Resultats de la cerca
Es mostren 1566 resultats
Advanced Photo System
Fotografia
Sistema fotogràfic en el qual la pel·lícula es presenta en cartutx i incorpora una fina capa magnètica transparent sobre l’emulsió.
Aparegué el 1986 amb la intenció de convertir-se en el nou estàndard i funciona amb càmeres especialment dissenyades per a aquest sistema La seva principal aportació al món de la fotografia és el sistema d’intercanvi d’informació anomenat IX, que es tradueix en una millor reproducció de les imatges finals i una flexibilitat més gran en el sistema El nou mètode comporta nombrosos avantatges, com ara un cartutx especialment dissenyat per a informar a la càmera de la sensibilitat de la pellícula i del nombre de fotografies tirades, que a més serveix per a emmagatzemar els negatius un cop…
Dinu Lipatti
Música
Pianista i compositor romanès.
Nascut en una família amb tradició musical, a quatre anys començà a estudiar piano i a compondre La seva primera professora fou Florica Muzicescu es graduà al Conservatori de Bucarest el 1931 El 1933 aconseguí el segon premi en un concurs de piano a Viena, fet que anà acompanyat d’una certa polèmica i que comportà la dimissió d’A Cortot, membre del jurat, en senyal de protesta Llavors Lipatti anà a París, on estudià amb el mateix Cortot i amb Yvonne Lefébure Charles Münch l’introduí en la direcció d’orquestra i Paul Dukas en la composició Posteriorment estudià amb Nadia Boulanger i Igor…
l’Oratori
Societat clerical de dret pontifici, sense vots, fundada a Roma el 1564 per sant Felip Neri.
Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense superiors…
Eulàlia Solé i Olivart
Música
Pianista i pedagoga.
Cursà la carrera de piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera Entre el 1960 i el 1963 estudià a París amb Christiane Sénart, professora que la influí de manera decisiva També rebé lliçons d’Alícia de Larrocha i Wilhelm Kempff En 1971-72 treballà amb Maria Tipo a Florència i es diplomà el Conservatori Luigi Cherubini d’aquesta ciutat Amb un ampli repertori clàssic, romàntic i modern, així com de la música espanyola, ha actuat a França, els Estats Units, Itàlia, Puerto Rico i Bèlgica, i als festivals de Granada, Sant Sebastià, Cadaqués, Santes Creus i Peralada, escenari aquest darrer…
,
Antoni de Vilaragut i Visconti
Història
Literatura catalana
Conseller reial i literat.
Vida i obra Fill de Ramon de Vilaragut i de Grandiana Visconti, heretà possessions a Sicília, on residí de jove, i les perdé en tornar a València Conseller de Pere III, fou alcaid de Xàtiva, i per raó de la seva participació en els bàndols familiars, hagué de restituir el càrrec 1378 i anar-se’n de València Després assistí a la cort de Montsó 1383 Joan I el feu novament alcaid de Xàtiva 1387 i Alaquàs Per la seva segona muller, Joana Mercer i de Sentllir, filla de Mateu Mercer, adquirí la baronia d’Olocau, que vinculà el 1398 Fou un notable literat i, a més d’un tractat de falconeria, hom li…
,
Josep Alsina i Clota
Història
Hel·lenista.
Estudià a Ripoll i a Vic, i, després de llicenciar-se en filologia clàssica a la UB 1948, esdevingué catedràtic de grec dels instituts Lluís de Peguera de Manresa 1954 i Ausiàs Marc de Barcelona El 1956 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre El mito de Helena en la literatura griega Catedràtic de grec de la Universitat de Barcelona 1958, publicà en revistes especialitzades nombrosos estudis de filologia grega, en particular sobre la mitologia i la religió, com Mitología griega 1962, sobre crítica textual, sobre literatura, amb obres com Literatura griega 1967 i Problemas y métodos de…
,
Jem Cabanes i Orriols
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Caputxí del 1959 al 1971, estudià filosofia a la Universitat Catòlica de Lovaina El 1976 publicà el llibre de poesia A festes de pollancs i aurores Ha collaborat en diversos diaris i revistes i ha exercit professionalment la traducció i la correcció a l’ Avui i a TVE de Catalunya, especialment És autor del llibre d’estil de Vilaweb 2006 Ha traduït obres en un gran nombre de llengües grec clàssic, llatí, francès, occità, anglès, alemany, danès, neerlandès, suec i noruec D’ençà de l’any 1968, en què aparegueren les seves primeres versions, n’ha vist editades més d’una quarantena S’estrenà com…
cinema d’art i d’assaig
Cinematografia
Denominació de certes sales especialitzades en l’exhibició de films en versió original i íntegra d’obres de qualitat, de repertori clàssic, d’experimentació i d’avantguarda.
Amb diferent denominació Art et Essai, Art Houses, Films Clubs, Studios s’han estès arreu del món des de la fundació, a París, el 1926, del Studio des Ursulines, per Armand Tallier Als Països Catalans la modalitat no fou introduïda fins el 1967 L’activitat dels cinemes d’art i d’assaig vacilla entre la comercialitat i el compromís cultural, i han contribuït a l’expansió i la defensa del film d’autor Arreu del món són federats al CICAE Confederació Internacional de Cinemes d’Art i d’Assaig, amb seu a París
Jean Louis Alibert
Metge llenguadocià, autor d’estudis fonamentals sobre la micosi fungoide i els queloides, i d’un arbre clàssic en la classificació de les malalties de la pell.
Considerat com un dels iniciadors de la dermatologia moderna
teoria de distribucions
Matemàtiques
Part de l’anàlisi matemàtica (i, en particular, de l’anàlisi funcional) que estudia els funcionals lineals continus sobre l’espai vectorial topològic de les funcions reals infinitament diferenciables de suport compacte de ℝn.
L’origen de la teoria té lloc en el càlcul simbòlic de Heaviside del final del segle XIX, el qual fou emprat sistemàticament pels físics i pels enginyers en la resolució de problemes teòrics d’electricitat Posteriorment, l’any 1926, Dirac introduí la seva funció d delta de Dirac com a instrument de treball que ajuda en el tractament de problemes de mecànica quàntica Paradoxalment, tant en el càlcul simbòlic com en els treballs de Dirac, malgrat que hom cometia una sèrie d’abusos de llenguatge i d’incorreccions matemàtiques, els resultats pràctics eren bons No fou fins després del 1945 que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina