Resultats de la cerca

S’inicià en el Club Hoquei Canet i a divuit anys fitxà pel Club Hoquei Sentmenat, equip amb què el 1991 pujà a l’OK Lliga, categoria que ja no deixà A continuació jugà al Club Patí Tordera 1992-96, amb el qual fou dues vegades subcampió de la Copa de la CERS 1995, 1996 el Club Esportiu Noia 1996-97 el Reus Deportiu 1997-2004, amb què guanyà dues Copes de la CERS 2003, 2004, i el Club Patí Vilanova 2004-06, amb el qual tornà a ser subcampió de la CERS 2006 Entre el 1998 i el 1999 fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola i també ho fou amb la catalana, amb què guanyà la Blanes…

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, és catedràtic de l’Institut d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional La Pineda de Badalona Des del seu ingrés el 1975 a Comissions Obreres  CCOO de Catalunya en la seva etapa d’estudiant i militant del PSUC , desenvolupà tasques vinculades amb el món de l’educació i la funció pública Fou secretari de la federació d’ensenyament del sindicat i secretari d’economia i formació per a l’ocupació 1992-2001, responsable de l’àrea socioeconòmica de CCOO a Catalunya 2001-04 i, més tard, secretari de recursos i…

Enginyer industrial Havent militat al Frente de Liberación Popular entre el 1956 i el 1962, el 1970 ingressà a Bandera Roja i n'impulsà la incorporació al PSUC 1974 Més tard fou membre dels comitès executius del PSUC i del PCE com a portaveu dels catòlics partidaris de la revolució i, parallelament, promogué des del 1973 el moviment de Cristians pel Socialisme Fundador i director de la revista “Taula de canvi” 1976-80, poc abans de morir fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Collaborà en la direcció de diverses editorials barcelonines Entre les seves obres destaquen España del sur…

El 1836 fundà a Barcelona el Collegi Carreras, installat el 1846 a Sant Gervasi de Cassoles, en el qual collaboraren Joan Agell, Antoni Bergnes de les Cases, Joan Cortada i Josep Oriol i Bernadet, i que renovà l’ensenyament de la burgesia barcelonina Fundà i presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció 1844 i escriví diverses obres didàctiques

Fill de Víctor Amadeu II Durant la guerra de Successió de Polònia s’uní a França i a Espanya contra Àustria, derrotà els imperials a Guastalla i n'obtingué Novara 1738 però en la guerra de Successió d’Àustria s’alià amb Maria Teresa contra Espanya i conquerí una part del Milanesat fins a Pavia 1748

De la línia dels Baden-Durlach, en extingir-se la dels Baden-Baden 1770 reunificà el país Durant el seu llarg regnat governà segons els principis del despotisme illustrat Amic del marquès de Mirabeau i de Du Pont de Nemours, s’inspirà en les idees fisiocràtiques per a millorar l’agricultura El 1783 suprimí la servitud El 1806 fou elevat a la categoria de gran duc

Fill de Johann Velten Graach 1807 — 1883, pintor alemany, s’establí el 1881 a Barcelona, on es casà 1882 i, associat amb Guillem Puig, fundà l’establiment Velten, Puig i Companyia Amb viatges freqüents a Alemanya, introduí articles desconeguts als Països Catalans aparells esportius i musicals i, sobretot, el gramòfon 1900 d’Emil Berliner, de la marca His Master's Voice, que representava un gran progrés respecte als fonògrafs i que causà sensació També introduí els primers pianos de 88 notes, pianoles, etc, en fundar un nou establiment, al carrer de Santa Anna de Barcelona Intervingué en la…

Deixeble dels Tremulles i de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Treballà de daurador, a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona El 1783 fou nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i el 1790, de la que hom inaugurà a Girona Fou protegit pel bisbe Tomàs de Lorenzana Anà a Barcelona i a Reus, on pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia El 1802 es reincorporà a l’Escola de Dibuix olotina Pintor i decorador amb disposicions per a l’arquitectura, fou un dels millors representants del neoclassicisme a Catalunya Té una obra extensa…

Deixeble de Francesc Canivell, estudià medicina al Real Colegio de Cirugía de Cadis, on fou professor 1783 i director 1805-35 El 1772, com a metge militar de marina, viatjà durant nou anys i exercí com a cirurgià Treballà a Manila 1776, Brest 1779 i l’Havana 1782 Finalment, el 1783 s’establí a Cadis, on fou professor durant trenta anys És autor d’uns Elementos de geometría y física experimental Cadis, 1788, Memoria descriptiva de la fiebre amarilla que en 1800 se produció en Càdiz i d’un text de fisiologia i higiene per a ús dels estudiants