Resultats de la cerca
Es mostren 6669 resultats
La Torrota de la Roca (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Situació Fortalesa medieval molt arruïnada D Ferran La Torrota de la Roca o torre dels Moros és situada a la carena d’un petit turó, a l’entrada de la vall d’Horta, a uns 500 m d’altura Mapa L36-14363 Situació 31TDG208138 Per accedir a les restes hem de tombar a l’esquerra de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, just en el quilòmetre 17 Al cap d’uns 50 m, i abans d’arribar al Mas de la Roca, girem a la dreta i ens enfilem per la carena fins a trobar les runes enmig d’un replà Torre Les restes de la Torrota de la Roca es componen d’una construcció en runes…
Federació Catalana d’Esgrima

Cartell anunciant el Campionat de Catalunya d’Esgrima del 2011, organitzat per la Federació Catalana d’Esgrima
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Organisme que regeix la pràctica de l’esgrima a Catalunya.
Fou fundada el 4 de maig de 1922 amb el nom de Federación de Esgrima de Cataluña, per les sales d’armes de l’Ateneu Barcelonès, el Círculo Ejército y Armada, el Gimnàs Solé i el Tiro Nacional Tingué un precedent en l’Associació d’Esgrima de Barcelona, fundada el 1913 i que l’any següent obtingué el títol de “Reial” Aquest primer organisme federatiu prengué part en l’organització dels primers campionats d’Espanya 1916, en no existir encara una federació d’àmbit estatal, ni regional a part de la catalana El primer president fou Artemi Bordas El 1982, després del parèntesi franquista, recuperà…
Universitat Politècnica de Catalunya
Biblioteca Rector Gabriel Ferraté al campus nord de la Universitat Politècnica de Catalunya
© Fototeca.cat
Entitat docent, creada el 1971, que agrupa diverses escoles tècniques superiors i universitàries de Barcelona i de diferents poblacions de Catalunya.
Per la seva tradició, entre aquestes escoles cal destacar l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i l' Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona El 1992 fou obert a Barcelona l’anomenat Campus Nord, que disposava d’alguns edificis notables, com ara la Torre Girona i l’edifici intelligent Nexus El 1996 fou inaugurada una nova ciutat universitària de la UPC a Terrassa Vallès Occidental Altres extensions són l’Escola Universitària del Baix Llobregat, dedicada a les telecomunicacions 1992, i, a Barcelona, el Laboratori d’Enginyeria Marítima 1993, la…
Emili Armengol i Abril

La Porta de Sarrià, escultura d’Emili Armengol de l’any 1993, situada a la Via Augusta, al costat del passeig de la Bonanova
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall Terrassa, Vallès Occidental, 1911 - Barcelona, 1976, el 1968 féu la primera exposició d’escultures de format mitjà a Barcelona En la seva obra predominen les formes arrodonides de caràcter orgànic, i sovint combina materials diversos Són notables les seves escultures per a espais públics, entre les quals cal esmentar el Monument al gos d’atura Castellar de n’Hug, 1986 el Monument a la Constitució Andorra la Vella, 1993 la Porta de Sarrià 1992, adoptada el 1995 com a logotip oficial d’aquest districte de Barcelona Olympic flag , del…
José Luis Laguía Martínez
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Arrelat a Catalunya, fou ciclista profes-sional entre el 1980 i el 1992 Competí pels equips Reynolds 1980-85, 1988-89, PDM 1986-87, Lotus 1990, Paternina 1991 i Artiach 1992 Destacà com a escalador i s’imposà en cinc ocasions al gran premi de muntanya de la Vuelta a Espanya, i també guanyà diverses etapes d’aquesta cursa Fou campió d’Espanya de fons en carretera 1982 i disputà cinc edicions del Tour de França 1983-87 En el seu palmarès figuren les victòries finals als Tres Dies de Navarra 1981 a les voltes al País Basc 1982, Burgos 1982, Cantàbria 1983 i la Rioja 1986, i als Critèrium d’Àvila…
Santa Digna
Capella
Masia i capella de la parròquia de Llerona, al municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), situades al peu de l’antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Els seus estadants es cognomenaven Santdigna el 1466 La capella consta des del 1372 El mas i la capella es construïren sobre el solar d’una antiga villa romana, de la qual han aparegut murs i paviments L’actual capella es trobava ruïnosa el 1587 i fou reedificada el 1635
Santa Maria de Barberà
Església
Església romànica del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental), a l’extrem nord-est de la població, al sector que s’uneix amb el sud de Sabadell.
L’edifici És una església d’una sola nau amb transsepte i tres absis de planta semicircular La nau és coberta per una volta de canó apuntat, i el transsepte, per una volta de canó seguit els absis, en canvi, són coberts per voltes de quart d’esfera L’edifici s’illumina a l’interior mitjançant deu finestretes, cinc a la nau i unes altres cinc a la capçalera totes elles són d’arc de mig punt i doble esqueixada llevat de dues, una a l’absis central que és d’una sola esqueixada i decorada per una arquivolta a l’exterior, i l’altra a la façana sud del transsepte, que té forma d’ull de bou Sobre el…
Els peixos fòssils
Els peixos cartilaginosos o elasmobranquis fòssils Les dents dels peixos són les peces més mineralitzades i més dures del seu esquelet i fossilitzen molt bé La constància de la seva forma els dóna un gran valor diagnòstic en els elasmobranquis mostren una cúspide principal i una o més de secundàries, i es troben sempre aïllades La dent de la fotografia × 1, provinent del Miocè de Muro Mallorca, pertany a Carcharodon megalodon , un selaci que probablement arribà als 20 m de llargària Jordi Vidal / MIPS Els elasmobranquis més antics trobats a Catalunya pertanyen a la subclasse dels…
Joan Agut i Rico
Literatura catalana
Editor i escriptor.
Procedent d’una família de comerciants del barri de Sants, la seva escolarització, en l’ambient de la immediata postguerra, fou molt irregular, raó per la qual la seva formació fou autodidàctica S'incorporà al món del treball a catorze anys, visqué a París entre el 1959 i el 1961, i exercí oficis diferents al llarg de la seva vida, entre els quals el d’editor durant trenta-cinc anys a les editorials Bruguera, Edhasa, Barcanova i Thassàlia A seixanta-un anys, el 1995, inicià una nova etapa com a escriptor que, en només deu anys, el dugué a publicar diverses novelles i reculls de contes Dotat…
,
Gato Pérez
Música
Cantant i compositor, de nom real Javier Patricio Pérez.
Provinent de l’Argentina, el 1966 arribà a Barcelona, on participà en diferents formacions de rock i jazz Fundador del segell discogràfic Zeleste, a la meitat dels anys setanta es dedicà plenament a la rumba catalana, estil que recuperà dels gitanos catalans, donant-li un contingut social L’any 1990 rebé el premi de la Crítica La seva discografia es compon dels àlbums Carabruta 1978, Romesco 1979, Altaia 1981, Prohibido maltratar a los gatos 1982, Flaire de Barcelona 1982, Música 1983, Gato por gato 1986 i Ten 1990