en l’espiritualitat del temps, prengué part en la polèmica antijansenista i, a causa de la seva oposició a l’activitat…

També pintor, dibuixant i escenògraf, fou membre del Grup 47 Emigrà a Palestina 1933, visqué a Londres i retornà a Palestina com a oficial anglès Fou intèrpret en el procés de Nuremberg 1946-49 Del 1957 ençà resideix a Suïssa És autor d’obres radiofòniques importants, com Prinzessin Turandot ‘La princesa Turandot’, 1954, adaptada també per al teatre i la televisió, Das Opfer Helena ‘Helena la víctima’, 1955 adaptació teatral, 1959 i Herrn Walsers Raben ‘Els corbs del senyor Walser’, 1960 d’obres teatrals de l’absurd, com Spiele, in denen es dunkel wird ‘Jocs, en els quals es fa fosc’, 1958,…

Inicialment actor i cantant 1833-44, fou posteriorment director d’orquestra del Theater an der Wien, de Viena 1846-48 i del Friedrich-Wilhelmstadtleches Theater de Berlín 1849-51 Influït per CMvon Weber i l’òpera francesa, compongué òperes còmiques que obtingueren força èxit Zar und Zimmermann ‘Tsar i fuster’, 1837 estrenada a Barcelona el 1966, Der Wildschütz ‘El caçador furtiu’, 1842, Undiner 1845, Der Waffenschmied ‘L’armer’, 1846, Regina 1848, que per les referències revolucionàries no s’estrenà fins el 1899 Tot i el to sovint lleuger i popular, la seva obra s’inscriu en la tradició de l’…

Visqué un quant temps a Brusselles, on féu el Bust de Jacques-Louis David 1826, Musée du Louvre Establert a París 1827, portà a terme la seva producció bàsicament romàntica i naturalista, bé que sempre inspirada en un cert classicisme Entre les seves obres més importants cal esmentar Petit pescador napolità amb una tortuga marbre, 1834, Musée du Louvre, la seva primera autèntica creació personal i sense influències, els alts relleus Retorn de l’exèrcit d’Egipte 1830-35 i la Marsellesa a l’arc de triomf de l’Étoile de París, Joana d’Arc marbre, 1845-52, Musée du Louvre, El mariscal Ney 1852-53…