Resultats de la cerca
Es mostren 5349 resultats
paracianogen
Química
Polímer del cianogen, de composició (CN) n , obtingut per calefacció del cianogen a 400°C.
És un sòlid pulverulent marró, insoluble en l’aigua i l’alcohol i soluble en medi bàsic aquós Escalfat a 800°C, regenera el cianogen
duo
Música
Composició o fragment musical per a dues veus o instruments, amb acompanyament o sense.
Aparegué en la polifonia del segle XV, i al segle XVIII fou freqüent el duo de cambra Introduït en l’òpera, alternà amb l’ària el Romanticisme feu habitual el duo d’amor, sovint per a tenor i soprano Tristany i Isolda , de Wagner La Bohème , de Puccini En música de cambra destaquen els duos per a violins de Béla Bartók
duet
Música
Conjunt de dos cantants o de dos executants que interpreten plegats una composició musical.
sonatina
Música
Composició instrumental de forma i caràcter similars als de la sonata, però més breu.
Aparegué en els països germànics a la segona meitat del s XVII Durant el classicisme era sinònim de sonata fàcil Al començament del s XX foren nombrosos els compositors que conrearen aquesta forma musical
cantus firmus
Música
Tema d’origen litúrgic o profà que serveix de base a una composició polifònica.
argèntic | argèntica
Química
Dit de les substàncies en la composició de les quals entra l’element argent.
estrenar
Cinematografia
Arts de l'espectacle (altres)
Representar, executar, per primera vegada (una obra teatral, un film, una composició musical, etc).
canzona
Música
Composició de caràcter polifònic desenvolupada sobretot pels músics italians dels segles XVI i XVII.
En un primer moment foren arranjaments de chansons , frottole o madrigals, però més tard la forma s’emancipà i arribà a considerar-se, pel seu caràcter imitatiu, com una de les precursores de la fuga Els Gabrieli i sobretot G Frescobaldi i C Merulo foren els grans cultivadors de la forma, tant en el seu apartat solista com per a diferents conjunts Entre el 1615 i el 1635 Frescobaldi publicà una gran quantitat de música per a tecla on es podien trobar nombroses canzone amb un gran domini de la variació, la derivació i el cromatisme També a la primera meitat del segle XVII Merulo compongué,…
popurri
Música
Composició formada per un seguit de melodies o motius melòdics extrets d’altres obres.
Molts cops, els diversos fragments es lliguen entre ells mitjançant breus passatges modulants El seu nom prové de l’expressió francesa pot-pourri , la qual tradueix al seu torn la castellana olla podrida escudella Tot i que la primera obra a què s’aplicà el terme pertany al segle XVII Pot poury burlesque , París, 1649, fou cap al segle XIX que el popurri esdevingué una forma popular, amb transcripcions o elaboracions per a piano o conjunt instrumental amb piano de motius procedents majoritàriament de l’òpera La Marche et réminiscences pour mon dernier voyage , de G Rossini, és un exemple de…
La sardana de les monges
Música
Composició per a veus mixtes, d’Enric Morera, sobre un poema d’Àngel Guimerà.
Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons L’Orfeó Català en féu una creació memorable La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia Les altres cobles hi han afegit la part del trombó