Resultats de la cerca
Es mostren 1848 resultats
Berenguer d’Estanyol
Història
Cavaller.
Combaté a favor de Frederic III de Sicília Aquest el nomenà 1312 vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria, conquerits l’any abans per la Companyia Catalana Sota el seu govern, els catalans consolidaren la conquesta Lluità contra els venecians, rebutjà l’agressió dels Àngel a Tessàlia i a l’Epir i mantingué l’hegemonia catalana a l’Argòlida
Luciano Laurana
Arquitectura
Arquitecte italià.
Documentat a la cort de Màntua des del 1460 i a la d’Urbino des del 1466, on Frederic de Montefeltro li encarregà l’edificació de nous cossos del palau ducal LVenturi li atribueix la construcció de l’arc del Castell Nou de Nàpols Transformà la fortalesa de Pesaro Hom el considera creador i precursor de l’alt Renaixement arquitectònic
Georg Spalatin
Cristianisme
Nom amb què és conegut Georg Burckhardt, reformador alemany.
Sacerdot 1509, fou amic i deixeble de MLuter a Wittenberg 1511 Guanyà Frederic III de Saxònia per a la Reforma i l’acompanyà a les dietes d’Augsburg 1518 i de Worms 1521 Traductor al llatí de Luter i Melanchthon, i d’Erasme a l’alemany, tractà sobre la Reforma en els Annales Reformationis i Chronicon et annales 1463-1525
Salimbene da Parma
Història
Nom amb què és conegut Salimbene de Adam, cronista italià.
De família noble, entrà als franciscans a Fano 1238 Fugí de Parma durant el setge de Frederic II 1247 cap a Lió, on entrà en contacte amb el joaquimisme dels espirituals De les diverses cròniques que escriví, només se n'ha conservada una, el Chronicon , i encara mutilada, que constitueix una de les fonts històriques més interessants del s XIII
Marul·la de Verona
Història
Noble.
Filla de Bonifaci de Verona, es casà el 1317 amb Alfons Frederic d'Aragó , vicari del ducat d’Atenes, i li aportà en dot el castell de Làmia anomenat el Citó pels catalans El mateix any, en morir el seu pare, heretà una part del Negrepont i d’Egina Ramon Muntaner la lloà per la seva bellesa i per la seva elevada cultura
Golf Girona
Golf
Club de golf de Sant Julià de Ramis.
Fundat l’any 1992, fou dissenyat per l’anglès Frederic William Hawtree Disposa d’un camp de 18 forats de par 72 amb una longitud de 6100 m, zona de pràctiques i un recorregut de pitch-and-putt Té escola de golf Acull diversos torneigs d’àmbit català, tot i que també ha organitzat torneigs internacionals, com el P&J Transeuropean
educació de príncep
Història
Literatura
Als s. XV i XVI, amb la creixent importància que adquirí la figura política del príncep renaixentista, literatura que prolifera en múltiples tractats orientats a la seva educació moral i política com a cap d’un estat modern.
L’obra més important és Il principe de Maquiavel, veritable teoria política de l’estat absolutista D’entre els catalans destaquen l' Speculum principum , del jurista valencià Pere Belluga, escrit entre el 1437 i el 1441 i dedicat a Alfons el Magnànim, i el Consejo y consejero del príncipe 1559, de Frederic Furió i Ceriol, que dedicà al príncep Felip Felip II, de qui era conseller
Grup Menorca
Pintura
Grup d’artistes independents, dins una línia informal, que pretenia d’inspirar-se en la natura menorquina.
La idea sorgí del pintor noruec Arnulf Björndal, cap al 1961, i, entre altres, s’hi integraren els ceramistes Jaume Ribalaig i Frederic Hilario i el pintor Francesc Hernández i Móra, amb l’adhesió d’una llarga llista d’artistes locals i forans La galeria Sa Taula, inaugurada a Fornells el 1964, havia de polaritzar les mostres d’aquest grup, que, com a tal, no reeixí
Felip de Nàpols
Història
Príncep angeví de Tàrent (Felip I) (1294-1332) i d’Acaia (Felip II) (1307-13), novè emperador (titular) de Constantinoble (Felip II) (1313-32) i duc de Durazzo (1315-32).
Fill de Carles II de Nàpols, es casà primer amb Tamar Àngel-Comnè, filla de Nicèfor, senyor de l’Etòlia, i després 1313 amb Caterina II de Valois, emperadriu titular de Constantinoble, juntament amb la qual s’esforçà, sense èxit, a recuperar l’imperi Lluità a Itàlia contra Frederic II de Sicília, que el vencé a Falconara 1299, i a Acaia contra la Companyia Catalana d’almogàvers
Felip I de Germània
Història
Rei de Romans i de Germània (1198-1208), duc de Suàbia (1196) i marcgravi i vicari imperial de Toscana (1195).
Fill cabaler de l’emperador Frederic I Fou bisbe de Würzburg 1190, però renuncià l’estat eclesiàstic Elegit rei pels gibellins, es trobà en oposició amb Otó IV de Brunsvic, cosa que provocà una guerra civil El 1201 Innocenci III reconegué Otó IV i excomunicà Felip aquest, però, guanyada la guerra 1208, fou reconegut rei pel papa Fou assassinat la vigília d’ésser coronat emperador
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina