Resultats de la cerca
Es mostren 16512 resultats
coster
Disseny i arts gràfiques
Full de paper defectuós que va a la part superior o inferior de la raima per tal de protegir-ne els altres fulls i que hom utilitza per a proves.
pronom feble
Gramàtica
Pronom inaccentuat que va immediatament al davant o al darrere del verb, en el cas dels pronoms personals, o que pot no anar-hi, en el cas del pronom relatiu.
fanal
Transports
Cadascun dels aparells de llum emprats a les naus, que rep diversos noms, segons el lloc o l’ús a què va destinat (fanal de popa, fanal de senyals, etc).
Sebastián Vizcaíno
Badia
Ampla badia del NW de Mèxic, a la costa occidental de la península de la Baixa Califòrnia, al Pacífic.
Va des de la prolongació cap a mar de la Sierra de Santa Elena fins a Punta Eugenia
maduració de la farina
Alimentació
Millorament de les propietats reològiques de la farina destinada a panificació, aconseguit durant l’emmagatzematge i degut a oxidació.
Va acompanyat de pèrdua de color També pot ésser aconseguit amb additius àcid ascòrbic, bromat potàssic i persulfats
conducte cístic
Anatomia
Via biliar que s’estén de la bufeta de la bilis a l’extremitat inferior del conducte hepàtic.
Els conductes cístic i hepàtic s’uneixen i formen el conducte colèdoc, que va a parar al duodè
galga de rosques
Tecnologia
Oficis manuals
Planxeta d’acer amb la vora ranurada segons un pas de rosca determinat.
Normalment va incorporada a un joc de galgues per poder determinar el pas de rosca d’un cargol
fulla
Tecnologia
Eina de tall d’un ribot, d’un garlopí o uns altres estris per a obrar i afaiçonar la fusta.
Quan es tracta del ribot de polir o de la garlopa, la fulla va unida a una contrafulla
Feudalisme i identitat
El context S’ha de dir, doncs, que Catalunya i, per extensió, els Països Catalans és filla d’aquest feudalisme Cal respondre afirmativament No és que als segles XI i XII es formés un caràcter català, en el sentit de propi d’aquest collectiu un caràcter que hauria restat immutable i identificable al llarg dels segles fins avui La qüestió no es pot plantejar en aquests termes, perquè segurament mai no hi ha hagut un caràcter català, sòlid i permanent Cada generació ha dipositat experiències pròpies en el sobre collectiu, de manera que la personalitat de la gent d’aquesta terra mai no ha deixat…
L’impuls demogràfic
L’evolució de la població catalana que s’inicià al principi del segle XVIII ha estat definida pel professor Jordi Nadal com “el sostre esventrat”, expressió que reflecteix el trencament d’una tendència marcada per l’alternança de cicles de creixement i cicles de pèrdua de població, alhora que se superava el límit del mig milió d’habitants La mateixa consideració de fort impuls demogràfic s’ha fet extensiva a les Illes, Mallorca i Menorca, i al País Valencià, que, encara que amb diferències entre unes i altres zones, es distanciaven del comportament demogràfic de la Espanya interior Amb…