Resultats de la cerca

Tres vegades campió del món de dobles 1948, 1955, 1957 i dues per equips 1948, 1951, i una d’Europa de dobles 1958 L’any 1974 fou contractat per la federació espanyola com a entrenador Fou seleccionador espanyol, director tècnic i assessor de la federació espanyola, membre de diferents comissions de les federacions internacional i europea, i tècnic collaborador de la federació catalana També entrenà equips catalans, com el Club Ping Pong Igualada i el Sant Vicenç 83 Fou membre del Saló de la Fama de la Federació Internacional de Tennis de Taula

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona 1983, s’especialitzà en cirurgia ortopèdica i traumatologia 1988 Des del 2004 és cap quirúrgic de la Mutualitat de Futbolistes i instructor de cirurgia artroscòpica per l’Associació Espanyola d’Artroscòpia, per la qual cosa és especialista en el tractament artroscòpic de les lesions del futbolista Igualment, ha tractat els millors tennistes catalans i espanyols a través de la Reial Federació Espanyola de Tennis i com a responsable de l’àrea de cirurgia ortopèdica i traumatologia de la clínica Mapfre de…

Formà part del grup que fundà la Secció de Ciclisme de la Unió Esportiva de Sants, que presidí 1929-36 Ocupà la secretaria del Comitè Català de la Unió Velocipèdica Espanyola Fou àrbitre pioner de la Volta a Catalunya Fou membre de la Federació Espanyola de Ciclisme i president de la Federació Catalana 1945-47 Com a representant espanyol a la Unió Ciclista Internacional UCI, ocupà el càrrec de vicepresident a partir del 1951 En 1957-58 fou president interí de la UCI En el seu record se celebrà el Trofeu Joan Baptista Soler

Combaté en el bàndol republicà a la Guerra Civil Espanyola, i posteriorment estudià medicina a la Universitat de Barcelona El 1947, amb altres metges joves, formà el Centro de Estudios Antropológicos y Humanísticos Erasmo, que fou l’embrió de la Societat Luso-Espanyola de Psicoanàlisi, constituïda i reconeguda el 1959 per la International Psychoanalytical Association, i de la qual fou el primer president Posteriorment, aquesta societat es dividí en la Sociedad Portuguesa de Psicoanálisis, amb seu a Lisboa, la Asociación Psicoanalítica de Madrid i la Sociedad Española…

Fundador, amb Robert Subirós, del periòdic La Renaissance Catalane 1918 secretari de La Colla del Rosselló i membre actiu de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or collaborador de L’Éveil Catalan i de diverses revistes catalanes Autor de Poemes de guerra 1915, Les hores que passen 1917 i Clarianes inèdit i d’una novella en francès, Rue du Jasmin , que aparegué a L’Indépendant Com a periodista féu nombrosos reportatges sobre la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i obtingué la creu de la República Espanyola Havia signat Pierre Francis

Membre de la Lliga d’escriptors proletaris-revolucionaris 1928, s’exilià a l’URSS el 1933 Prengué part en la Guerra Civil Espanyola, en el bàndol republicà, i durant la Segona Guerra Mundial fou locutor de la ràdio moscovita President del Nationalkomitee Freies Deutschland 1943-45, a partir del 1946 residí al Berlín oriental i fou propagandista del comunisme Publicà reculls poètics Rufe in der Nacht , ‘Crits en la nit’, 1947, narracions Der Tod fürs Vaterland , ‘La mort per la pàtria’, 1942 i les seves memòries sobre la guerra espanyola Camaradas , 1951

Fou tipògraf de professió Inicialment adscrit al republicanisme federal, posteriorment s’uní als aliancistes bakuninistes dins el congrés obrer de Barcelona del 1870 Dirigí La Federación el 1871, i tingué un notable paper el 1872 dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT Passat a l’anarcocomunisme, edità a Gràcia, amb Martí Borràs, La Justicia Humana 1886 i Tierra y Libertad 1888-89, contra l’anarcocollectivisme defensat per El Productor i la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola És autor d' El socialismo colectivista y el comunismo anárquico 1890

S’inicià, durant la Guerra Civil Espanyola, fent d’enllaç motociclista per a l’exèrcit republicà Durant la dècada dels quaranta començà a treballar com a distribuïdor de motocicletes Montesa Fou pilot oficial de Montesa i de Ducson Guanyà la Pujada als Àngels i les 24 Hores de Montjuïc categoria pilot no experts Fou pioner al país del motocròs Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993, així com la medalla d’or al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Motociclisme i la de bronze de l’espanyola

Membre del Club Atlètic Terrassa, jugà la divisió d'honor espanyola i es proclamà campió de sis lligues 2007, 2009, 2010, 2011, 2012, 2017 i dues copes d'Espanya 2010 i 2015 Ocupa la posició de defensa Internacional amb la selecció espanyola en els campionats d'Europa 2010 i 2015 i del Món 2007 i 2015, fou bronze al campionat del Món d'hoquei sala 2007 i formà part de l'equip espanyol que obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 L'any 2017 deixà l'alta competició