Resultats de la cerca
Es mostren 7281 resultats
Ramon Ribera i Llobet

Ramon Ribera i Llobet
Literatura catalana
Escriptor.
Fou director del Diari de Sabadell i fundador de Teatralia Publicà poesia d’influència entre verdagueriana i maragalliana Rebroll 1906, Del meu camí 1914, Ègloga 1915 i Poemes i llegendes 1916 També escriví obres teatrals com Lluites rurals 1914, La festa major de Vilaflorida 1922, La mare 1926 —basada en la peça de Santiago Rusiñol— i Muntanyes imaginàries 1933, i la lletra de les sardanes Llevantina, La bona festa i La Maria de les trenes
,
Jaume Lladó i Ferragut
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament i fou professor de l’Institut Ramon Llull de Palma Fou acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia Ordenà una bona part dels arxius municipals de les Balears i publicà els catàlegs, sovint acompanyats de notícies històriques locals Entre les seves monografies es destaca la Historia del Estudio General Luliano y de la Real y Pontificia Universidad Literaria de Mallorca 1973
Club Gimnàstic Mataroní
Esport general
Club poliesportiu de Mataró.
Fundat l’any 1930, creà la secció de natació per acollir bona part dels nedadors del Club Natació Mataró Organitzà torneigs com el Trofeu Dalmau-Oliveras de waterpolo i participà en competicions de natació com la Travessia del port de Barcelona També participà en la fundació de la Federació Catalana de Natació L’any 1932 la secció de natació es fusionà amb el Club Natació Mataró per crear el Centre de Natació Mataró
Thomas Tallis
Música
Compositor anglès.
Organista i músic de la capella reial, compongué obres destinades a la litúrgia reformada i a la catòlica De la seva producció es destaquen la missa a set veus Puer natus est nobis , dues Lamentacions i el motet per a quaranta veus Spem in alium , d’escriptura contrapuntística molt elaborada Escriví música per a instruments de tecla perduda en bona part i les variacions sobre Felix namque 1562-64, obra innovadora destinada al virginal
Amadeu VII de Savoia
Història
Comte de Savoia (1383-91).
Fill d’Amadeu VI, a qui succeí, i de Bona de Borbó Combaté en l’expedició de Carles VI de França a Flandes contra els anglesos 1383 Donà a Savoia per primera vegada una sortida a la mar amb l’adquisició del comtat i la ciutat de Niça 1388, que li lliuraren els súbdits niçards, rebels a Maria de Blois, regent del comtat de Provença en nom de Lluís II d’Anjou
Gertrudis
Cristianisme
Monja cistercenca i escriptora mística alemanya, dita la Gran.
El seu llibre Revelationes constitueix una bona font de l’espiritualitat medieval Influí sobre la mística alemanya i preparà la devoció al Sagrat Cor de Jesús Cal distingir-la de l’abadessa del mateix monestir Gertrudis de Hackeborn 1232-92 Bé que no ha estat oficialment canonitzada, hom en celebra la festa perquè el papa Inocenci XI la introduí al martirologi romà el 1677 La seva festa se celebra el 15 de novembre
Paul Delvaux
La ciutat de les sirenes , obra parasurrealista de Paul Delvaux (Art Institute of Chicago)
© B. Llebaria
Pintura
Pintor belga.
La seva obra combina els pressupòsits de l’art metafísic i surrealista amb una temàtica on l’element femení és iconogràficament central La simbologia eròtica hi és constant i reiterativa i enllaça amb el subconscient de l’artista El resultat és una pintura parasurrealista, dins el corrent estilístic del realisme màgic L’any 1976 fou creat a Saint-Idesbald un museu-fundació on s’ha reunit bona part de la seva obra
Anton Abad Chavarria
Literatura catalana
Poeta i cantautor.
Agricultor d’ofici i músic, és el cantautor en català més destacat de l’Aragó catalanòfon Ha enregistrat els treballs discogràfics Avui és un dia com un altre 1989, Lo ball de la polseguera 1991, Cap problema 1995, Sóc de poble 2002 i A la corda fluixa 2004 Bona part dels seus textos poètics s’han aplegat en Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997 de Màrio Sasot
Benet Argeric
Cristianisme
Abat de Montserrat (1753-57 i 1761-64).
Abans havia estat abat de Sant Benet de Bages 1745-49 Fou el responsable d’una bona part de la construcció de l’edifici de la mongia del monestir 1755-66 Autor d’una biografia sobre Josep de Sant Benet, del qual publicà les obres En l’elogi fúnebre que li fou fet consta que va predir la destrucció del monestir esdevinguda entre els anys 1811-12 per les tropes de Napoleó
Son Servera
Son Servera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, accidentat per les serres de Llevant.
Situat al SE de la robusta península d’Artà, les serres mesozoiques, deprimides, integren el llindar de Manacor Les carenes culminen a 370 m alt al puig de ses Fites amb els termes d’Artà i Sant Llorenç des Cardassar, 340 m al puig des Corb, i, al límit amb Capdepera, 370 m al puig Gros, 352 as Pinet i 315 al penyal Roig serra de son Jordi El litoral s’inicia amb el cap des Pinar des Raig i coincideix amb la meitat septentrional de la badia de Son Cervera també anomenada d’Artà S'hi troben de N a S la platja de sa Marjal amb les cales des Port Vell i des Port Nou, la punta Roja i les cales…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina