Resultats de la cerca

El Consell Directiu Nacional era presidit per Antoni Botifoll, i el Consell Directiu de Catalunya, per Francesc Macià Panicello, els quals se’n separaren per ingressar respectivament a la Unión Republicana i al Partit Federal Ibèric Al gener de 1935 Joan B Rodés fou nomenat cap nacional, Francesc de Cabo, president a Catalunya i Tirso Ortubia, secretari general El 1936 era presidit per Félix Burgada Es mantingué fins ben entrada la Guerra Civil

Fou cap de secretaria de Palestra i de les emissions de Ràdio Associació de Catalunya 1930-38 Professor de català, es dedicà al cinema en català i collaborà a Claris , La Publicitat , Catalunya Ràdio , etc En la postguerra es dedicà també a l’estudi del màrqueting i a la prospectiva, relacionat amb el Club de Roma, la Unesco, etc Fou soci fundador i conseller del Centre Català de Prospectiva Publicà Txecoslovàquia 1932 i Càmping 1934

Trobador de la gaia ciència, és autor del plec poètic Cobles novament fetes contra tots los delats de Catalunya i sequaços d’Antoni Roca 1544, severes amonestacions contra els bandolers, i panegíric del lloctinent de Catalunya marquès d’Aguilar Aquest text fou reproduït per Marià Aguiló en el Cançoneret, 1873-1900 Relacionat amb Pere Serafí , amb qui sostingué retòrics debats poètics segons els models del devinalh , aquest li dedicà un sonet i uns dístics fúnebres 1565

Fill legitimat de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Teresa Gil de Vidaure casat amb Aldonça de Cervera Les donacions de Jaume I li constituïren un considerable patrimoni El 1285 contribuí a la defensa de la comarca d’Eixea enfront dels navarresos l’any següent, per mitjà seu, es concertà treva Destacà des dels inicis entre els promotors de la Unió, que el designà conseller del seu nebot, Alfons II de Catalunya-Aragó

Competí en la modalitat de lluita grecoromana representant el Club de Lluita Sant Adrià Fou campió de Catalunya 2000 i d’Espanya júnior 2002 Posteriorment es proclamà subcampió d’Espanya absolut en la categoria de 85 kg i campió de Catalunya en 82 kg 2010 S’entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i formà part de la selecció espanyola Rebé un premi d’honor de la Fundació Esport Català

Formà part de l’Escuderia Montjuïc i durant la dècada de 1960 participà tant en curses de velocitat com en rallis, entre les quals cal esmentar la Copa Saló de l’Automòbil de Fórmula 3 o el Ralli Costa Brava Guanyà proves com la cursa del Circuit de Martorell 1964 i el Ralli Tres Costes 1967 L’any 1968 es proclamà campió de Catalunya de velocitat i fou subcampió de Catalunya de rallis

Fou l’òrgan oficial de la Reial Associació de Lawn Tennis d’Espanya i de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya Dirigida per Raimundo Morales, contenia articles de tècnica i feia la crònica de les competicions Hi collaboraren Helios, Thomy, el Dr Tarruella, Albert Maluquer i Fivaller Tenia corresponsalies a tot Catalunya i recollia les notícies dels clubs de diferents poblacions catalanes Al març del 1936 se n’havien publicat 286 números

Desenvolupà la seva activitat a Catalunya, on guanyà, entre altres curses, el Trofeu Borràs 1967, el Trofeu Capità General de Catalunya 1969 i la Volta als Pirineus 1969 El 1970 fou campió d’Espanya Competí com a professional amb els equips La Casera-Bahamontes 1971-73 i Super Ser 1974 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1971 i disputà dues edicions del Tour de França 1973, 1974 Guanyà el Gran Premi Cuprosan 1972

S’inicià en el Trialsport a dotze anys Fou campió d’Espanya i de Catalunya juvenil individual i per equips 2009, 2010, i el 2010 es proclamà campió d’Europa júnior En categoria absoluta, guanyà el Campionat de Catalunya 2012, 2013, 2014, 2016, el d'Espanya 2015 i el Campionat del Món 2015, competició en la qual també fou subcampió 2013, i, a més, es proclamà campió del món per equips 2012, 2013

Organitzada pel Moto Club Tarragona, és la prova d’aquesta modalitat més antiga que es disputa a l’Estat espanyol Gairebé sempre ha estat puntuable per al Campionat de Catalunya La primera edició formà part del primer Campionat de Catalunya i la guanyà Manuel Marqués L’acompanyaren al podi Joan Soler Bultó i Isidre Marqués Es disputava, la majoria de les vegades, pels voltants de les ermites de la Salut i del Loreto