Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Riner Inicialment depengué de la parròquia de Sant Martí de Riner com a capella o sufragània, però posteriorment passà a tenir funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Solsona El lloc de Su “ Suvo ” és documentat a partir de l’any 1053, mentre l’església ho és des del 1055, quan Dalmau, senyor del castell de Riner, la seva muller Elisava i llurfill Hug, donaren a Guifré i a la seva muller Ermengarda un alou situat al terme del castell de Riner, al lloc de Su “ Suvi ” o al Cors prop de Fornells “ ipso Cursu…

Bé que el Nou Testament n'aplicà el concepte a tots els fidels a causa de la configuració amb Crist pel baptisme, aviat el mot designà els qui en portaren a terme l’exigència moral El primitiu culte dels màrtirs màrtir a partir del segle IV començà d’estendre's a d’altres sants, començant pels confessors confessor La seva canonització, a l’occident, no fou reservada al papa fins al segle XII D’entre tots, la Mare de Déu rep un culte especial anomenat d'hiperdulia Venen després els apòstols i evangelistes, els màrtirs i els confessors, les verges i les santes dones, que hom commemora amb culte…

Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta al s XVI, i de Sant Miquel de Mata, restaurada al s XIV, que donà nom a l’antiga població Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata , dit també castell d'Onofre Arnau o de Mataró Entre les masies destaca can Tries de Mata, amb una notable torre renaixentista

Nucli industrial indústria tèxtil, alimentària, de la fusta i maquinària Capital de l’imperi búlgar del 1185 al 1396, que fou ocupada pels turcs, i seu del patriarcat búlgar fins el 1572, el 1908 hi fou proclamat el regne independent de Bulgària Conserva diverses esglésies medievals o posteriors, especialment la de Sant Pere i Sant Pau, amb frescs dels segles XIII i XIV

Encara es poden veure alguns vestigis d’aquesta església dins el terme municipal El seu origen ha de ser molt antic segons revela el seu titular, bé que fins ben entrat el segle XIV no apareix en la documentació Fou una de les esglésies de la parròquia de Prats de Sornian que rebé un llegat de Blai Perer l’any 1334

La concelebració eucarística , sempre normal a l’Orient, després del concili II del Vaticà s’ha tornat a estendre a l’Església llatina, en la qual, durant segles, havia estat reduïda a les misses d’ordenació A les Esglésies d’Orient hi ha també concelebracions d’altres sagraments, i actualment la litúrgia romana admet la concelebració de la unció dels malalts

Es dedicà a la restauració d’esglésies i de la mateixa catedral després de la destrucció de la ciutat per Almansor el 985 Annexà Santa Maria del Mar a la canonja, a la qual donà nous estatuts la reformà el 1009 Intervingué en l’expedició militar dels catalans a Còrdova al costat dels altres bisbes i comtes perdé la vida en la lluita

Es dedicà preferentment a temes religiosos, amb un estil que esdevingué l’estil oficial religiós del s XIX Pintà els frescs de les esglésies de Saint-Sévérin, Saint-Germain-des-Prés i Saint-Vicent-de Paul, a París Decorà també el castell de Dampierre Fou retratista oficial de Napoleó III, i retratà, també, la societat aristocràtica i burgesa del Segon Imperi

Fou professor de teologia del seminari de Barcelona i el 1968 fou nomenat bisbe auxiliar d’aquesta ciutat És autor de "Miles Christi” en la espiritualidad de san Cipriano 1956, tesi doctoral a la universitat gregoriana de Roma, i Espiritualitat del sacerdot diocesà 1962 Presidí la Comissió Episcopal de Missions i de Cooperació entre les Esglésies de l’episcopat espanyol 1972

Fill de Berenguer Carròs Fou capità de la vila d’Esglésies, venuda a la seva mare pel rei 1436 Rebé la investidura del comtat de Quirra el 1449 Virrei de Sardenya 1452-54, fou després camarlenc reial Sempre disposat a servir el rei, tingué una certa enemistat amb el virrei Nicolau Carròs, que fou més tard tutor de la seva filla Violant