Resultats de la cerca

Practicà l’handbol abans de ser àrbitre els anys seixanta Debutà a la primera divisió espanyola el 1969 i tres anys després arribà a internacional Arbitrà en un Campionat del Món universitari i dos tornejos preolímpics La major part de la seva trajectòria la feu al costat d’Alexandre Codinach Es retirà el 1980, però continuà collaborant amb la Federació Catalana d’Handbol FCH com a president del comitè d’àrbitres i delegat de les seleccions de base Rebé la medalla d’argent de la FCH i de la federació espanyola

El 1982 entrà a la junta directiva de l’Igualada Hoquei Club IHC i durant deu anys fou el màxim responsable de l’àrea esportiva En aquest període, l’Igualada pujà a la màxima categoria i guanyà una Lliga, dues Copes del Rei i una Copa d’Europa El 1986 fou un dels fundadors de l’Associació Espanyola de Clubs d’Hoquei Patins El 1995 fou gerent de l’associació europea Eurohockey i durant un parell d’anys fou assessor del president de la Federació Espanyola de Patinatge, Josep Maria Ignacio

S’inicià, durant la Guerra Civil Espanyola, fent d’enllaç motociclista per a l’exèrcit republicà Durant la dècada dels quaranta començà a treballar com a distribuïdor de motocicletes Montesa Fou pilot oficial de Montesa i de Ducson Guanyà la Pujada als Àngels i les 24 Hores de Montjuïc categoria pilot no experts Fou pioner al país del motocròs Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993, així com la medalla d’or al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Motociclisme i la de bronze de l’espanyola

A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 no acceptà de formar coalició amb el nou partit Esquerra Republicana de Catalunya i fou derrotat Proclamada la República, el 14 d’abril, un representant del partit, Manuel Carrasco i Formiguera , formà part del govern provisional de Catalunya Un altre dirigent del partit, Lluís Nicolau i d’Olwer , formà part com a ministre d’economia del govern provisional de la República Espanyola El partit participà activament en l’elaboració i l’aprovació de l’Estatut de Catalunya Tingué representants a les corts de la República i al parlament…

Formada al Club Esportiu Mediterrani, el 2010 es proclamà campiona de la Lliga espanyola de divisió d’honor Participà en una Eurocopa 2008 i en tres Copes LEN 2007, 2009, 2010 El 2011 fitxà pel Club Natació Sabadell, equip amb el qual ha guanyat la Lliga 2011-19, 2021, la Copa de la Reina 2011-15, 2017-21, la Supercopa d’Espanya 2011-18, 2020, la Copa d’Europa 2011, 2013, 2014, 2016, 2019, 2023, 2024 i la Supercopa d’Europa 2013, 2014, 2016, 2024, i ha estat subcampiona de la Copa d’Europa 2015, 2018, la Supercopa d'Europa 2012, 2019, la Supercopa d’Espanya 2019 i la Copa de la…

S’inicià com a porter, però aviat passà a la davantera A dotze anys fitxà pel Club Tennis Barcino i a disset, per l’equip reserva del Futbol Club Barcelona Amb la selecció espanyola júnior es proclamà campió d’Europa 1962 i el reciclaren com a defensa El 1963 debutà amb la selecció espanyola absoluta i l’any següent fitxà pel Reus Deportiu, en què jugà fins el 1973 i guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, sis Lligues 1966, 1969-73, cinc Copes d’Espanya 1966, 1970-73, un Mundial de clubs 1969 i un Campionat de Catalunya 1967 Tornà al Barcelona 1973-75, amb el qual guanyà…

Format al Club Natació Poble Nou, el 1974 passà al Club Natació Barcelona i el 1978, al Club Natació Manresa En natació fou campió de Catalunya de gran fons a la Travessia del Port de Barcelona 1974, 1975 En waterpolo, guanyà la Lliga de primera divisió 1975 i jugà 211 partits amb la selecció espanyola en el període 1972-80 Disputà els Jocs Mediterranis 1975, dos Campionats d’Europa 1974, 1977, tres Campionats del Món 1973, 1975, 1978 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980 Com a entrenador, dirigí el Club Natació Catalunya, amb el qual assolí tres Lligues 1989, 1990,…

S’inicià a les files del Reus Ploms-Derbi Com a amateur fou subcampió d’Espanya 1960 i campió de Catalunya de principiants 1960, de muntanya 1962 i de fons 1964 Participà en tres Mundials de ruta 1962, 1964, 1965 i en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Del 1966 al 1970 fou professional amb els equips Fagor 1966-68, Kas 1967, Pepsi Cola 1969 i La Casera 1970 Guanyà el Campionat d’Espanya per regions 1968, el Gran Premi de la Muntanya de la Setmana Catalana 1969 i les metes volants de les voltes a Catalunya, Llevant, la Rioja, Mallorca i la Setmana Catalana, així com una etapa de la Midi Libre…

Pivot formada al Segle XXI, a quinze anys debutà a la primera divisió amb el Font Vella de Manresa Jugà al Banco Exterior 1989-94, equip creat per la Federació Espanyola per formar jugadores de cara als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, que disputà amb la selecció espanyola Posteriorment fitxà pel Dorna Godella de València 1994-96, el CN Canoe 1996-98, el Santo Andre brasileny 1998-2000 i el New York Liberty, de la WNBA 2000, amb el qual disputà la final de la competició Retornà a València per jugar al Ros Casares en dues etapes 2000-01 i 2006-09, passà pel Saragossa…

Vinculada al Club Natació Kallípolis, s’inicià el 1979 a les ordres de César Villegas Aviat es convertí en la millor nedadora espanyola de natació sincronitzada de l’època, i participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i en el Campionat del Món 1986 El 1988 es retirà i passà a fer d’entrenadora al mateix club El 1994 començà a collaborar amb la selecció espanyola, de la qual fou la màxima responsable entre el 1997 i el 2012, i aconseguí el nombre d’èxits més gran de la seva història Conquerí quatre medalles olímpiques, una de plata i una de bronze a Pequín 2008 i dues de…