Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
rosminià | rosminiana
Membre de l’Istituto della Carità, congregació religiosa fundada per A. Rosmini Serbati el 1828, aprovada per Gregori XVI el 1839 i dedicada a l’ensenyament i a la cura dels orfes.
clarissa de la Divina Providència
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada per Teresa Argunyol i Fontseca a la vila de Gràcia (Barcelonès) el 1849, amb una forma de vida que combinava la clausura i l’ensenyament.
El 1969 es produí una escissió entre els convents que preferien la clausura papal —Figueres fundat el 1852, Torroella de Montgrí 1854, Reus 1866, la Vall d’Uixó 1894 i Barcelona— i els que continuaren dedicats a l’ensenyament —Badalona 1853, Vilanova i la Geltrú 1858, Mataró 81859, Banyoles 1862, Vinaròs 1878, Olot 1892 i l’Escala 1959— El monestir de Figueres s’ha unit al de clarisses de Castelló d’Empúries i construeixen un momestir prop de Roses
Jaume Bofill i Mates

Jaume Bofill i Mates
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Literatura catalana
Política
Poeta, conegut amb el pseudònim literari de Guerau de Liost, assagista, polític i periodista.
Vida i obra Fill d’una família ferventment catòlica i amb vinculacions amb el carlisme de Viladrau L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Aquell any començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants…
, ,
concepcionista
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina consagrada a honorar la Immaculada Concepció de Maria, fundada el 1484 a Toledo per Beatriz de Silva i posada sota la protecció i l’obediència dels franciscans.
Als Països Catalans n'han estat fundats els convents de Sineu 1583, Tortosa 1644, Maó 1651 i Benicarló 1886
escolapi
Cristianisme
Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç, a Roma, per continuar la seva obra d’escoles populars iniciada el 1597.
Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…
La confraternitas
Monjos de Sant Martí de Canigó, representats en un capitell, Castell de Vernet, ssXII-XIII ECSA / AR La confraternitas o familiaritas va ser un nexe fonamental entre les institucions religioses catalanes i el seu entorn laic Representava una forma d’integrar l’Església i el món, que donava a aquells que no havien rebut els ordes o que no havien fet vots l’oportunitat de comprometre’s amb una forma de vida religiosa, o almenys de participar en els beneficis espirituals dels religiosos La confraternitas medieval representa un fenomen complex que escapa a una classificació i una definició…
luteranisme
Cristianisme
Conjunt doctrinal i moviment cristià que té l’origen en Martí Luter.
Els seus documents confessionals són els dos catecismes de Luter 1529, la confessió augustana del 1530 Confessió d’Augsburg, l’apologia d’Augsburg 1531, els articles d’Esmalcalda 1537 i la fórmula de la Concòrdia 1577 Els seus punts bàsics són, entre altres, la justificació per la sola fe, la paraula de Déu com a norma exclusiva de fe, la salvació per la imputació dels mèrits de Jesucrist sense intervenció de l’home, el sacerdoci universal dels fidels contraposat al sacerdoci ministerial, el concepte de memorial per a suscitar la fe aplicada als dos sagraments acceptats —baptisme i eucaristia…
Josep Perarnau i Espelt
Historiografia catalana
Cristianisme
Teòleg i historiador.
S’ordenà a Barcelona i estudià teologia a Salamanca, Roma i Múnic Fou professor de teologia als seminaris de Sogorb i Castelló, i ho és a la Facultat de Teologia de Catalunya És doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual fou professor des del 1968 Essent consultor del bisbe Pont i Gol, llavors a Sogorb-Castelló, assistí al concili II del Vaticà 1962-65 i inicià una edició crítica en català dels documents conciliars, d’una gran riquesa documental Fou fundador de l’Associació de Teòlegs Catalans Fou director 1974 de la collecció Studia, Textus Subsidia , de la…
, ,
Josep de Calassanç

Josep Calassanç segon dibuix a carbó de Juli Borrel, conservat a l'Arxiu Provincial de l’Escola Pia
© Escola Pia
Cristianisme
Eclesiàstic, educador i fundador.
Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida 1571-77 i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583 Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians 1585, durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat 1585-86 Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre…
Sant Cristòfol de Castrocit (Beranui)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del sud-est, amb la capella que se li afegí, ara adaptada com a sagristia ECSA - JAAdell L’església de Sant Cristòfol és situada a la part alta del poble abandonat de Castrocit, al sud-est de Calbera Mapa 32-10 213 Situació 31TCG052952 S’hi arriba des de Calbera pel camí que surt a l’entrada del poble, passa sota la Quadra i segueix el barranc de Castrocit JAA-JBP Història Aquesta antiga església parroquial va dependre del monestir de Santa Maria d’Ovarra des de l’any 988, en què la comtessa Garsenda de Ribagorça i els seus fills donaren al monestir d’Ovarra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina