Resultats de la cerca

A Alemanya protagonitzà comèdies sentimentals Der Fluch , ‘La maledicció’, 1923 Amb el sonor augmentà la seva popularitat, gràcies al seu domini del francès i l’alemany, que li permeté interpretar dues i tres versions del mateix títol Liebeswalzer , ‘El vals de l’amor’, de W Thiele, 1930 Der Kongreß tanzt , ‘El congrés dansa’, 1931, d’E Charrell Ein blonder Traum , ‘Un somni ros’, 1932, de P Martin, etc El 1939 emigrà a França i posteriorment als EUA Des del 1943 treballà només per al teatre

D’origen obrer, fou cofundador del grup poètic Kwadryga 1927 La seva poesia, de temàtica proletària, enllaça amb un amor líric vers la seva ciutat nadiua Entre els volums de poemes cal citar Pożegnanie Termopil ‘Adeu a les Termòpiles’, 1929, Powrót na Powiśle ‘El retorn a Powiśle’, 1935, Dom i inne wiersze ‘La casa i altres poesies’, 1964 i Doświadczenia ‘Experiències’, 1978 En prosa ha publicat Jakub Jasieński 1951, Nasz czas ‘El nostre temps’, 1961 i un recull de les seves obres selectes 1978

La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en la guerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló

Representant d’un humanisme modern, es basa essencialment en l’antiga tradició literària per a tractar problemes actuals És autora de novelles Liebe beginnt ‘L’amor comença’, 1933 i Elisa 1937 de reculls de contes Das dicke Kind ‘L’infant gras’, 1951, Lange Schatten ‘Ombres llargues’, 1960, Ferngespräche ‘Conferències interurbanes’, 1966 i Eisbären ‘Ossos blancs’, 1972, i poesia Gedichte ‘Poesies’, 1947, Ewige Stadt ‘Ciutat eterna’, 1952 i Gesang vom Menschenleben ‘Cant de la vida humana’, 1974 Són també importants les seves obres radiofòniques i diversos assaigs

La seva història d’amor, narrada al Mahābhārata , fou immortalitzada en Abhijńa-śakuntala , famós drama en set actes de Kalidasa traduït al català per CAJordana, 1927, i per BVallespinosa, 1970, on apareix en les seves fases successives del casament amb Duṣyanta i les peripècies que ha de passar abans de reunir-s’hi novament després d’una separació forçosa De la seva unió nasqué Bhārata Obra encomiada per Goethe, ha inspirat força obres musicals el Singspiel Sakuntala de FSchubert 1820 i obres de FWeingartner, d’Alfano, etc

Impressor, imprimí a Oriola 1909-13 diversos periòdics com El Clarín , La Opinión i La Primavera Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí 1924-36 el diari catòlic El Día , del qual fou propietari en 1926-36 Publicà els reculls poètics Flores silvestres 1908, Cantos de voluntad 1915, Por las rutas floridas 1921, Canciones de amor 1931 i Poesías 1946 Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida 1916, Jávea 1920 i Orihuela Historia, geografía, arte y folklore 1954

Collaborà, entre d’altres, a La Revista i a La Veu de Catalunya amb diversos poemes i fou premiada en alguns certàmens poètics El 1917 s’integrà a l’entitat Nostra Parla És autora dels reculls Les hores 1918, Flor de l’amor Magnòlia perfumada 1921, Flor de l’ànima 1929 i Fugaç resplendor 1955 Un dels principals motius literaris de la seva obra és la natura i, en el darrer recull, el tema religiós La seva poesia, de factura correcta, és descriptiva i mesurada

Fou un difusor constant de l’obra d’Ibsen, que elogià a la conferència, pronunciada a l’Ateneu Enciclopèdic Popular el 1909, Elements del teatre del futur 1910, i en traduí Solness, el constructor 1911 És autor de drames com Contra el destí 1911 i El camí de la vida 1913 La seva obra poètica és recollida a El poema de la nit 1907 i Dones i roses 1909 Fundà la collecció “Biblioteca Amor i Lletres”, destinada a publicar per subscripció obres d’autors joves

Era germà de Francesc Palanca i Roca Fou soci actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus Jocs Florals D’entre la seva producció poètica cal destacar Amor filial 1894, Ceptre i llorer , L’entrada de la murta , La festa de sant Dionís , La caritat , La festa de la patrona i La partida de pilota Per al teatre escriví la sarsuela Mala lluna i les comèdies La rodada , Lo que és de Déu , De la mort a la vida 1894 i Noblesa obliga 1899

Autor d’una cobla en català on es plany de l’amor i el rebutja, i d’una cançó d’absència conservada parcialment, recopilades en el Cançoner Vega-Aguiló , la qual cosa permet datar-les cap al final del segle XIV o el començament del XV La cobla inclou les respostes de Joan d’Olivella i d’A de Muntanyans Bibliografia Riquer, M de 1950 “Contribución al estudio de los poetas catalanes que concurrieron a las justas de Tolosa” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , XXVI