Resultats de la cerca

Després de passar per l’AC Galeno i l’Universitari SC, debutà en el primer equip del Futbol Club Barcelona  el 1912, on jugà fins el 1927, amb un parèntesi de dos anys al Bohemians de Manila 1916-18 Jugà d'interior esquerra i amb el Barça fou deu vegades campió de Catalunya 1913, 1916, 1919-22, 1924-27 i cinc vegades campió d’Espanya 1913, 1920, 1922, 1925, 1926, i ostenta el rècord de gols de l’equip en tota la seva història, 357 Jugà sempre amb un mocador blanc penjant dels pantalons i fou l’autor del primer gol d’un jugador blaugrana al camp de les Corts La seva potència de xut es…

Comprenia la part meridional de Sardenya, amb capital a Càller La primera família documentada que exercí el govern és la dels Làcon, al segle XI El jutge Pere de Torres 1162-87 fou desposseït per Guillem de Massa 1187-1214, ajudat pels pisans, els quals suprimiren el jutjat el 1258, s’apropiaren la ciutat de Càller i repartiren les terres entre les famílies addictes

Exercí l’advocacia entre el 1946 i el 1962 S'especialitzà en dret marítim i el 1970 creà el comitè coordinador dels ports del nord-oest de la Mediterrània El 1977 participà en la reconstrucció del Foment del Treball Nacional i en la creació de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales Entre el 1978 i el desembre del 1994 fou president del Foment del Treball Nacional

Fou professor de filosofia al convent de Tortosa 1831 i de teologia al de Barcelona El 1833 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat de Cervera Del 1835 al 1849 residí a Itàlia i exercí el professorat a diversos convents de l’orde A Barcelona fundà el collegi de Sant Tomàs d’Aquino, i el 1860 fou nomenat vicari general del seu orde a Catalunya

Llicenciat en dret, fundà l’editorial Hispano-Europea, de temes econòmics i científics Fou fundador, com a liberal cristià, de l’Institut d’Estudis Europeus, de la secció espanyola de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, de l’Institut d’Estudis Nord-americans, i exercí, a temporades, el periodisme polític Publicà La lucha por Europa 1952, La democracia como objetivo 1978, Unos granos de cordura 1982, etc

Afiliat al partit socialdemòcrata 1895, en finir la Primera Guerra Mundial s’adherí al moviment espartaquista i collaborà a fundar el partit comunista alemany 1918, del qual esdevingué membre del comitè central Diputat al Reichstag 1928-33, en triomfar els nazis s’exilià a París 1933 i a Moscou 1939 President de la República Democràtica Alemanya 1948, exercí el càrrec fins a la mort

Comandant en cap de les forces de les Filipines juliol del 1941, resistí l’atac japonès fins al març del 1942 Comandà l’ofensiva al Pacífic 1943, i, nomenat cap de totes les forces aliades del Pacífic 1945, aconseguí la victòria sobre el Japó, on exercí el poder autoritàriament Dirigí les tropes de l’ONU a Corea 1950, però fou destituït per Truman 1951

Llicenciat en filosofia i lletres 1901 i dret 1903, s’establí a Calaf, on exercí d’advocat i de secretari de diversos ajuntaments de la zona El 1918 publicà el recull de poemes De mon ermot i del verger d’Horaci És autor també de versions catalanes d’Horaci Obres de Q Horaci  i l’ Epístola als Pisons , totes dues del 1922 Deixà, inèdites, moltes poesies

Autodidacte i mestre, fou un dels primers a emprar el landsmål o nynorsk La seva labor periodística exercí una influència considerable en la seva societat, per la renovació cultural de la qual treballà infatigablement Fundador, i director fins a la mort, del periòdic ‘Dølen'', hi publicà la seva obra lírica, d’atmosfera naturalista i tradicional, com a Diktsamling ‘Recull poètic’, 1863 i Storegut ‘El vailet’, 1866

Com a escriptor, fou un innovador d’esperit profund Compongué poemes patriòtics Grazhdaninu Dzhonu Braunu ‘Al ciutadà John Brown’, 1851, Traurnaja rapsodija pam ‘ati Bema ‘Rapsòdia fúnebre a la memòria de Bem’, 1851 i Fortepiano Copena ‘El piano de Chopin’, 1864 Condemnà la civilització capitalista, però la influència que el catolicisme exercí sobre seu no li permeté de comprendre el moviment revolucionari de la seva època