Resultats de la cerca
Es mostren 1682 resultats
Agra
El riu Yamuna al seu pas per la ciutat d’Agra, a l’Índia. A la dreta, el Taj Mahal
© X. Pintanel
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, a l’Índia.
Situada en una gran corba que descriu el Yamunā vers l’E i aixecada damunt la plana de l’Hindustān, és el centre comercial, agrícola i industrial d’una regió productora de sucre, cotó i cereals, regada pel canal d’Agra i comunicada per ferrocarril i carretera Al costat de la producció artesanal que li ha donat anomenada seda, tapissos, orfebreria i el turisme de luxe, s’hi han desenvolupat les indústries tèxtils i química Té universitat i aeroport Agra conserva les millors obres arquitectòniques dels emperadors mogols s XVII com el palau del Diwan-i-an, la mesquita de la Perla i…
Cochabamba
Ciutat
Capital del departament homònim, a Bolívia.
Situada en un altiplà 2 559 m als contraforts del massís de Tumari Pel seu origen colonial, la ciutat té una planta regular, amb carrers amples i rectes, perpendiculars entre ells, edificis de poca alçada i abundosos espais verds, mentre que a la part exterior s’aixequen els nous barris industrials i residencials Centre d’una rica regió agrícola tabac, blat de moro, ordi, patates, fruiters, vinya i farratge i nucli industrial central termoelèctrica, indústria tabaquera, alimentària, tèxtil, metallúrgica i refineries de petroli, amb un oleoducte als pous de Sanandita i Camiri Nus de…
Hanoi
Un carrer de Hanoi
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del Vietnam.
Forma una província 2 139 km 2 2 570 905 h 1979 Situada al cor del delta del Sông Nhi Ha, és afectada sovint per inundacions Port fluvial i cruïlla de ferrocarrils i carreteres, unida per ferrocarril al port de Hai Phong, és un centre comercial molt actiu i un nucli industrial indústria tèxtil seda i cotó, química, mecànica, de la pell, ceràmica, del paper i alimentària sucre, molins d’arròs, cervesa, destilleries Seu de diverses dinasties xineses, el 1427 esdevingué capital d’Annam i del Tonquin, i el 1638 els holandesos hi establiren una factoria, seguits després pels anglesos…
Josep Bertran i Cusiné
Economia
Industrial.
Estudià a Vilafranca del Penedès, a l’Escola Sant Ramon de Penyafort, adscrita a l’Escola d’Enginyers Industrial de Barcelona Establert a Mèxic des del 1936, fundà diverses empreses del ram de la construcció amb el seu germà Geroni, que han estès el seu camp d’acció a Centramèrica, Veneçuela i fins i tot els Estats Units Intervingueren en grans obres públiques de Mèxic, entre les quals cal esmentar diversos trams de la carretera Panamericana i de l’autopista Mèxic-Acapulco installacions ferroviàries com la gran obra del ferrocarril Chihuahua-Pacífico 1953-64, de 170 km diverses…
Baulies i Cortal, Jordi
Sociologia
Historiador, geògraf i jurista.
Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid, el 1954 ingressà per oposició a l’Ajuntament de Granollers Posteriorment fou secretari en els consistoris de Ponte Caldelas Pontevedra, Ciutadella, Terrassa i Barcelona 1977-95, del qual fou assessor jurídic en ocasió dels Jocs Olímpics Durant els anys d’estada a Menorca dugué a terme estudis històrics i geogràfics, entre els quals hi ha Menorca, notas geográficas 1961, premi de Bibliografia Menorquina i, sobretot, L’Illa de Menorca 1964-67, en tres volums, i també coordinà l’informe de Caritas referit a Menorca…
Lluís Marià Vidal i Carreras

Lluís Marià Vidal i Carreras
© Fototeca.cat
Geologia
Enginyer de mines, geòleg i escriptor.
Exercí a les mines de Linares Andalusia i Almadén Castella la Nova i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona més tard 1883 dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses Es destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida 1875, Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera 1880, Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel 1883 —en collaboració amb E Moliné i Brasés—, i d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de…
,
Miguel Tacón y Rosique

Miguel Tacón y Rosique
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar murcià.
Marquès i, des del 1847, duc de La Unión de Cuba Inicialment marí, lluità a Trafalgar 1805 Passà a l’exèrcit i combaté els independentistes colombians i peruans 1810-19 Arraconat per liberal 1823-33, ascendí a tinent general 1834 i fou capità general de Cuba 1834-38, on evità la guerra civil, però reprimí amb duresa tant carlins com liberals Impulsà les obres públiques i se li deu, en part, la primera línia de ferrocarril de l’illa Fou capità general de Mallorca 1843-47 El seu germà, Luis Tacón y Rosique Cartagena 1772 — Palma, Mallorca 1841, fou brigadier de l’armada i cap de la…
Whistler
Ciutat
Ciutat de la Colúmbia Britànica, Canadà.
Situada a la serralada de la costa, és a uns 125 km de Vancouver Habitada pels indis Squamish i Lil’wat, vers el 1900 la zona era freqüentada per caçadors de pells, pescadors i buscadors d’or El 1914 el matrimoni Philip establí a Alta Lake, proper a la ciutat, un centre de lleure i activitats de muntanya que es beneficià de la proximitat del ferrocarril Hom hi construí refugis i xalets de muntanya i, al mateix temps, s’hi desenvolupà també l’explotació forestal El 1962, amb vista a la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern de 1968, hom hi construí infrastructures bàsiques i…
Tirana
Ciutat
Capital d’Albània i del rrethi homònim.
Situada al peus del Dajt, a 151 m d’altitud i al començament d’una planúria suaument descendent fins a la mar, és unida per ferrocarril amb Durrës, port a l’Adriàtica, i té aeroport internacional És un centre cultural universitat, institut d’investigacions agropecuàries, escoles de pedagogia, museus d’arqueologia i art, biblioteca nacional, teatres i econòmic controla el 20% de la indústria del país fàbriques de ciment, de maquinària, de vidre i porcellana, de paper, tèxtils i alimentàries Esmentada per primer cop al s XV i convertida en ciutat el 1614, no esdevingué un centre…
Tallinn
Ciutat
Capital d’Estònia, a la costa meridional del golf de Finlàndia i a la badia de Tallinn.
Ben comunicada per ferrocarril i carretera, el seu port lliure de glaç ha estat un dels més importants per a Rússia Té establiments siderúrgics, fàbriques de maquinària, de productes químics i alimentaris El 1219 els danesos aixecaren una fortalesa al lloc de l’antic burg estonià de Lindanassa El 1284 la ciutat ingressà a la Lliga Hanseàtica i el 1346 a l’orde Teutònic Es rendí a Pere el Gran de Rússia el 1710 Després de la proclamació de la República d’Estònia 1918, fou capital d’aquesta i de la República Soviètica creada el 1940 Ocupada pels alemanys durant la Segona Guerra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
