Resultats de la cerca
Es mostren 2501 resultats
Raymond Poincaré

Raymond Poincaré (gener de 1913)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Política
Polític francès.
Famós advocat, diputat 1887, ministre de l’educació 1895, vicepresident de la cambra i senador 1903, fou el membre més prominent de la dreta republicana Retirat de la política activa, fou elegit novament ministre de finances 1906 i, en caure el gabinet socialista Clemenceau-Caillaux, fou cridat per AFallières a la presidència del consell 1912 com a cap de l’oposició parlamentària Retingué la cartera d’afers estrangers fins a l’elecció, no sense l’oposició de l’esquerra, com a president de la república 1913 Antagonista d’Alemanya i sostenidor de la Triple Aliança , la seva actitud…
Julio Le Parc
Pintura
Pintor argentí.
En installar-se a París 1958, abandonà la pintura abstracta i creà 1960 el Groupe de Recherche d’Art Visuel, amb l’objectiu d’investigar els efectes visuals de la llum i el moviment, en què l’espectador té un paper lúdic Al començament dels anys seixanta realitzà els primers mòbils, els primers relleus de fusta amb progressions de nivells de rotació i caixes de llum manipulables Experimentà amb la llum en projeccions, raigs de llum en moviment, reflexos de mòbils translúcids i installacions de llum radiant Més endavant creà ambients dins laberints mòbils que poden ser travessats per l’…
Maureen Stapleton
Cinematografia
Actriu nord-americana.
Estudià interpretació a l’Escola Herbert Berghof de Nova York, i debutà el 1946 a Broadway El 1951 la seva actuació en The Rose Tatoo , de Tennessee Williams, fou premiada amb un Tony El 1971 rebé un segon Tony per l’actuació a Gingerbread Lady , de Neil Simon En el camp cinematogràfic la seva carrera fou també destacada després de ser nominada a l’Oscar per Lonelyhearts 1958, de VJDonehue, Airport 1970, de GSeaton, i Interiors 1978, de Woody Allen, el 1981 aconseguí el guardó pel seu paper com a Emma Goldman a Reds , de Warren Beatty Altres films destacats en els quals participà són The…
Domènec Viola i Lafuerza
Política
Polític.
Dedicat al comerç, tenia una botiga de gènere de punt a Balaguer Dedicat a la política activa, organitzà i dirigí el Bloc Obrer i Camperol a Balaguer i fou membre del comitè central del POUM Intervingué en la Guerra Civil del costat republicà, durant la qual salvà la vida de moltes persones, entre les quals JM Porcioles, futur alcalde de Barcelona Arran de la seva orientació política, fou perseguit pel Partit Comunista i empresonat diverses vegades En acabar la Guerra Civil, s’exilià a França, on estigué als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i d’Agde, i,…
Josse Bade
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Impressor i humanista, més conegut pel nom llatinitzat de Jodocus Badius Ascensis
.
Format a Itàlia, professà grec i llatí a Lió Treballà com a corrector a les premses de Jean Trechsel, i vers el 1495 s’establí a París, on formà part del taller de Robert Gaguin i des del 1500 posseí impremta pròpia Formà part activa del nucli d’humanistes prereformistes de París, entorn de Lefèvre d’Étaples, i edità gairebé quatre-cents volums dels humanistes més rellevants de la seva època Erasme, Budé, Poliziano, etc Hom li deu algunes de les primeres edicions d’obres lullianes Logica brevis 1516, Proverbia 1518 i Arbor philosophia amoris París 1516, entre d’altres A part les…
Charles Bonnet
Biologia
Filosofia
Naturalista i filòsof suís.
El 1740 descobrí l’existència de la partenogènesi en els animals, concretament en el pugó de l’evònim Estudià també la regeneració de l’hidra d’aigua dolça i d’altres invertebrats, com ara cucs i insectes A causa d’una malaltia de la vista hagué de renunciar a l’ús del microscopi i s’ocupà de problemes de fisiologia vegetal, especialment de les fulles i de geotropisme de les arrels Vers el 1745 abandonà tota investigació i es dedicà només a l’especulació filosòfica Afirmà la importància de la sensació com a fonament de la vida psíquica, però admeté també la intervenció activa i…
Joaquim Pujol i Figa
Política
Enginyer industrial.
Diplomat en enginyeria industrial, fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i posteriorment de l’escola de negocis de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE Al juliol del 1980 s’incorporà com a cap del servei d’anàlisis sectorials del departament d’Indústria de la Generalitat, pocs dies després que el seu cosí Jordi Pujol fos escollit president de Catalunya Entre el 1985 i el 1987 ocupà el càrrec de director del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial CIDEM, i posteriorment la secretaria general de la conselleria d’indústria El 1990…
Cap Verd 2010
Estat
Les dues principals formacions polítiques, el Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, en el poder, i el Moviment per la Democràcia MPD, a l’oposició, van aprovar al Parlament, el 5 de febrer, les reformes de la Constitució del 1990 Amb el nou text, fruit de sis anys de discussions, es creen els tribunals d’apeqació i s’allarga el període entre les eleccions legislatives i les presidencials Les properes legislatives se celebraran al gener del 2011 i les presidencials, sis mesos després El primer ministre, José Maria Pereira Neves, va continuar la política de diversificació…
Josefina Salord i Ripoll
Literatura catalana
Filòloga i historiadora de la cultura.
Catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’IES Joan Ramis i Ramis Maó Com a investigadora de la història cultural menorquina, n’ha publicat articles a Revista de Menorca , de la qual és codirectora, i Randa , entre d’altres Ha participat en la coordinació i redacció de diversos volums d’estudis sobre A Febrer i Cardona, J Ramis i JM Quadrado ha editat Antoni Roig Llibre de sermons 2001 i Registre de la Sociedat Maonesa 1991, amb A-J Pons, entre d’altres, i ha collaborat en el Diccionari del teatre a les Illes Balears 2003 És membre activa de l’Institut Menorquí d’Estudis…
apagador

Apagador de piano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, especialment els de teclat, cadascuna de les peces, generalment de feltre, que, associada a un mecanisme més o menys complex, serveix per a impedir (apagar) la vibració de les cordes.
Per extensió, s’aplica el terme a qualsevol accessori que faci aquesta mateixa funció En prémer les tecles, els apagadors alliberen les cordes perquè aquestes puguin vibrar lliurement Inversament, quan els dits deixen anar les tecles, els apagadors entren en contacte amb les cordes per impedir que puguin continuar vibrant Al clavicèmbal els apagadors són fixats al mateix saltador que suporta el balancí i el plectre Als pianos, en canvi, solen ser independents dels martells, encara que s’accionen amb el mateix joc de palanques que activa la tecla Ja als primers pianoforti del segle XVIII…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina