Situació
Aspecte de l’església des del sud-est, amb la capella que se li afegí, ara adaptada com a sagristia.
ECSA - J.A.Adell
L’església de Sant Cristòfol és situada a la part alta del poble abandonat de Castrocit, al sud-est de Calbera.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG052952.
S’hi arriba des de Calbera pel camí que surt a l’entrada del poble, passa sota la Quadra i segueix el barranc de Castrocit. (JAA-JBP)
Història
Aquesta antiga església parroquial va dependre del monestir de Santa Maria d’Ovarra des de l’any 988, en què la comtessa Garsenda de Ribagorça i els seus fills donaren al monestir d’Ovarra, a l’abat Ennecó, als clergues i a la congregació que hi vivien sota la regla de sant Benet, les parròquies, mujades, oblacions, obres parroquials i comtals que tenien en heretat a les vil·les de Calbera, Castrocit i Morens, exceptuant-ne l’usdefruit de la comtessa Garsenda. El 1267 es documenta Tomàs de Castrocit, sacerdot, i el 1296 Bernat de Castrocit, prevere.
El 1571 la parròquia de Castrocit va ésser transferida al nou bisbat de Barbastre. (JBP)
Església
Planta de l’església, modificada només en les obertures i per l’adjunció d’una capella al mur de migdia.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis de planta semicircular allargada, obert directament a la nau. Aquest absis és avui modificat per un retaule que tanca la part semicircular de la testera i que no permet precisar si la forma ultrasemicircular respon al projecte inicial o bé si es tractava en realitat d’un absis semicircular precedit d’un profund arc presbiteral, modificat arran de la construcció del retaule i l’altar. L’arrebossat que cobreix els paraments interiors no permet precisar aquesta hipòtesi.
La porta, d’arc de mig punt de factura molt matussera, se situa a la façana de ponent. La porta original, avui paredada i espoliada del seu arc exterior, se situa a la façana sud, al costat d’una capella quadrada afegida a l’obra de l’església i posteriorment tancada per un envà per convertir-la en sagristia. Al mur nord de la nau es conserva un arc, paredat, que devia obrir una segona capella, simètrica a la conservada al costat sud, avui desapareguda i colgada pel sobrealçament de les terres del costat nord de l’església. El procés de transformació i decoració es completà amb la construcció d’un cor alt, a l’extrem de ponent de la nau.
Al centre de l’absis es conserva una finestra de doble esqueixada. Al mur sud, dins l’àmbit presbiteral, hi ha una altra finestra, d’una sola esqueixada, del mateix tipus que la que s’obre a la façana oest, façana que és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. Aquest campanar fou ampliat cap a llevant per convertir-lo en una petita torre quadrada, oberta només cap a ponent.
L’aparell és format per carreus petits, ben escairats, sense polir, disposats en filades uniformes i irregulars.
Cal assenyalar certa relació tipològica i de tecnologia constructiva entre l’església de Castrocit i la propera església de Sant Pau d’Ovarra, on també es retroba el tema del presbiteri profund, però resolt de forma més ortodoxa que a Castrocit, ja que es manté la divisió entre l’absis i l’arc presbiteral, que alhora es manifesta a l’exterior, fet que no succeeix a Castrocit. En ambdós edificis les façanes no tenen ornamentació. Les seves afinitats permeten de suposar-ne una datació paral·lela, dins la segona meitat del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 289, pàg. 437
- Martín Duque, 1965, docs. 151,154,174,183,184 i 188
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàgs. 196-199