Resultats de la cerca

Després d’estudiar als jesuïtes de Lovaina, conegué Cornelis Jansen a París, amb el qual es dedicà a l’estudi dels pares i dels concilis, a Baiona 1611 Sacerdot 1618 i abat comendatari de Saint-Cyran 1620, assumí la direcció espiritual de Port-Royal 1633 El refús del bisbat de Baiona 1636 l’enemistà amb Richelieu, que el féu empresonar 1638-43 Seguidor de Baius i de Jansen jansenisme , la seva personalitat i la seva doctrina influïren, entre altres, P de Berulle i Vicenç de Paül Entre els seus nombrosos escrits, requisats per la censura, es destaquen Apologie pour la Rocheposay…

Es doctorà en filosofia a Mallorca 1767 i en drets a Avinyó Residí després a Menorca i a Mallorca Felanitx i Palma Fou teòleg consultor del cardenal Despuig 1796, inquisidor 1807 i canonge de la seu de Mallorca Fou soci de la Societat d’Amics del País Destacat predicador, publicà nombrosos sermons entre ells el Sermó de la Beata Catalina Tomàs , 1793 i obres religioses en castellà i llatí En català publicà un Catecisme de la doctrina cristiana 1801, del qual es feren com a mínim onze edicions És autor també de Reflexiones crítico-apologéticas sobre algunos escritos relativos a la…

Ordenat de sacerdot el 1904, participà activament en la vida religiosa, cultural i política italiana Ocupà càrrecs municipals i participà 1919 en la creació del Partito Popolare Italiano , al qual donà una forta empenta ideològica i del qual féu el programa, basat en la doctrina social catòlica La seva radical oposició al feixisme de Mussolini féu que s’exiliés a Europa i, posteriorment, durant la Segona Guerra Mundial, a Nova York, d’on tornà el 1946 Durant aquest període publicà un gran nombre d’articles i llibres sobre temes sociològics i polítics El 1953 fou nomenat senador vitalici, i el…

Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó Fou professor 1645 al Collège Royal de París És conegut pels seus atacs a la filosofia dels aristotèlics, que considera com a purament verbal, car, per a ell, la veritable ciència ha de partir de les qualitats experimentals de les coses Fonamenta el coneixement en una doctrina sensualista i en l’atomisme clàssic de Demòcrit i Epicur Fou amic de Hobbes, entusiasta de Galileu, Copèrnic i Kepler i contradictor de l’intellectualisme cartesià Escriví llibres de física, matemàtiques, astronomia i…

Secretari de Wolsey, fou enviat a Roma 1528 per obtenir el divorci d’ Enric VIII i de Caterina d’Aragó Secretari d’estat i bisbe de Winchester 1531, es declarà partidari del poder reial enfront del papat en l’obra De vera obedientia 1535 Restà, però, lligat a la doctrina catòlica, lluità contra la influència de Cromwell i fou el capdavanter de l’oposició al protestantisme Sota el regnat d’ Eduard VI fou empresonat 1548 i deposat de la seu episcopal 1551 Restablert per Maria Tudor , fou nomenat canceller 1553 Maldà per tornar Anglaterra a la submissió papal, i a Palinodia 1554…

Descendent d’una antiga família d’apotecaris, estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en medicina a Barcelona 1787 Fou secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona i collaborà en les seves Memorias Exposición de la doctrina homeopática Traduí diverses obres mèdiques del llatí, del francès i de l’alemany al castellà El 1794, en ocasió de la guerra Gran, publicà al “Diario de Barcelona” una Exhortación pública al pueblo catalán , que el capità general féu traduir al català El seu fill Francesc Xavier Coll i Jover Barcelona 1799 — 1847, advocat, fou alcalde de Barcelona 1839…

Treballà amb Campomanes a Madrid després fou rector d’Aramunt, canonge i provisor d’Urgell, i conservà sempre lligams d’estreta collaboració amb el seu condeixeble Jovellanos Amb articles al “Memorial Literario” i uns altres treballs La física del clero, El padre de su pueblo testimonià un afany de regeneració del clericat i de l’ensenyament i una fe en el progrés científic com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina illustrada que posà en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d’inquisidor, de membre de l’Acadèmia de Ciències 1788, i en el govern de la diòcesi, on…

Té la consciència, o el jo, com a punt de partença i punt focal Per això, sol comportar una forta càrrega epistemològica Kant, els postulats de la qual menen, invertits, a un plantejament metafísic idealisme alemany posterior quan passa de l’enunciat que “només si l’ésser és donat a la consciència és possible el coneixement” a l’asserció que “l’ésser és determinació de la consciència” El terme “idealisme” començà d’ésser emprat a la darreria del s XVII per a designar tant les doctrines de Descartes i Locke, per exemple, que donaven un estatut subjectiu a les idees i instauraren, així, el…

Fill d’una família originària d’Hispània, assolí, de molt jove, honors i càrrecs importants Qüestor en 138-139 i cònsol el 140, es casà amb Faustina, filla d’Antoní, i en morir aquest, el succeí 161, juntament amb L Aeli Ver fins el 169 El 177 associà al tron el seu fill Còmmode Més abocat als treballs intellectuals i a la filosofia que no pas a les obligacions del govern, destruí la seva vida en la defensa de les fronteres de l’Imperi amenaçades Combaté els parts a Armènia fins el 166, els germànics que en llurs invasions arribaren a Aquileia, els marcomans, els sàrmates, etc Visità l’Orient…

El mot sikh, que en panjabi significa ‘deixeble’, designa el seguidor dels ensenyaments dels deu gurus, el primer dels quals, Nanak  1469-1538, n’és el fundador, i de la doctrina compilada en les escriptures Ādi-granth Clarament diferenciat de l’hinduisme i l’islamisme, religions dominants al Panjab, on sorgí vers el 1500 dC, el sikhisme professa el monoteisme, la igualtat fonamental dels éssers humans, el rebuig del ritualisme i del sacerdoci, la creença en un cicle de reencarnacions que culmina amb la fusió amb l’ésser suprem i la importància d’una vida recta, honesta i…