Resultats de la cerca

Lluità al servei de Felip IV de Castella Participà en el setge de Salses 1639-40, i en 1640-41 formà part de les forces filipistes manades pel marquès de Los Vélez, del qual era lloctinent, i dirigí el fracassat assalt de Montjuïc, a Barcelona 26 de gener de 1641 El seu fill Carlo Maria Caracciolo , duc de San Giorgio, cavaller de Calatrava 1627, que formava part d’aquestes forces, morí en la batalla Posteriorment Carlo lluità a Portugal 1644

Documentat des del 1406 Autor d’una creu per a Granollers 1406 El 1408 els consellers de Barcelona li encarregaren una vaixella d’argent, destinada al rei Martí de Sicília en jurar com a primogènit de Catalunya-Aragó, i les maces esmaltades dels veguers Féu l’urna d’argent per al bust de Sant Sever de la seu de València 1477 i una joia d’or, ofrena de la reina Violant de Bar a la custòdia de la seu de Barcelona 1418 Tingué per deixeble o soci l’argenter Bernat Llopard El 1416 formava part del Consell de Cent barceloní El seu fill Marc Canyes , argenter, és autor del reliquiari de la Santa…

Deixeble de Theodor von Döhler i de Saverio Mercadante Actuà com a pianista a Itàlia, a França i a Escòcia, i es dedicà a l’ensenyament a Madrid i a Manila Compongué música per a piano, cantates, cançons, i música escènica, i escriví Estudios filosóficos sobre la música 1864, Teoría musical ilustrada 1870 i un Método de solfeo

Fundà a Palma, juntament amb el lullista Bartomeu Caldentei , la primera impremta de l’illa, traslladada durant algun temps a Miramar Els llibres més importants que publicà són el Tractatus de regulis mandatorum , de Jean Gerson 1485, a expenses de Caldentei, la Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist , de Francesc Prats 1487, i un Breviarium majoricense 1488, del qual no es conserva cap exemplar, però que sens dubte existí

Es casà amb Marquesa, filla d’Ermengol VII, comte d’Urgell Fet presoner pels castellans, fou alliberat gràcies a les gestions d’Alfons I de Catalunya-Aragó El rei, però, concertà després dos convenis 1190 i 1191 amb Ermengol VIII, el nou comte d’Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç El 1194 fou feta la pau entre aquest i Ermengol VIII, signada l’any següent Fou enterrat a Bellpuig de les Avellanes, en un sepulcre remarcable

Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Letgarda, filla d’Arnau Mir de Tost Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola Es declarà vassall del comte de Barcelona 1061 quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria del jove Ramon…

Fou pintor oficial de la cort de França El 1508 pintà, per a Anna de Bretanya, les Grandes heures de la reine Anne

Distingit en l’agitació política a l’Amèrica Central i a la Gran Bretanya Dirigí la delegació soviètica a Canton 1924 Fou conseller de Sun Yat-sen i participà en l’organització del Guomindang Per instigació de Chiang Kaishek fou expulsat de la Xina 1927 De retorn a l’URSS, desaparegué l’any 1951 Fou rehabilitat l’any 1956

Mestre de la facultat d’arts a París, fou un dels principals representants de l’averroisme del s XIII i fou condemnat juntament amb Siger de Brabant el 1277 La seva obra principal és De summo bono sive de vita philosophi

Cavaller i majordom del rei Martí l’Humà Germà de Francesc i de Jofré De jove fou conegut amb el nom de Pericó El 1396 fou enviat com a ambaixador al rei d’Anglaterra per la reina Maria de Luna, per tal de desfer una possible aliança dels súbdits francesos d’aquest monarca amb el comte de Foix, pretendent a la corona catalanoaragonesa però, fet presoner, fou lliurat al comte de Foix El 1397 dugué a terme una altra ambaixada a França