Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
trompeta de la mort
Trompetes de la mort
© Marco Bertolini
Micologia
Bolet de la família de les cantarel·làcies, de 5 a 12 cm d’alt, en forma de corn, buit per dins, de color gris fosc o bru negrós, amb la superfície himenial simpleme nt rugosa.
Es troba en boscs, sobre terra humida i humífera Les trompetes són de bon menjar, i hom les conserva seques en enfilalls
territ variant
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 18 cm, que és de color bru rogenc tacat de negre, amb el ventre blanc i una grossa taca negra al baix pit.
A l’hivern, és gris brunenc amb el ventre blanc Habita a la meitat N d’Europa i hiverna a la meitat meridional, especialment a les costes mediterrànies i el N d’Àfrica És comú a l’hivern i ocell de pas durant les migracions, als Països Catalans
glicimeris
Malacologia
Gènere de mol·luscs de l’ordre dels filibranquis de la família dels glicimèrids, que atenyen de 2,5 a 5 cm, amb la conquilla de color bru, grossa i arrodonida (equivalvats), i el cos allargat.
Habiten a uns 20-25 m de profunditat a totes les mars, i algunes espècies són fòssils del Pliocè
piula
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 18 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc amb amples llistes negrenques, i les inferiors ocràcies amb algunes llistes brunes.
Habita a la Sibèria, la Xina, Austràlia, Nova Zelanda i l’Àfrica tropical Un petit nombre hiverna a l’Europa occidental i alguns exemplars accidentals arriben a la península Ibèrica
tallareta cuallarga
Tallareta cuallarga
Carles Pastor iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 13 cm (6 dels quals corresponen a la cua), que és de color bru, grisenc a les parts superiors i vermellós a les inferiors.
Habita entre garrigues al centre i al S d’Itàlia, al S i l’W de França, al S d’Anglaterra, tota la península Ibèrica, Còrsega, Sardenya i Sicília És comú als Països Catalans, llevat de les Illes, on és ocasional a l’hivern
galavars
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fins a 60 cm d’alçària, de fulles paripinnades, de flors grogues sovint tacades de porpra i de llegums d’un color bru groguenc o negrós.
Es fa a quasi tot Europa
llora de cama rosada
Llora de cama rosada
Gerhard Koller (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de capell de 9 a 15 cm d’ample i de color verd, bru olivaci o vermell brunenc, de làmines gruixudes, espaiades i de color crema o groguenc i de cama gruixuda, rosada o blanquinosa.
És mengívol i es cria en fagedes i altres boscs
xivitona
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 19 cm, que és de color bru a les parts superiors, que són pigades de negre a l’estiu, i blanc a les inferiors.
És migradora parcial habita en una gran part d’Euràsia i la majoria dels exemplars europeus hivernen a l’Àfrica És comuna a la Catalunya continental, i hiverna a les Illes
flota d’alzina
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 15 cm d’alt de color groc, però falb o bru al centre del barret, el qual presenta una gran quantitat de metxes falbes o brunes.
La carn, de color blanc, no és hidròfana Es fa en alzinars i rouredes, on forma flotes denses
roquerol
Roquerol
© gaojianjun
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 15 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc, les inferiors més clares i una franja de taques blanquinoses a la cua.
És migrador parcial i habita únicament en cingleres i penya-segats del nord-oest d’Àfrica, el sud d’Europa fins als Alps, i una part d’Àsia És comú als Països Catalans