Resultats de la cerca
Es mostren 6446 resultats
Ulldecona
>Ulldecona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià, estès a l’esquerra del riu de la Sénia, límit meridional i occidental del terme.
Situació i presentació El municipi d’Ulldecona, de 126,88 km 2 , és el segon en extensió de la comarca Inicialment comprenia també les actuals demarcacions d’Alcanar, Freginals i la Sénia, però aquestes localitats esdevingueren molt aviat autònomes i Ulldecona restà amb la seva demarcació actual Limita al N amb Mas de Barberans NW, la Galera, Godall, i Freginals NE, a l’E i al S amb Alcanar i li fa de termenal la serra de Montsià des de vora la Foradada 687 m, on coincideixen els termes de Freginals, Alcanar i Ulldecona, fins al barranc de les Cases Al sector de ponent, el riu de la Sénia…
Santanyí
Santanyí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem meridional de l’illa.
El terme comprèn un sector migjornenc de terres baixes la major part de l’estany de ses Gambes, que un cordó de dunes aïlla del litoral proper, i el fragment meridional de les serres de Llevant puig de Consolació, 271 m alt, i un sector de la plataforma de sa Marina, de 3 a 4 km d’amplària, que arriba a mar lleugerament inclinada El litoral migjornenc va de cala en Togores al cap de ses Salines El litoral llevantí és més accidentat, amb cales endinsades i ramificades estil ria cala Llombards, cala Figuera, cap des Moro, cala Montdragó i caló d’en Brogit, l’espaiós Portopetre, mig amagat per…
el Tallat

Vista del santuari del Tallat (Vallbona de les Monges)
© Antonio Mora
Santuari
Antic priorat i santuari marià del municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), dins l’antic terme de Montblanquet, situat a 789 m alt. al cim de la serra del Tallat.
Tot i dependre de Montblanquet, ha estat vinculat de sempre al poble de Rocallaura pel fet que la imatge de la Mare de Déu fou portada a la seva parròquia L’indret d’aquest santuari constitueix un esplèndid mirador de l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà, tant per la seva altitud com per la situació Per anar-hi, es pot seguir la carretera de Vallbona de les Monges o per la C-14 en direcció a Montblanc i, després de Belltall, a la dreta es troba la carretera que per la vall del Maldanell va a Bellpuig Gairebé en la partió de comarques, en la carena de la divisió de les aigües, es troba…
Utiel
Vista parcial d'Utiel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme ocupa la part alta de la vall del riu Magre, que neix prop de la població, format per diversos cursos d’aigua de la part nord-occidental de la comarca El relleu és format per un altiplà, d’uns 700 m alt al S i al SE, que s’alça ràpidament al N i al NE, en serres paralleles de direcció ibèrica NW-SE serra d’Utiel i serra d’El Negrete, que culminen a 1306 m alt El 40% del terme és ocupat per boscs de pins 5800 ha i matollar 4200 ha, a les parts més muntanyoses Els conreus abasten grans extensions, pel caràcter planer de la major part del terme 14000 ha de secà i 500 ha de regadiu, que…
Sant Ramon
Església
Església situada al NW de la vila del Pla de Santa Maria (Alt Camp), al raval de Sant Ramon.
L’edifici És un notable edifici bastit entre els segles XII i XIII, de planta de creu llatina, amb una sola nau, transsepte i absis semicircular orientat a llevant precedit d’un curt tram presbiteral És probable que a l’origen al creuer ja s’alcés un cimbori, el qual fou totalment refet en època barroca Una volta de canó de perfil apuntat cobreix la nau, mentre que els braços del transsepte tenen volta d’aresta la coberta de l’absis presenta volta de quart d’esfera L’edifici té diverses finestres de doble esqueixada i altres tipus d’obertures, entre les quals destaca una esplèndida rosassa…
perforació

Instal·lació típica de perforació terrestre amb sonda rotativa, i model de turbosonda (trepant acoblat a una turbina) accionada pel mateix fang injectat i secundàriament per la tija
© Fototeca.cat
Química
Conjunt de tècniques que permeten d’obrir i explotar un pou petrolífer.
L’objectiu de la perforació és de travessar les capes del sòl que separen la superfície dels jaciments cercats, sia d’aigua, gas o petroli Hom distingeix la perforació realitzada en terra perforació terrestre de la feta en mar perforació marina o perforació ‘off-shore' Pel que fa a la perforació terrestre, cal assenyalar diversos mètodes la perforació amb sonda de percussió , emprada en pous de poca profunditat, consisteix a desagregar la roca deixant-hi caure al damunt amb ritme repetit, un cisell prou pesant les restes són recollides per una mena de cullerot després d’haver injectat en…
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al , com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan segle XII— que no…
Josep Melià i Pericàs

Josep Melià i Pericàs i Jordi Pujol
© Fototeca.cat
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1962 i periodista per la Escuela de Periodismo de Madrid 1965, el 1963 ingressà per oposició en el cos tècnic del Ministeri de Treball, on fou cap del Servei de Documentació, assessor del Ministeri, cap del Servei d’Estudis del Ministeri de l’Habitatge i cap del Gabinet Tècnic del ministre El 1974 fou elegit procurador a les darreres Corts franquistes Membre de la comissió redactora de la Llei del sòl 1975, dugué a terme iniciatives per a la gratuïtat en la normalització dels noms de pila en el Registre Civil, l’obtenció d’un senador per les…
, ,
Albert Espinosa i Puig
Literatura
Escriptor, dramaturg i guionista.
Diagnosticat a tretze anys d’un osteosarcoma que li comportà l’amputació d’una cama, l’extirpació d’un pulmó i un llarg tractament anticancerós que durà deu anys, aquesta experiència marcà tota la seva producció literària i televisiva posterior Estudià i es graduà en enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya, i durant la seva època universitària formà part d’un grup teatral i començà a escriure A mitjan anys noranta, es professionalitzà com a coguionista de sèries i programes, especialment de Televisió de Catalunya Club Súper3 , Històries de Catalunya , Buenafuente , El joc de…
Juli Manrique i Vicuña

Juli Manrique i Vicuña
© Grup Focus
Teatre
Actor i director teatral.
Llicenciat en dret per la Universitat Pompeu Fabra, cursà estudis d’interpretació a l’Aula de Teatre d’aquesta universitat i a l’ Institut del Teatre de Barcelona Debutà el 1994 sota la direcció de Josep Maria Mestres en Enemic de classe , de N Williams Posteriorment, ha actuat a The bug el virus 1998, direcció de D Selvas Terra baixa 2000, dir F Madico El pes de la palla 2004, dir X Albertí, sobre les memòries de Terenci Moix Salamandra 2005, dir T Casares, de JM Benet i Jornet En Pólvora 2006, dir S Belbel, d’À Guimerà Arbusht 2006, dir À Rigola, de P Zarzoso 2666 2007, dir À Rigola, sobre…
