Resultats de la cerca
Es mostren 5768 resultats
Raimon Brugués Puig

Agustí (a la dreta) i Raimon (a l’esquerra) Brugués Puig
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Pilotari.
Membre del Club Natació Barcelona Fou deu vegades campió de Catalunya de parla curta, vuit amb Pere Hernández 1978-85 i dues amb el seu germà Agustí 1975, 1976, amb qui guanyà també el Campionat de Catalunya de paleta 1980 Amb Hernández aconseguí la Copa del Rei en pala curta 1978, 1980, 1981, 1985, el Torneig Federacions en pala curta 1983, 1984, 1986, el Campionat d’Espanya de Clubs en pala curta 1980, 1981, el Campionat d’Espanya de pala llarga 1978, 1980, 1981, 1985, el campionat San Fermín Chiquito en pala curta 1981 i el Campionat del Món en pala curta 1982, 1986, del qual foren…
Agustí Brugués Puig

Agustí (a la dreta) i Raimon (a l’esquerra) Brugués Puig
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Pilotari i dirigent esportiu.
Membre del Club Natació Barcelona Fou campió de Catalunya de paleta amb el seu germà Raimon 1974-79, amb Josep M Ferré 1974-79 i novament amb el seu germà 1980, i de pala curta amb Josep Massip 1969, 1971, 1974 i amb Raimon 1975, 1976 S’adjudicà el Campionat d’Espanya de clubs de paleta de cuir amb Raimon 1980 Ha estat campió d’Espanya de frontennis amb Ferré 1980 Fou reserva en el Campionat del Món 1970 en la modalitat de frontennis en què la selecció espanyola quedà segona Es retirà el 1982 i és president de la Federació Catalana de Pilota des del 1985
el Puig Barutell
Llogaret
Llogaret del municipi de Peralada (Alt Empordà), al N del poble de Vilanova de la Muga, prop de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou.
Rep també el nom del Puig
puig d’Elena

Vista de la serra que culmina en el puig d’Elena, des de Sant Martí de Llémena, al límit amb la Garrotxa
© Fototeca.cat
puig de Montagut

Restes de la muralla que envoltava el castell de Montagut (el Querol, Alt Camp)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (964 m) de la Serralada Prelitoral Catalana, que domina, per l’E, el congost excavat pel Gaià.
El vessant nord fou habitat fins a mitjan segle XX de l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, en depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut , esmentat al segle X Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna
puig d’Olena

Vista del puig d’Olena, amb el santuari a Puigdolena a l’esquerra i el Serrat al peu de la muntanya (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Muntanya
Muntanya de 823 m del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Prop hi ha situat l’antic sanatori de Puigdolena
Enric Puig Planas
Vela
Impulsor de la vela de creuer.
Fou promotor de la Copa del Rei a Palma, president del Saló Nàutic Internacional de Barcelona i president del Club Nàutic de Barcelona, entre altres càrrecs Des del 1988 fou l’armador de diferents embarcacions amb el nom d’ Azur de Puig Rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Vela 2007
puig de Galdent
Massís muntanyós (420 m ) a ponent del puig de Randa, termenal dels municipis de Llucmajor i d’Algaida.
És una notable mola, de planta sinuosa, en la qual s’encorben estrats de l’Eocè superior, a vegades intercalats amb pudinga i alçats gairebé verticalment, cosa que determina els abruptes costers del contorn El cim és de calcària d’un gris blanquinós, compacta i de gra fi Hi ha explotacions de pedra calcària
puig de Montlleó
Muntanya
Puig (977 m) del municipi d’Àger (Noguera), a la serra de Montclús, la qual separa la vall d’Àger del Farfanya.
La seva església de Santa Maria, esmentada ja al s XIII, esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montlleó
Monturull-puig Pedrós
Típic aspecte de les pedregoses planes que coronen les muntanyes del nord de la Cerdanya, en aquest cas vora el puig Pedrós Oriol Alamany Monturull-puig Pedrós 16, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’extrem sud-oriental dels Pirineus centrals és constituït per un extens sistema orogràfic situat a cavall de la Cerdanya, Andorra i l’Alt Urgell Cal distingir-hi, però, dues parts culminals separades per la Portella Blanca d’Andorra 2519 m, lloc on conflueixen les capçaleres del riu de la Llosa i del torrent de Campcardós La part més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina