Resultats de la cerca
Es mostren 41621 resultats
difusió
Lingüística i sociolingüística
Penetració d’elements lingüístics d’una llengua en una altra dins una mateixa àrea cultural.
Les semblances produïdes per difusió entre llengües genèticament no emparentades justifiquen la classificació geogràfica de les llengües en australianes, balcàniques, etc No sempre hom pot saber si les semblances que hi ha entre unes llengües determinades han estat produïdes per difusió o si són d’origen genètic associació de llengües
estrany | estranya
Història del dret
Estranger, foraster.
Al Principat de Catalunya ho era considerat el qui no n'era natural i no hi havia fet residència contínua amb llar establerta durant 12 anys continuats Els estranys eren inhàbils per als càrrecs de govern o de jurisdicció i per a ésser alcaids, castlans o capitans de castell al Principat
colquicina
Bioquímica
Alcaloide que hom obté de les llavors i del bulb del còlquic
.
No és de toxicitat gaire elevada origina en la cèllula una tendència a donar elements poliploides, car dificulta la divisió nuclear però no la dels cromosomes És utilitzada en la recerca de nous poliploides vegetals, en el guariment de la gota i també en el tractament de certes formes de càncer
superfemella
Biologia
Individu portador d’una anomalia en els cromosomes sexuals.
El seu nombre cromosòmic és de 47, és a dir, 44 autosomes més XXX Posseeixen caràcters femenins normals o encara més marcats que no pas les femelles normals En estudis fets en Drosophila melanogaster hom ha demostrat que les superfemelles no apareixen com a intersexuals, sinó com a supersexuals estèrils
regla d’or
Filosofia
Norma ètica consistent a fer per als altres allò que hom vol per a si mateix.
Considerada com l’expressió més típica i concreta de l’amor al proïsme, hom la troba en moltes religions i cultures, formulada de diverses maneres El refranyer català la recull en la seva forma negativa “El que no vols o vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”
àpids

Rusc d’abelles (Apis mellifica)
mdb - Fotolia.com
Entomologia
Família d’himenòpters que comprèn insectes aculeats, que viuen solitaris o en societats: les abelles del gènere Apis són socials permanents; els borinots (Bombus) són socials anuals.
Viuen en ruscs, fabricats amb la cera que ells mateixos produeixen els àpids solitaris, però diversos gèneres d’abelles, no fabriquen cera i han de fer el niu amb altres matèries fang, fusta, etc Els àpids que no fabriquen ni cera ni mel són paràsits generalment d’altres àpids abella, borinot
Sant Maties de les Esglésies (Navàs)
Art romànic
En un turó a migdia de l’església de Santa Maria de les Esglésies s’aixecava una església dedicada a Sant Maties, la qual no és documentada, si bé pot correspondre a una de les dues que pertanyien al conjunt de les Esglésies, del qual avui hom no coneix l’emplaçament
Santa Magdalena de Moià
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Clarà i de la vila de Moià No degué passar de capella rural, vinculada al mas Serramitja L’església apareix documentada el 1298, i el 1305 acollia un grup de donats L’edifici actual no sembla que conservi res de la construcció romànica
La crisi dels gremis
Ordinacions dels argenters de Reus, 1778 MCSVR / RM La Nova Planta de govern va significar, entre altres aspectes, la neutralització política dels gremis, que perderen la seva presència en el govern de les ciutats catalanes L’evolució econòmica i intellectual de la divuitena centúria anava contra els gremis, que arreu d’Europa eren acusats de ser un obstacle al progrés Basant-se en les idees dels illustrats espanyols, un historiador francès del segle XX atribuí als gremis barcelonins del XVIII un esperit mesquí i rutinari En canvi els economistes catalans de l’època foren grans defensors dels…
Els cònsols de Perpinyà
“Que tots aquells que veuran i escoltaran la present sàpiguen que nosaltres, la gent de la vila de Perpinyà, la que habita i resideix en aquesta vila, amb l’acord i amb la voluntat de Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó i comte de Barcelona, nosaltres nomenem entre nosaltres cinc cònsols en la dita vila de Perpinyà, a saber, Ermengol Gros, Esteve de Vilarasa, Bernat de Solatico, Vidal de Narbona i Jaume Andrea, de la manera que, de bona fe, aquests protegeixin, defensin, governin i dirigeixin tot el poble de la vila de Perpinyà, tant els menors com els majors, i que regeixin els seus béns…