Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola de Barcelona, a la qual és professor Treballa juntament amb Jordi Garcés Entre les obres que han realitzat sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà 1973-77 un edifici d’habitatges al carrer del doctor Pi i Molist, de Barcelona 1978-81 un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova 1983-86, premi FAD del 1988, i, sobretot, el Museu de la Ciència de la Caixa de Pensions 1979 i l’ampliació del Museu Picasso, tots dos a Barcelona, en els quals, resolen amb plantejaments innovadors el problema de la intervenció sobre edificis històrics També han treballat en el…

Estudià amb M Ferrer i J Barba Vers el 1852 accedí al magisteri de Santa Maria del Pi a Barcelona Segons B Saldoni, Sunyer localitzà la Misa Scala Aretina de F Valls Abandonà la capella de música per dedicar-se a la docència i a oferir concerts, i també compongué un bon nombre de sarsueles catalanes Impulsà la creació de l’Associació de Compositors Espanyols Nomenat professor honorari del Conservatori de Madrid, dedicà la seva òpera Don Alfonso el Casto 1859, que restà inèdita, a la reina Isabel II Les seves composicions apleguen des de repertori de música de saló fins a obres de…

Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments, institucions, llegendes i personatges catalans Fou redactor del setmanari La Veu de Catalunya i collaborà en moltes publicacions culturals de l’època Revista de Catalunya , “Joventut” i “Catalunya Artística”, entre d’altres Publicà nombrosos treballs sobre la seva ciutat, entre els quals hi ha Des del terrat de l’església del Pi 1913 i Estudi dels esgrafiats de Barcelona 1913 Guanyà dos premis extraordinaris, també per estudis històrics, als Jocs Florals de Barcelona, i el 1888 presentà a concurs…

Fundat el 1974 per treballadors d’aquesta cadena de supermercats, començà jugant campionats d’empreses fins que l’any 1988 s’integrà a la federació catalana Passà per totes les categories territorials i assolí la preferent 1997-2000, 2003-06 El 2002 arribà a un acord de collaboració amb el Club Esportiu Europa i passà a denominar-se Caprabo Europa B La campanya 2006-07 jugà a primera catalana, però en acabar la temporada trencà el seu acord amb l’Europa i vengué els seus drets federatius a l’Associació Esportiva Josep Maria Gené Tenia el terreny de joc al camp municipal Salt del Pi…

Estampa típica de la façana més aspriva de Penyagolosa Ramon Dolç El massís de Penyagolosa 13, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El massís de Penyagolosa se situa a l’extrem sud-oriental de la comarca de l’Alt Maestrat, just en el límit entre el País Valencià i Aragó És format per una àmplia sèrie de muntanyes que presenten un fort pendent en la cara que mira al mar el pic de Penyagolosa 1813 m n’és el cim més elevat Aquest constitueix la segona altura del País Valencià, després del puig Calderón, al Racó d’Ademús L’extensió del massís comprèn al voltant de 150 km 2 ,…

Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada al Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent esquists silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser A la meitat de la vall el riu de Núria i el Freser s’engorgen prop de l’aiguabarreig, i aigua avall la vall del Freser rep el Rigard i s’eixampla Apareix una faixa de Permotriàsic i alguns períodes secundaris que indiquen la proximitat de l’Eocè prepirinenc, visible per una gran falla E-W amb encavalcament Ací les serres de…

Mata d’ Atropa baetica en el seu hàbitat Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre Les localitats d’ Atropa baetica al massís del Port, única referència fins ara als Països Catalans, representen la presència més septentrional i oriental d’un tàxon propi de les muntanyes Bètiques i Subbètiques i de l’Aties mitjà i el Rift, al Marroc El fet de trobar-se a l’extrem de la seva àrea de distribució i molt allunyada d’on es concentren la major part de les poblacions si es deixen de banda algunes localitats no sempre prou ben aclarides del sud-oest del Sistema Ibèric confereix a aquesta planta un…

Consisteix en una volta anticlinal en forma de ferradura amb orientació WNW-ESE constituïda per calcàries cretàcies grisenques del Senonià que emergeixen d’unes altres calcàries blanques del Garumnià L’erosió remuntant d’alguns rius aigua de Llinars explica la verticalitat d’alguns vessants, damunt els quals se situen replans pla de les Tores, dominats per un planell carener rasos d’Ensija , amb el refugi del President Delgado Úbeda n’emergeixen, a llevant, el serrat Negre 2,271 m alt, el serrat Voltor 2,281 m i la creu de Ferro 2,286 m i, a ponent, el cap Llitzet o de la Gallina Pelada 2,…