Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Àngela Margarida Prat de Serafí
Cristianisme
Caputxina.
Introductora als Països Catalans de l’orde femení de caputxines clarisses, fundat a Nàpols el 1538 caputxí De jove serví a Barcelona Es casà a Manresa amb Francesc Serafí, d’on se la conegué també per la Serafina, i un cop vídua retornà a Barcelona, on vestí l’hàbit de beata dels caputxins 1588 Reuní un grup de noies per fundar una comunitat caputxina femenina, però diferents oposicions feren retardar la fundació fins el 1599 Aquest any, ajudada per la marquesa de Montesclaros, fundà a Sarrià el primer monestir hispànic de monges caputxines El 1604 el papa Climent VIII autoritzà la fundació…
Reginald Poc
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Dominicà 1600, fou professor de teologia a les universitats de Girona, Barcelona i Perpinyà Fomentà confraries del Roser a la diòcesi d’Elna, i potser per això se li atribueixen, sense fonament, els Goigs de la Mare de Déu del Roser Publicà en castellà una vida de sant Galderic i sant Isidre Perpinyà 1627 — Compendio de la vida, muerte y milagros de los dos gloriosos labradores san Galderique i san Isidro de Madrid , que inclou, entre altres goigs en català anònims, uns Goigs del gloriós llaurador sant Galderic , d’ell mateix— i una vida de sant Magí Barcelona 1630 — Historia de…
,
Giovanni Battista Pergolesi

Giovanni Battista Pergolesi
© Fototeca.cat
Música
Compositor italià.
Estudià a Nàpols amb FDurante i Francesco Feo Es donà a conèixer amb música religiosa especialment una Missa solemne , que el féu cèlebre compongué òperes serioses, com La Sallustia 1731, i intermezzi còmics, de caràcter popular, per intercalar-los en els entreactes el titulat La serva padrona 1733, escrit per a la seva òpera seriosa Il prigioniero superbo 1733, assolí un èxit immens i fou representat per tot Europa a París, el 1752, provocà polèmiques Querelle des Bouffons Altres intermezzi seus són Livietta e Tracollo 1733 i Il geloso schernito d’atribució dubtosa, a més de l…
Nicolau Peres
Literatura
Política
Cristianisme
Escriptor polític.
Era clergue Estudià filosofia i teologia a València, s’establí a Madrid i pertangué a diverses acadèmies espanyoles Polemista antiillustrat infatigable i arrogant, amb el pseudònim El Setabiense , publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido y sabio penitente València 1789, contra les novetats filosòfiques del segle, El censor de la historia de España Madrid 1802, contra la història crítica de Francesc Masdeu i altres historiadors, El Anti-Quijote Madrid 1805 i Cathechismus Romanus 1798, una crítica de l’obra de Cervantes, i els opuscles Descripción de las dos…
,
Josep O’Callaghan i Martínez
Josep O'Callaghan i Martínez
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Diplomàtica i altres branques
Escripturista i papiròleg.
Jesuïta des del 1940, es doctorà en filosofia i lletres Madrid, i lletres clàssiques Milà Fou professor de llengües bíbliques i de crítica textual del Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya i de papirologia grega a la Universitat de Barcelona i catedràtic de papirologia i paleografia grega al Pontificio Istituto Biblico de Roma Fundador i director de la revista Studia Papyrologica , de la collecció “Papyrologica Castroctaviana” 1967, i de la sèrie “Estudis de Papirologia i Filologia Bíblica” 1991, entre els seus llibres cal citar Las tres categorías estéticas de la cultura…
Pero López de Ayala
Historiografia
Literatura catalana
Política
Historiador, home polític i poeta.
Durant el regnat de Pere I de Castella participà en les lluites civils entre el rei i el seu germà Enric de Trastàmara i en les guerres contra la corona d’Aragó, i fou alcalde de Toledo De primer al costat del rei, passà després al servei d’Enric, i fou fet presoner per Pere a la batalla de Nájera 1367 Victoriós Enric Enric II de Castella, tingué càrrecs governamentals durant el seu regnat i el de Joan I fou canceller A la batalla d’Aljubarrota 1385 fou fet presoner dels portuguesos Durant la seva captivitat escriví el Rimado de palacio , de caràcter didacticomoral,…
narcòtic
Farmàcia
Dit de la substància que produeix narcosi.
Els narcòtics són depressors de l’activitat del sistema nerviós que indueixen al son, alhora que creen hàbit Hom pot classificar-los en tres grans grups drogues naturals, alcaloides procedents de productes naturals i llurs derivats, i narcòtics sintètics , entre els quals cal considerar els analgèsics de síntesi, amb capacitat de produir hàbit La venda de narcòtics és sotmesa a una legislació especial, per tal de protegir el ciutadà de la possible formació d’hàbit Segons llur ús, els principals narcòtics són l’haixix, la morfina, l’opi, l’heroïna i la cocaïna El període dels…
monosacàrid
Bioquímica
Sucre simple constituït per un polihidroxialdehid (en el qual cas rep el nom d’aldosa) o una polihidroxicetona (cetosa) i obtingut per hidròlisi dels polisacàrids.
Els monosacàrids, anomenats també oses , pertanyen al grup dels glúcids o hidrats de carboni glúcid i tenen la fórmula general CH 2 O n , on n ≥3 Els més simples són les trioses n = 3 Els més abundants són les hexoses n = 6, i d’aquestes, la D-glucosa Les aldopentoses n = 5 són components dels àcids nucleics Un dels sucres de caràcter àcid més importants és l’àcid ascòrbic vitamina C Tots els monosacàrids simples són sòlids blancs, cristallins, molt solubles en aigua i insolubles en dissolvents no polars N'hi ha molts que són dolços Tots exceptuant la dihidroxiacetona posseeixen algun…
Jeroni Navel i de Cardona
Història
Polític.
Fill de Julià de Navel i Guirzes i ciutadà honrat, com ell Fou membre del Consell de Cent, i en 1629-30 fou elegit conseller en cap de Barcelona El 1630 fou clavari de la ciutat El 1632 dirigí un assalt a les duanes, motivat per un conflicte que sorgí entre la ciutat i el virrei, per una qüestió de drets damunt el blat El 1634, en suscitar-se novament l' avalot de les Quintes , fou enviat a Madrid per tractar de dissuadir Felip IV de reclamar-los, i envià una relació molt detallada de les seves converses amb el comte duc d’Olivares i amb altres alts càrrecs de la cort Fou…
Ricard Muñoz i Suay
Cinematografia
Cineasta.
Es formà a la facultat de lletres El 1932 Juan Piqueras l’introduí en els ambients cinematogràfics polítics de l’avantguarda Creà diferents cineclubs universitaris Membre del comitè nacional de la Unión Federal de Estudiantes Hispanos 1935, el 1937 n'esdevingué secretari general i el mateix any fou elegit membre del comitè nacional de la Federació Nacional dels Estudiants de Catalunya El 1951 inicià la crítica cinematogràfica a Índice , i uns quants anys més tard creà —amb Bardem, Ducay i Garagorri— Objectivo El 1955 fou un dels organitzadors de les converses de Salamanca El 1949 inicià la…