Resultats de la cerca

Estudià orgue a Givet i anà a París, on conegué Gluck i, influït per ell, es dedicà a l’òpera Assolí èxits amb Euphrosine 1790, Stratonice 1792, Timoléon 1794, Adrien 1799, Ariodant 1799, etc, dins el gust neoclàssic, sovint amb text de François Hoffman També escriví himnes revolucionaris uns quants amb text de MJChénier, ballets, com La dansomanie 1800, simfonies i la seva obra mestra, l’òpera Joseph 1807

Tingué lloc els anys 1950-54 en un moment de fortes tensions derivades de la guerra freda, i fou concebuda per a descobrir i inhabilitar professionalment els sospitosos d’ésser comunistes o simpatitzants, o contraris a la política nord-americana La campanya, que afectà sobretot intellectuals i artistes, produí un clima de pànic però pocs resultats concrets i fou portada a la pràctica sobretot pel Comitè d’Activitats Antiamericanes Destacaren, com a fets importants, el procés d’Alger Hiss i l’execució dels esposos Rosenberg

De família d’actors, inicià precoçment la seva carrera 1926 i actuà en una sèrie de curtmetratges infantils que el feren molt popular, arran dels quals adoptà el nom pel qual fou conegut El 1937 protagonitzà A Family Affair , de George B Seitz, el primer d’una sèrie de films en els quals interpretava el personatge d’Andy Hardy, que esdevingué un arquetipus d’adolescent nord-americà molt popular Juntament amb Judy Garland, protagonitzà també diversos musicals de gran èxit, dirigits principalment per Busby Berkeley Babes in Arms , 1939 Strike up the Band , 1940 Girl Crazy , 1943 etc Intèrpret…

De formació musical universitària, tocà amb Sonny Stitt i amb una orquestra militar Posteriorment dirigí un grup amb Kenny Dorham i arribà ràpidament a la fama en els grups de Horace Silver 1964-66 i Herbie Hancock 1969-70 A partir d’aleshores dirigí diversos grups Tocà regularment amb Freddie Hubbard i altres instrumentistes en un estil d’improvisació dintre del jazz modern que influí molt en altres intèrprets del saxo tenor Menys influït per John Coltrane que la majoria dels saxofonistes de la seva generació, aprengué l’estil de Sonny Rollins amb la música soul i d’Ornette Coleman amb el…

Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley igualment, a la França del s XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796 Tanmateix, el…

Té l’origen en el conjunt de danses de compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya conegudes com a deutscher tanz , ländler , dreher , etc, totes elles de similars característiques melòdiques i coreogràfiques i d’estructura formal simple, amb dos períodes de vuit compassos repetits Al final del segle XVIII, el vals destacà per sobre de les altres danses, en concret enfront del més lent ländler , del qual accelerà el tempo i refinà els moviments de gir característics El caràcter atrevit de la dansa fou una de les causes del creixement de la seva popularitat, però també motiu de…

Després de servir en l’exèrcit nord-americà a Europa, treballà en ocupacions diverses i des del 1922 com a guionista L’any 1924 s’incorporà à la Warner Brothers  Fou autor o coautor d’una quarantena de guions fins el 1929, que assumí feines de producció i el 1931 es convertí en el cap d’aquesta secció El 1933 fundà, amb Joseph Schenk, la 20th Century , que l’any 1935 es fusionà amb la Fox i constituí una potència cinematogràfica de primer ordre Després d’un parèntesi a Europa, on també exercí com a productor, el 1962 retornà a la Fox, de la qual fou elegit president fins l’any 1971 Durant…

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, i estudià solfeig i clarinet amb R Joseph El 1910 es traslladà a París, on fou alumne de L Diemer al Conservatori Nacional Les seves obres per a piano, entre les quals destaquen Nibo Meringue de Carnaval , La Dangereuse Meringue Haitienne i Fleur d’Haití , recullen la tradició de la música popular haitiana i els ritmes caribenys Fou director de música de la República d’Haití

Vers el 1922 es traslladà a París, on fou deixeble d’ABourdelle S'afilià al surrealisme 1925-34 A partir del 1935, després d’una etapa marcada per la influència de l’escultura negra, creà un art figuratiu de formes allargassades coronades de busts deformes, figures estàtiques o en actitud de caminar Home que assenyala 1947 Tate Gallery, Londres, Plaça Major 1948-49 coll Peggy Guggenheim, Venècia, Cap monumental 1960 coll Joseph HHirshhorn, Nova York

A Brusselles fou deixeble de Navez Anà a París, on estudià amb Roqueplan, i es convertí en un dels principals pintors del Segon Imperi Cultivà el retrat femení i temes de la vida mundana La banyista Musée de Compiègne El seu germà Joseph Stevens Brusselles 1819 — 1892, fou pintor de gènere i animalista Els seus quadres es troben en els principals museus de Bèlgica Anvers i Brusselles i en els de Stuttgart i Rouen