Resultats de la cerca

Jugà al Centre d’Esports Sabadell i al Futbol Club Atlètic durant la dècada de 1920 Fou vicepresident del Motor Club Sabadell, president de l’Aero Club Sabadell i president del CE Sabadell 1930-33, 1939, amb el qual aconseguí un ascens a primera divisió També formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona, en dues etapes 1946-50, 1961-68, i de la Federació Catalana de Futbol, i destacà per la seva dedicació al futbol juvenil

Organitzà vetllades pugilístiques a Barcelona durant més de tres dècades També exercí d’apoderat de boxejadors, com Ignasi Ara o Martín Oroz Al final de la dècada de 1920 ocupà els càrrecs de secretari i vicesecretari de la junta directiva del Palace Sporting Club, entitat pugilística amb seu a la sala Nou Món

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, fou campió d’Espanya per equips, i diverses vegades campió i subcampió de Catalunya També guanyà regates internacionals durant la dècada de 1960, i fou campió d’Espanya “del Mediterrani” de creuers Navegà fonamentalment en 6 m, FI, dragon i snipe Formà part de la junta directiva del RCMB

Obtingué la revàlida per a exercir la medicina el 1798 Durant la guerra del Francès fou metge primer dels Reials Exèrcits i secretari de les juntes de caritat i beneficència Traslladat a Madrid 1815, fou metge reial Escriví algunes obres mèdiques, poemes en català i castellà i Origen y estado actual de los males habituales de España que se oponen a que se observe la Constitución 1840

Austriacista, lliurà 1705, com a governador de Dénia, la ciutat a Carles III i la defensà contra els setges filipistes Després de la guerra passà al servei del rei de Portugal, país on esdevingué coronel d’Enginyers Vers el 1740 escriví tractats tècnics de fortificació militar, d’artilleria i de navegació d’altura

Fou vocal i després secretari de la junta de comerç de Barcelona 1792-1817 El 1808 formà part de les corts de Baiona, però no hi pogué arribar a causa dels aixecaments nacionals A Barcelona es negà al jurament a França i, escollit com a ostatge i tancat a la Ciutadella, obtingué la llibertat pel fet d’ésser cònsol de Rússia Sense ésser advocat defensà dos individus acusats d’anar contra França i escriví Defensa ante comisiones militares francesas 1808 També és autor d’ España con industria, fuerte y rica 1816 El seu fill Pau Fèlix Gassó el succeí com a secretari de la junta de comerç i…

Residí a Jerusalem i posteriorment passà a Amèrica com a missioner Escriví Meditacions del viacrucis i corona dels set goigs de Maria Santíssima 1965

És autor d’una novella pastoral, Daphné 1808, a la manera de Salomon Gessner, de diverses poesies publicades en revistes locals i recollides, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d’una oda, Mailly ou le tribut de la reconnaissance 1820, i d’un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals Amb Pere Puiggarí publicà Sur l’inscription des “Decumani Narbonenses” de Saint André de Sorède 1814

Les seves produccions començaren el 1721 Entre les més remarcables es destaquen una edició llatina, en setze volums, del Llibre de contemplació de Ramon Llull i la publicació de la Historia del Reyno de Mallorca d’Agustí Alemany

Deixeble del Mestre Martines, pertany al cercle del Mestre dels Perea El seu art, prerafaelita, fou influït d’una manera decisiva pel de Paolo di San Leocadio Hom li atribueix el Retaule de Sant Dionís i Santa Margarida Museu Diocesà, València i un Sant Pere que es conservava a la parròquia de Sant Esteve, València 1523