Resultats de la cerca

Situació Vista aèria del monestir de Santa Maria d’Amer, envoltat d’edificacions, moltes d’elles bastides aprofitant els murs de les antigues dependències del cenobi TAVISA Amer és una vila situada a 186 m d’altitud, al costat dret de la riera d’Amer o riu Brugent, a uns 23 km de Girona L’església de Santa Maria és la parroquial Mapa L38-13333 Situació 31TDG672513 JRR Història La primera referència escrita d’Amer data de l’any 844, en la qual hi havia una cella benedictina que depenia del monestir de Sant Medir, vora Girona, els orígens del qual són incerts Al segle X aquest monestir,…

El conjunt monàstic El monestir de Sant Cugat es pot considerar com un dels conjunts monàstics medievals més ben conservats de Catalunya i com un dels millors exemples de les transformacions històriques dels monestirs benedictins Està organitzat de la manera habitual en aquest tipus de centres, amb les dependències disposades al voltant del claustre, i s’assenta sobre un antic recinte fortificat romà, el castrum Octavianum, els vestigis del qual són visibles a la part baixa de la capçalera de l’església Les restes més antigues identificades dels edificis cristians es troben al pati del…

El predi o mas de Creixenturri és citat l’any 904 a l’acta de consagració de la primitiva església del monestir de Sant Pere de Camprodon Entre els anys 908 i 935, hi ha documentats quatre instruments inclosos en el Llibre de Canalars de l’abat Isalguer de Sant Joan de les Abadesses, que fan referència a vendes o donacions d’alous situats “ in termino de Grexenturrio ” Segons F Monsalvatje, l’any 952, Sant Cristòfol de Creixenturri apareix com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en un precepte donat a favor d’aquest monestir pel rei franc, Lluís l’Ultramarí Tanmateix, en l’…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, al lloc de Capellades, el qual aviat se separà del castell i formà una quadra autònoma sota el domini del monestir de Sant Cugat del Vallès Inicialment només degué tenir consideració de capella o sufragània, i més tard adquirí la condició de parròquia, que és la que té en l’actualitat Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès segurament per donació dels senyors del castell de Claramunt Les primeres notícies del castell de Claramunt corresponen a la butlla que l’any 978 dirigí el papa Benet VII al bisbe Fruià de…

Era una cella monàstica que l’any 844 pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera Des del 947 consta entre les possessions de Sant Pere de Rodes, i el 1091 la seva possessió era discutida entre l’abat de Banyoles i el de Rodes Des del segle XIV és esmentada com a església parroquial de provisió del capítol de Girona

El 1229 l’abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones Desaparegué a la fi del segle XIV Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament

És situat a la dreta del barranc de la Ribera L’església parroquial és dedicada a santa Maria El lloc pertangué a la jurisdicció del monestir de Sant Victorià d’Assan amb el nom de Torres de l’Abat de Sant Victorià i el 1571 fou incorporat a la del bisbat de Barbastre, creat aleshores, i rebé el nom actual

L’any 900, el seu abat Sanilà, amb tres comunitaris més, feu consagrar la seva església, de Sant Salvador, pel bisbe Nautigís d’Urgell Ha estat identificat amb el santuari de la Mata, a Llinars de l’Aiguadora, i també amb unes ruïnes al N de l’Espunyola, que termenegen amb els municipis de Capolat i Avià, dins la parròquia de Coforb

Entrà al monestir de Montserrat el 1525, i fou dues vegades abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols 1559-62 i 1568-71 Excellí pels seus coneixements bíblics i patrístics La seva obra principal, Sylva allegoriarum totius Sacrae Scripturae 1570, obtingué una gran difusió i fou reeditada als segles XVI-XVIII, onze vegades, a Venècia, París, Lió i Colònia

Monjo de Montecassino, en fou abat i treballà per la seva restauració material i l’esplendor espiritual Creat cardenal, durant el pontificat de Gregori VII actuà de mitjancer entre el papa i els normands Fou successor de Gregori en la seu de Roma, i en continuà l’obra reformadora, que no pogué dur a terme, atesa la brevetat del seu pontificat