Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
gresolera
Botànica
Arbust de la família de les labiades, de fins a 70 cm d’alt, de fulles ovades, enteres, coriàcies i llanoses, de flors grogues o d’un groc bru i de fruits en núcula.
És una planta endèmica del sud-est de la península Ibèrica
voltor comú
Voltor comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, que ateny 110 cm de llargada i 280 cm d’envergadura, de color bru groguenc, grisenc a les parts superiors i rossenc a les inferiors; tant el plomissol que li cobreix el cap i el coll com el collar de plomes de la base del coll són blanquinosos, i les rèmiges primàries i les rectrius són d’un color bru rogenc.
Habita a les serralades africanes del N del Sàhara, a la major part de la península Ibèrica, a Sardenya, Sicília, Calàbria, el SE d’Europa i des del Caucas, Anatòlia i Palestina fins a l’Àsia central Als Països Catalans, bé que escàs i en perill d’extinció fins fa pocs anys, el Pirineu català s’ha consolidat com un dels refugis de voltors més grans d’Europa
piula
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 18 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc amb amples llistes negrenques, i les inferiors ocràcies amb algunes llistes brunes.
Habita a la Sibèria, la Xina, Austràlia, Nova Zelanda i l’Àfrica tropical Un petit nombre hiverna a l’Europa occidental i alguns exemplars accidentals arriben a la península Ibèrica
territ variant
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 18 cm, que és de color bru rogenc tacat de negre, amb el ventre blanc i una grossa taca negra al baix pit.
A l’hivern, és gris brunenc amb el ventre blanc Habita a la meitat N d’Europa i hiverna a la meitat meridional, especialment a les costes mediterrànies i el N d’Àfrica És comú a l’hivern i ocell de pas durant les migracions, als Països Catalans
trompeta de la mort

Trompetes de la mort
© Marco Bertolini
Micologia
Bolet de la família de les cantarel·làcies, de 5 a 12 cm d’alt, en forma de corn, buit per dins, de color gris fosc o bru negrós, amb la superfície himenial simpleme nt rugosa.
Es troba en boscs, sobre terra humida i humífera Les trompetes són de bon menjar, i hom les conserva seques en enfilalls
glicimeris
Malacologia
Gènere de mol·luscs de l’ordre dels filibranquis de la família dels glicimèrids, que atenyen de 2,5 a 5 cm, amb la conquilla de color bru, grossa i arrodonida (equivalvats), i el cos allargat.
Habiten a uns 20-25 m de profunditat a totes les mars, i algunes espècies són fòssils del Pliocè
Les grimmials
Molses de l’ordre de les grimmials 1 Grimmia orbicularis a aspecte general d’un fragment de gespa x 1,5 b aspecte general del gametòfit i de I’esporòfit x 6 c detall d’un fillidi x 25 d detall d’una càpsula x 20 2 G pulvinata a detall d’una càpsula x 25 b detall d’un fillidi x 25 3 Schistidium apocarpum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 4 b detall d’una càpsula x 30 4 Racomitrium canescens a aspecte general del gametòfit x 4 b detall d’un fillidi x 25 Miquel Alcaraz Aquest ordre comprèn molses acrocàrpiques, perennes, de vida saxícola sobre pedra, que formen típics pulvínuls…
Fura o turó
El turó Mustela putorius és de grandària mitjana i, com el visó americà, té membranes interdigitals Posseeix la cua bastant poblada, la capa més clara al dors que al ventre i una màscara fosca al rostre envoltant els ulls sobre fons clar, que s’aprecia molt bé a l’exemplar de la fotografia Xavier Palaus El turó o fura té el cos estret i allargat, del mateix tipus que el del visó, amb la cua, proporcionalment, una mica més curta La longitud del cos inclòs el cap és de 320-445 mm, la de la cua de 95-150 mm, la de l’orella de 23-6 mm i la del peu posterior de 52-64 mm el seu pes és de 500-1400…
Serp verda i groga
Morfologia La serp verda i groga Coluber viridiflavus només apareix en indrets humits al N de les terres catalanes Els punts grocs que s’uneixen fins a formar línies longitudinals dalt de la cua, damunt d’un fons verd quasi negre, la fan inconfusible Oriol Alamany És una serp esvelta, de cap petit i ben diferenciat, amb coll estret i cua afilada, que pot arribar als 150 cm o més de llargada Presenta una lleugera cresta supraocular Té una escata preocular grossa per damunt d’una preocular petita, dues o tres de postoculars, dues de temporals i vuit de supralabials, de les quals la quarta i…
Sargantana cua-roja
Morfologia La sargantana cua-roja Acanthodactylus erythrurus és pròpia de sòls sorrencs i es caracteritza pel fet de presentar la part inferior de la seva llarga cua de color vermell viu, a més de destacades franges i ocelles clars al dors i a la part superior de les cuixes Xavier Palaus Aquesta sargantana té un aspecte robust i la cua llarga dels 20 cm de longitud que pot fer, més de la meitat corresponen a la cua El cap és gros, amb musell afilat, i la cua és també molt fina, encara que dilatada a la base, especialment en el mascle adult Damunt el musell presenta un solc ben marcat No té…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina