Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Riner, durant molts segles fou una capella rural o, com a màxim, sufragània, i no fou fins temps moderns que adquirí funcions parroquials Les primeres notícies d’aquesta església es troben en el testament de Rotrudis, publicat l’any 1027, en el qual aquesta dama deixà un molí, un cup i una tona a Santa Susanna, i altres béns a la resta d’esglésies del terme del castell de Riner Aquesta església fou donada pel senyor del castell de Riner, Hug Dalmau, fill de Dalmau Isarn, el qual era nebot de l’esmentada Rotrudis Així consta al testament del citat Hug…

És especialment implantada a Tarragona, on ha comptat amb l’adhesió de la Unió Independents-Conca de Barberà , la Unió per la Terra Alta i el Partit Independent Terres de l’Ebre que posteriorment se’n desvinculà Compta també amb presència a la resta de Catalunya, si bé aquesta és menor Els dirigents són Josep Pijoan coordinador general, Benet Oliva secretari i Ferran Castellví tresorer En les eleccions municipals de1999 presentà 94 candidatures a Tarragona 14331 vots, 4,7% 128 regidors, 19 a Barcelona 5295 vots, 0,2% 30 regidors, 8 a Lleida 1044 vots, 0,5% 14 regidors i 5 a…

Ingressà al monestir de Montserrat el 1739 després d’haver passat per l’Escolania Allí es formà musicalment sota el mestratge del pare Benet Esteve, i en un moment indeterminat fou enviat com a regent de teologia al collegi benedictí de San Vicente d’Oviedo Durant una estada al monestir de Samos Galícia, escriví en castellà el tractat Examen musical , on desenvolupà diversos temes de teoria musical, des de la més purament teòrica i especulativa fins a la referida a la pràctica del cant pla, de la polifonia i el contrapunt Hi figuren molts exemples de mestres montserratins El…

Fundat el 1954, nasqué com a secció de bàsquet del Centre Cultural Llançà gràcies a l’impuls del mossèn Josep Benet El 1957 debutà al campionat provincial i la temporada 1964-65 es traslladà a la pista de la Salanca, inaugurada en un partit contra el Club Esportiu Laietà Durant els anys seixanta i setanta disputà habitualment el campio-nat provincial, que guanyà en nou ocasions, i tingué alguna aparició esporàdica a tercera divisió estatal L’any 1979 el sènior masculí desaparegué però fou recuperat dos anys després Des de llavors juga en competicions d’àmbit català a la pista del…

Soci del Club Excursionista de Gràcia, formà part del Grup Especial d’Escalada, del Grup d’Alta Muntanya Espanyol i del Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne Fou instructor de l’Escuela Nacional de Montaña Formà part de la primera expedició catalana al Nepal, on es feu l’ascensió del Nilgiri sud-est 1970 Desaparegué en una esquerda de la glacera del Kohe Tez de l’Hindu Kush Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1971 Els membres del GEDE batejaren amb el seu nom un cim dels Andes del Perú Matasraju, 5740 m i la via Jordi Matas al cap de Sant Benet, al…

Fou fundat per Jacob Gallegos i Fajardo, que el dirigí fins el 1855, i, després, des del 1851 En aquest bienni fou editat, successivament, per Carles Verdejo i Vicent Maria Gamir Imprès per Josep Mateu i Garín, tingué, des de l’any 1852, impremta pròpia continuació de la de Benet Montfort, que el 1868 passà al diari Los Dos Reinos segona època Tractà de competir amb el Diario Mercantil de Valencia , amb un periodisme de caràcter més popular i dues edicions, una de les quals de petit format i baix preu Ideològicament, era conservador Tingué cura de la part literària Francesc…

A l’abril del 1999 havia publicat 335 títols Comprèn biografies, assaigs i estudis de temàtica diversa història, literatura, ciències socials, urbanisme, estètica, psicologia, filosofia, política, etc Hi han estat publicades obres de B Russell, K Marx, T de Chardin, E Fromm, H Marcuse, E Mounier, G Lukács, A Gramsci, J Rostand i, entre els autors catalans, P Fabra, A Rovira i Virgili, J Rubió, J Benet, A Cirici, A Badia i Margarit, X Rubert i de Ventós, R Salvat, E Lluch, J Molas, JM Castellet, MA Capmany, X Fàbregas i R Trias i Fargas El seu èxit més gran ha estat Els altres…

Franciscà, doctor en teologia Confessor i conseller del rei Martí l’Humà, l’acompanyà a Sicília el 1392, on governà els bisbats de Pati i Catània El 1397 fou elegit arquebisbe de Mont-real i el 1410 Benet XIII el traslladà a la seu d’Albarrasí-Sogorb En morir el rei 1410 li encomanà el seu net Frederic d’Aragó i de Sicília, comte de Luna, els drets del qual a la successió defensà durant l’Interregne Fou amic de Vicent Ferrer Feu publicar les constitucions sinodals de Sogorb del 1417 i deixà escrits comentaris bíblics, sermons i epístoles sobre esdeveniments del seu temps

Fill gran de Martí Benet de Torrelles i de Fonollar Fou capità general de l’armada de mar 1467 i capità del Vallès i del Maresme pel príncep de Girona Joan d’Anjou, duc de Calàbria i de Lorena, que, en nom del seu pare, el rei Renat, li concedí el títol de baró de la Roca sobre el seu castell de la Roca del Vallès, amb possessions a la Garriga, Llerona, Corró Jussà i Corró Sobirà, Marata i Palou, però hagué de vendre la jurisdicció del castell i la baronia de Montbui als consellers de Barcelona 1490 El 1474 fou convocat a la guerra del Rosselló contra els francesos

Fill tercer del doctor en dret Sebastià Antoni de Pascual i Inglada 1807 - Banheras de Luchon 1872 Es doctorà en dret civil i canònic 1869, i fou catedràtic de dret mercantil i polític comparats Membre de diverses juntes d’actuació catòlica, fomentà obres religioses Com a president de la junta d’obra de la parròquia de Betlem, de Barcelona, aconseguí d’impedir que l’església fos enderrocada 1873 El papa Pius X li concedí 1905 el marquesat de Pascual , fet extensiu a la seva filla Maria Soledat Pascual i de Llanza morta a Barcelona el 1958, a la qual el papa Benet XV concedí 1917…