Resultats de la cerca
Es mostren 2428 resultats
Cable i Televisió de Catalunya
Empresa dedicada a la comunicació per cable.
Constituïda al maig del 1994 per les empreses US West, Enher, Caixa de Catalunya, Endesa, TISA i Cableuropa, on hi ha el Banco de Santander i el Banco Central Hispano, entre altres entitats bancàries Començà les emissions en proves de televisió per cable a la ciutat de Barcelona el mes de novembre del 1995 Adoptà el nom comercial de Menta El retard en el desplegament del cable a Catalunya, les queixes dels usuaris i els enfrontaments entre els accionistes causaren conflictes i dimissions i, per mitjà de diferents operacions empresarials, el 1998 quedà integrada en el grup Auna,…
Esquerra Republicana Balear
Política
Grup polític de les Balears constituït per l’abril del 1934 mitjançant la fusió del Partit Republicà Radical, el Socialista Independent i l’Acció Republicana de Mallorca.
La unió fou facilitada per la formació, a Espanya, d' Izquierda Republicana , i aviat tingué l’adscripció dels grups d’aquesta de Menorca i Eivissa Els dirigents principals foren Bernat Jofre, Francesc Carreras, Manuel Cirer, president honorari, i Emili Darder Adoptà un fort caràcter regionalista, i tingué com a principal objectiu “la llibertat de les Illes Balears, organitzades políticament en règim autonòmic, liberal, democràtic, republicà i de justícia social” Publicà el setmanari “República” i el diari “Antorxa” 1936 Durant la guerra civil, aquest grup edità a Barcelona el…
Georges-Ernest Boulanger
Història
General i polític francès.
Participà en la defensa de París contra els prussians 1870 i en l’esclafament de la Comuna Ministre de la guerra el 1886, prengué mesures democratitzadores i adoptà una actitud de força enfront d’Alemanya, les quals coses el feren molt popular Agrupà darrere seu els descontents de tots els grups polítics i entrà al parlament amb un programa de reforma de la constitució del 1875 Per un moment semblà que restauraria la monarquia i, bé que darrere seu hi havia tant els orleanistes com els bonapartistes, dins el moviment polític anomenat boulangisme li faltà decisió i acabà fugint a…
Antoni Francesc de Berenguer i de Novell
Història
Militar
Oïdor militar de la generalitat (1690).
Participà en les corts del 1701, on adoptà una actitud de prevenció envers Felip V de Castella Diputat militar de la generalitat 1713, fou cap honorari de l’expedició dirigida pel general Nebot que durant els mesos d’agost i setembre recorregué el Maresme, la Selva, Osona, el Bages, el Vallès, la Garrotxa, l’Alt Urgell i el Pallars, per tal d’estendre nuclis de resistència antiborbònica al país De tornada fou acusat de no haver-se comportat segons que exigia la seva responsabilitat però participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge Després de la caiguda de la…
Lovis Corinth
Pintura
Pintor alemany.
Format en la tradició acadèmica de Königsberg, París i Munic, adoptà la tècnica dels impressionistes, però amb una pinzellada molt més nerviosa i expressiva S'adherí al moviment de la Sezession de Berlín, i el 1911 un atac de feridura l’abocà a una pintura molt més dramàtica, de la qual sobresurten una cinquantena d’autoretrats, en molts del quals es representa acompanyat d’un esquelet Figura important i menystinguda de l’art europeu —hom l’ha comparat amb Van Gogh—, trencà amb l’idealisme i la mitologia del postromanticisme alemany i obrí el camí als nous corrents…
Cyd Charisse
Cinematografia
Dansa i ball
Ballarina i actriu cinematogràfica nord-americana, de nom de naixement Tula Ellice Finklea.
Des de molt jove estudià ballet i, casada amb el seu professor, n'adoptà el cognom professionalment Des finals dels anys trenta fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial ballà als Ballets Russes i en el cinema debutà el 1943 El 1948 interpretà el seu primer ballet important On Island With You , de R Thorpe Més endavant actuà en Singing in the Rain 1952 de S Donen i Gene Kelly, Band Wagon 1953 de V Minnelli, Silk Stockings 1957 de R Mamoulian, Party Girl 1958 de N Ray i altres Acabada l’època d’or dels musicals, interpretà papers secundaris en el cinema i la televisió
Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars
Literatura catalana
Poeta.
Cavaller, net de Guillem Ramon Català de Valleriola El 1591 fundà a casa seva l’ Acadèmia dels Nocturns , de la qual fou president, i adoptà el sobrenom Silencio Hi concorregueren, també, els seus cosins Guillem Ramon Català de Valleriola i de Borja València 1574 — Reposo i Pelegrí Català de Valleriola València — 1634 Cuidado Fou veedor general de la costa marítima del Regne de València, membre de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó 1604 Organitzà tres justes poètiques a València i publicà les millors poesies participants 1602 Deixà escrita una breu autobiografia, en…
Luigi Dallapiccola
Música
Compositor italià.
Estudià al conservatori de Florència, d’on fou professor 1931-67 En les primeres obres emprà el llenguatge diatònic amb Sei cori di Michelangelo 1933-36 assolí una expressió personal Una primera incursió en el camp dodecatònic fou Tre Laudi 1936-37 seguiren l’òpera Volo di notte 1940, basada en Vol de nuit de Saint-Exupéry, i els Canti di prigionia 1938-41 Adoptà totalment el dodecatonisme amb el cicle Liriche greche 1942-45 i amb l’òpera Il prigioniero 1949 Des d’aleshores emprà un estil webernià, com en Job 1950 i en els Canti di liberazione 1955, amb text de Heine
Bernadette Devlin
Cristianisme
Política
Política i dirigent catòlica irlandesa.
Estudiant de psicologia a la Queen's University de Belfast, fou elegida diputat de la Cambra dels Comuns 1969 pel partit Independent Unity fou el membre més jove del Parlament britànic Fou empresonada el 1970 per haver participat en les lluites menades pels catòlics en el Bogside de Belfast agost del 1969 El 1974 perdé el seu escó, la qual cosa l’eclipsà políticament Tanmateix, continuà sostenint una actitud radical en la qüestió d’Irlanda del Nord, si bé evolucionà cap al trotskisme El 1981 fou greument ferida en un atemptat, però se'n refeu Els anys noranta adoptà posicions…
Rodolf II
Història
Emperador romanogermànic (1576-1612), arxiduc d’Àustria (1576-1608), rei d’Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i rei dels Romans i de Germània (1575-76).
Fill de l’emperador MaximiliàII, fou educat a Castella El 1595 heretà el comtat del Tirol del seu oncle l’arxiduc Ferran Afavorí la Contrareforma, per la qual lluità amb les armes, i adoptà el calendari gregorià 1583 Traslladà la capital a Praga, per la qual cosa es guanyà els txecs, però hagué de fer cara a revoltes a Àustria i a Hongria Fou un apassionat de les ciències i les arts i protegí Tycho Brahe i Kepler Es veié obligat a donar Àustria, Moràvia i Hongria al seu germà Maties 1608 i a cedir-li Bohèmia 1611 i només conservà el títol imperial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina