Resultats de la cerca

El 1448 hi era mestre d’obres de la catedral cos de la torre i porta dels lleons Hom el cita el 1454 amb el seu germà Egas Cueman en relació amb el cadirat de la catedral de Conca Féu la capella del castell convent de Calatrava la Nueva, avui desapareguda

Fugí del seu convent i viatjà per Espanya i Amèrica vestida d’home exercí oficis diversos, entre els quals el de soldat Fou molt popular a la seva època Li és atribuïda una autobiografia, que alguns consideren apòcrifa Historia de la Monja Alférez Doña Catalina de Erauso, escrita por ella misma

Situació L’antic convent de Santa Clara és situat al sud-est de la ciutat de Manresa, vorejant l’antic camí ral que menava a Barcelona pel Pont de Vilomara Long 1°49’45” - Lat 41°43’20” Agafant com a punt de referència i alhora de partida la plaça de Sant Ignasi, on s’arriba fàcilment venint de Barcelona, hom emprendrà el carrer de les Escodines, continuant pel carrer de Sant Bartomeu i prosseguint finalment pel carrer Nou de Santa Clara, a la dreta del qual hi ha el convent on és oberta la porta romànica FJM-AMB Història L’església del convent de Santa Clara era situada dins l’antic terme de…

La crema de convents a Barcelona la nit de Sant Jaume del 1835 La tarda del dia de Sant Jaume del 1835 el Torín de la Barceloneta era ple per a seguir una cursa de braus, un dels entreteniments populars més festejats de la Barcelona vuitcentista Però els braus que es van torejar aquell dia foren molt mansos i exasperaren els ànims de la concurrència El darrer toro va ser arreplegat per uns vailets que se l’endugueren per la muralla de mar a dins de la ciutat De manera espontània, es formà una manifestació que, oblidant les despulles de l’animal, es dirigí cap al convent dels franciscans de la…

Existia ja el 1163 i tenia béns a Peralada, Cabanes, Espolla, Darnius i Terrades El 1435, ja sense comunitat, fou venut pel prior de Santa Anna al convent de carmelitans de Peralada Resten murs i l’absis de l’església del s XII, ara destinats a dependència del mas veí dit el Sepulcre

Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona Més tard ocupà el mateix càrrec al convent de les Descalzas Reales de Madrid Autor d’una vintena d’oratoris, entre els quals Traslación del Testamento 1729, El triunfo del pecado 1730, El macabeo 1731, Amore consurgens 1732 i, sobretot, El sacramento del amor

Documentat des del 1555 En collaboració amb l’extremeny Pedro Rubiales contractà un retaule de Santa Úrsula que hom ha identificat amb el conservat al Museu de Belles Arts de València 1540, procedent del convent de la Puritat, obra que malgrat ésser coetània de Joan de Joanes no n'acusa la influència

Fou el primer prior del convent de dominicans observants de Sant Onofre de València i vicari general de la província d’Aragó 1491 Estengué la reforma a diversos convents claustrals És autor de diversos tractats De articulis fidei, De Sacramentis recopilació de les seves lliçons, Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos

Dominicà, arxiver del convent de Sant Domènec de Palma Autor d’un breu Memorial 1522, manuscrit, escrit en català, sobre els inicis de la Germania a Mallorca Es tracta d’un dels pocs testimonis imparcials contemporanis d’aquests fets Fou publicat com a apèndix dins el Cronicón Mayoricense d’Àlvar Campaner 1881

Treballà a la sagristia de l’església del convent de la Mercè de Palma, Mallorca, i probablement n'acabà la façana 1775 Hom li atribueix la construcció de la discutida església de Sant Gaietà 1752-79 —en collaboració amb Guillem Pasqual— i l’important palau Casa Morell ~1763, ambdues obres també a Palma