Resultats de la cerca
Es mostren 3034 resultats
cercle de Varsòvia
Lògica
Filosofia
Escola lògica, amb seu a Varsòvia i Lwów (actual L’viv), desenvolupada sobretot entre la Primera Guerra Mundial i la Segona.
Els seus membres es caracteritzen per un estudi de la lògica moderna marcat per una tendència deductivista extrema i una inclinació al positivisme lògic o a l’empirisme científic En són representants destacats, juntament amb Jan Łukasiewicz i el seu deixeble Alfred Tarski , Zygmunt Zawirski 1882-1948, Lenon Chwistek 1884-1944 i Stanislaw Leśniewski 1886-1939, així com Tadeusz Kotarbiński 1886-1981, preocupat també pels problemes de la teoria del coneixement i de la metodologia de les ciències L’iniciador de l’escola fou pròpiament el vienès Kazimierz Twardowski 1866-1938, del…
Giovanni Martino Casale Spanzotti
Pintura
Pintor italià.
Documentat al Piemont des del 1490, es formà al taller del seu pare A Milà rebé l’influx de VFoppa, palès en el tríptic de la Mare de Déu amb el Nen Galleria Sabauda, Torí Autor dels frescs de la Vida de Crist San Bernardino, Ivrea, d’una Nativitat Museo Civico, Torí i d’una Pietat Castel Sant'Angelo, Roma, el seu estil es caracteritzà per la sobrietat compositiva i per la utilització primer de colors pàllids i després d’una gamma cromàtica sumptuosa, que juntament amb el gust pel detall assenyala un coneixement de la pintura flamenca Realitzà també vitralls Anunciació ,…
Ardengo Soffici
Literatura italiana
Pintura
Pintor, polemista i escriptor italià.
Prengué part en tots els moviments d’avantguarda italians, des del futurisme al Novecento Després d’una estada a París 1899-1907, on conegué el món cultural francès i l’escola de París, tornà a Florència i, amb els seus amics Papini i Prezzolini, fundà, el 1913, les revistes La Voce i Lacerba , des de les quals donaren la batalla pel futurisme i el coneixement de l’avantguarda europea El 1914 fou ja clarament futurista i féu la part més interessant de la seva producció Fruita i licors 1915 Però un any més tard canvià de parer i reculà cap a posicions del moviment Novecento
Johannes Immanuel Volkelt
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Jena, Basilea, Würzburg i, des del 1894, Leipzig A partir de Kant, elaborà una fenomenologia de la consciència i de la certesa lògica i àdhuc supralògica o lògica intuïtiva i una metafísica de la temporalitat i de l’individu obert als altres jo, al món i a la realització de quelcom anàleg a l’amor Obres Kants Erkenntnistheorie in ihren Grundprinzipien analysiert ‘La teoria del coneixement kantiana analitzada en el seu principi fonamental’, 1879, System der Ästhetic 3 volums, 1905-14, Gewissheit und Wahrheit ‘Certesa i veritat’, 1918, Phänomenologie und Metaphysic der…
Susumu Tonegawa
Biologia
Immunologia
Immunòleg i genetista japonès.
Treballà al departament de química de la Universitat de Kyoto i l’any 1963 es traslladà als EUA on es doctorà al departament de biologia de la Universitat de Califòrnia San Diego Ha format part de l’equip de recerca de l’Institut d’Immunologia de Basilea i, d’ençà del 1981, és al departament de biologia de l’Institut Tecnològic de Massachusetts Rebé el premi Nobel de medicina del 1987 per la seva contribució al coneixement del sistema immunològic humà, del qual ha establert els mecanismes genètics que determinen la resposta immune i n'ha assenyalat l’especificitat en la formació…
Gustav Teichmüller
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Gottingen 1960-68, Basilea 1868-71 i Dorpat 1971-88, fou molt influït per Leibniz Elaborà una filosofia que concep la subjectivitat i els seus elements constitutius com a immediats i fonamentals, per tal com a partir d’ells s’origina tot coneixement de la realitat Les seves idees tingueren una considerable influència en diversos països eslaus Obres seves són, entre d’altres, Neue Studien zur Geschichte der Begriffen ‘Nous estudis per a la història dels conceptes’, 1876-89, Die wirkliche und die soheinbare Welt ‘El món real i el món aparent’, 1886, Neue Grundlegung der Psychologie…
Galceran Albanell
Educació
Mestre del futur Felip IV.
Fou un dels pocs membres de l’estament militar català de l’època que posseïa una formació humanística i un coneixement de llengües orientals Arran del seu nomenament com a tutor del príncep Felip 1612 abandonà Barcelona per la cort Figurà des d’aleshores entre els personatges influents als quals els consellers barcelonins recorrien per tal d’obtenir ajuda Ordenat sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i l’administració de l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits, entre altres treballs, un Compendio de la Historia General de España , unes instruccions sobre el govern dirigides al…
Pierre Gassendi
Filosofia
Física
Matemàtiques
Cristianisme
Clergue; matemàtic, físic i filòsof materialista francès.
Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó Fou professor 1645 al Collège Royal de París És conegut pels seus atacs a la filosofia dels aristotèlics, que considera com a purament verbal, car, per a ell, la veritable ciència ha de partir de les qualitats experimentals de les coses Fonamenta el coneixement en una doctrina sensualista i en l’atomisme clàssic de Demòcrit i Epicur Fou amic de Hobbes, entusiasta de Galileu, Copèrnic i Kepler i contradictor de l’intellectualisme cartesià Escriví llibres de física, matemàtiques, astronomia i…
Manel Zabala i Sánchez
Literatura catalana
Narrador.
Fortament compromès amb el coneixement i difusió de la cultura occitana És una veu diferent en la literatura catalana contemporània seguint una tradició literària que enllaça amb Isop, La Fontaine i les faules populars on els animals es converteixen en personatges actius de la narració Amb el seu primer llibre Ieu sabi un conte 2001 guanyà el premi narrativa Serra d’Or 2002 Seguí Massa cafè 2002 i la novella Rates 2005, faula política amb el rerefons dels fets del Palau de la Música de 1960, les presons de la Via Laietana i els animals que donen títol al llibre i freqüenten aquest lloc
Bernat Cifre i Forteza
Literatura catalana
Prosista, poeta i rapsode.
Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1964, es doctorà a la mateixa universitat 1999 amb la tesi Costa i Llobera i el món clàssic En els seus llibres de poemes, entre els quals destaca especialment Qui sap lo que diu un cant 2002, es reflecteix la vocació paisatgística del poeta Pel que fa a la seva obra en prosa, publicà, entre d’altres, els volums I i II de Geografia lírica 1981 i 1987, respectivament Fou coordinador de la revista Cala Murta i vicepresident de la fundació Rotger-Villalonga, dedicada a la difusió de la memòria i el coneixement del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina