Resultats de la cerca

Membre de la Societat de Pescadors Esportius de Granollers, destacà en la modalitat de pesca simulada, que dominà en l’àmbit estatal durant les dècades de 1980, 1990 i 2000, en què guanyà més d’un centenar de medalles en les diverses proves del Campionat d’Espanya També fou campió del món 1982, 1985, 1986 i d’Europa 1989 i subcampió mundial 1988 i continental 1991, 1997 Pel que fa a la modalitat de mar-costa, també competí amb la Societat de Pescadors Esportius de Mar de Barcelona, l’Agrupació de Pescadors Esportius de Vic, l’Associació de Pescadors Esportius de Barcelona i el Club de Pesca…

Al març del 1940 fou nomenat president del Futbol Club Barcelona per decisió del règim franquista sense haver tingut cap relació amb el club Malgrat tot, s’envoltà de directius barcelonistes de tota la vida Sota el seu mandat, el club guanyà la Copa 1942, i al cap d’uns quants dies eludí el descens, en la promoció Tot i presentar la dimissió al juliol d’aquell any, aquesta no fou acceptada per les autoritats estatals i un mes després tornà a la presidència fins a l’agost del 1943, quan tornà a dimitir després de l’11-1 encaixat al camp del Madrid Durant la seva etapa s’ampliaren les graderies…

El 1955 entrà com a vocal a la Federació Catalana d’Hoquei, de la qual fou tresorer 1957 i vicepresident 1958-61 A partir del mes de maig del mateix any, quan Enric Llaudet fou elegit president, formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona com a vocal i president de les seccions Dirigí les seccions del Barça fins el 1965, dos anys més tard de ser nomenat vicepresident, càrrec que mantingué fins el 1968 Abans, però, presidí la Federació Barcelonesa d’Handbol 1964-67 i la Federació Espanyola de Patinatge 1967-68

Formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1958-68 Uns quants anys més tard, fou directiu del Real Club de Golf el Prat, i de la Federació Catalana de Golf Finalment, presidí el Club de Golf Platja de Pals 1977-87

Fou campió d’Europa de pesca d’altura 2010 en aigües del Garraf amb l’embarcació Pica-Soca

Membre de la colònia anglesa establerta a Barcelona, fou el tercer president del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 1906-08 Els seus fills Ar-thur, Ernest i Carmen tingueren un paper destacat a l’inici de l’esport català

Fou secretari general de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, que presidí 1977-86 Fou el primer president escollit per votació popular, i durant el seu mandat creà la Marxa Beret

Competí en ciclisme durant la dècada de 1960 i, posteriorment, esdevingué un actiu cicloturista El 1958 entrà a la Unió Ciclista Vic, que presidí a partir del 1986 Participà en l’organització del trofeu Mercat del Ram i el Ciutat de Vic, en la Festa del Pedal 1997 i diverses arribades a Vic de la Volta Catalunya, la Setmana Catalana i la Vuelta a Espanya També presidí el Club Handbol Vic 1971-85 i fou directiu de la Federació Catalana d’Handbol

Lligat al Reial Club Deportiu Espanyol en diverses etapes, fou vicepresident primer 1982-89 amb Antoni Baró de president El darrer any accedí a la presidència de manera interina El 1990 creà, juntament amb Agustín Mellado, la primera fundació de futbol a l’Estat espanyol, la Fundació Ferran Martorell, dedicada a fomentar el futbol de base

Destacà com a navegant vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona i al Club Nàutic Arenys de Mar Ocupà càrrecs de responsabilitat en diferents institucions, com el Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS, el Comitè Internacional de Creuers del Mediterrani i la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, i dirigí el Museu Marítim de Barcelona 1958-86 Divulgà la història dels esports nàutics a través d’articles i del llibre Los deportes náuticos en Catalunya 1821-1936 más de un siglo de remo, vela y motor 1978 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989,…