Resultats de la cerca
Es mostren 13055 resultats
téssera
Història
A l’època romana, fitxa d’identificació personal consistent en una peça quadrangular de metall o de vori, amb inscripcions diverses i el propi nom.
N'hi havia de militars, de teatrals entrades numerades, de frumentariae indicadores del lloc de distribució del blat, de convivales invitacions a banquets, etc Era diferent la d' hospitalitat , que consistia en un objecte qualsevol que hom partia en dues parts, una per a cada persona interessada símbol 3 D’aquesta darrera mena hom n'ha descobert en altres pobles no romans
got | goda
Història
Descendent dels antics visigots establerts al migdia de França durant l’època carolíngia, protegit per capitulars dels reis francs i fruint del dret propi visigòtic.
angaria
Història del dret
En l’època feudal, una de les prestacions personals dels rústecs o homes de la gleva per raó de la terra que els era censada.
actuari | actuària
Diplomàtica i altres branques
Escrivent de l’època romana que redactava les actes privades; contraposat al tabel·lió d’ofici públic, es troba a l’origen de la institució notarial.
cultura de Longshan
Prehistòria
Nom donat a una de les cultures neolítiques (~2500-1300 aC), que alguns historiadors creuen posterior a l’època Yangshao, caracteritzada per la ceràmica negra.
Es desenvolupà sobretot al N i a l’E de la Xina Hom n'ha trobat una ciutat a l’W de Shandang
Ya‘aqob ibn Sabarra
Judaisme
Traductor, i probablement metge, jueu, que en època desconeguda traduí de l’àrab a l’hebreu els aforismes d’Hipòcrates amb el comentari de Galè.
Chen
Residència de la família imperial xinesa Chen a Canton, la Xina
© B. Llebaria
Història
Dinastia imperial xinesa, una de les que dominà el sud de la Xina en l’època de la primera divisió de l’imperi (557-589).
Fou fundada pel general Chen Baxian, que deposà el darrer emperador de la dinastia Liang El seu domini efectiu es limità a la vall inferior del Iang-Tsé Fou reduïda per la dinastia unificadora Sui
pantocràtor
Sobrenom (‘totpoderós’, o, més exactament, ‘que ho té o ho domina tot’) donat a Zeus i a d’altres divinitats gregues de l’època hel·lenística.
Rascanya
Història
Antiga alqueria d’època islàmica del municipi de València, a l’esquerra del Túria, que fou donada el 1237 per Jaume I a Guillem Aguiló.
Al segle XV era posseïda pel canonge Pere d’Orriols, a la mort del qual, el 1404, fou heretada pel monestir de jerònims de Cotalba, els quals li donaren el nom dels Orriols La séquia de Rascanya és la darrera de la vora esquerra del Túria, del qual pren l’aigua, dins el terme de València, amunt de Mislata, creua la séquia de Mestalla prop de l’antic convent de l’Esperança, i travessa, per un pas inferior, el barranc de Carraixet, dins el terme d’Alboraia, dins el qual es perd, vora la costa Disposa de deu files d’aigua
Zeus
Cap de Zeus (Museu d’Olímpia)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Religions de Grècia i Roma
Déu de la mitologia grega.
Portat pels indoeuropeus que s’establiren a l’Hèllade i documentat en els texts micènics, tant en els poemes homèrics com en Hesíode ja té una posició preeminent entre els déus al llarg de la cultura grega conserva aquesta posició, contrastable tant en la literatura com en l’abundància de llocs destinats al seu culte A l’època hellenística hom troba, vinculada a ell, una tendència intellectual vers el monoteisme, perceptible sobretot en ambient estoic per exemple Cleantes Fill de Cronos i de Rea, el seu pare solia empassar-se tots els fills que tenia, en néixer Rea li estalvià Zeus, quan…