Resultats de la cerca
Es mostren 8944 resultats
gall domèstic

Gall domèstic
© Fototeca.cat - Corel
Ornitologia
Gall de la família dels fasiànids, caracteritzat pel fet de presentar una cresta carnosa en tota la línia central de la part superior del cap i carúncules facials molt més desenvolupades que els faisans.
És de cos gros, d’ales curtes i arrodonides gairebé inútils per al vol, de bec fort, de tarsos esperonats, de plomatge de coloració variable, segons les races, i de cua mitjanament llarga i arquejada cap enrere gallina El gall de Bankiva és considerat com de l’espècie salvatge que originà l’actual gall domèstic
espiral

espiral: (a) logarítmica; (b) d’Arquímedes; (c) hiperbòlica; (d) parabòlica
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana descrita per un punt que gira al voltant d’un punt fix allunyant-se contínuament segons una llei determinada, característica per a cada tipus d’espiral.
Analíticament són representades gairebé sempre en coordenades polars Les equacions de les espirals més importants són espiral logarítmica o equiangular, r = e aθ espiral d’Arquimedes , r = r o /2πθ espiral hiperbòlica, r θ = a /θ espiral parabòlica o de Fermat, r 2 = a θ, i espiral sinusoidal, r n = a n sin n θ
enzim de restricció
Bioquímica
Enzim pertanyent al grup de les endonucleases, que escindeix les molècules d’ADN per punts específics.
Hom en coneix un centenar de diferents, gairebé tots d’origen bacterià confereixen una defensa natural al bacteri, per a fer front a una infecció vírica Constitueixen una base operativa fonamental de l’enginyeria genètica La seva descoberta valgué el premi Nobel de fisiologia a W Arber, HO Smith i D Nathans, el 1978
lar
Religions de Grècia i Roma
A la Roma antiga, cadascun dels déus protectors de la casa o de la llar, com a representació de les ànimes dels avantpassats.
Probablement d’origen etrusc, i nascuts, segons Ovidi, de la nimfa Lara i de Mercuri, tenien gairebé les mateixes atribucions d’aquest déu tutela de la llar i de la família, protecció a les cruïlles de camins Genis benignes, rebien culte domèstic, i un d’ells, el Lar familiaris , era considerat com una força generadora
creodonts
Paleontologia
Subordre de carnívors fòssils que vivien al començament de l’era terciària a l’Amèrica del Nord i a Europa.
Tenien el cos massís i un crani gros en vist el volum corporal, i el cervell, poc desenvolupat i amb els hemisferis gairebé llisos que deixaven al descobert el cerebel Llur dentat era complet, amb una evolució clara cap a la dentadura carnívora típica Hom els ha dividits en dos subgrups procreodonts i eucreodonts
Maria Alberti
Pintura
Pintora alemanya.
Cunyada de Ludwig Tieck i amiga de Novalis Influí sobre el moviment romàntic del seu país, especialment sobre el pintor Philipp Otto Runge Posteriorment es convertí al catolicisme i entrà al convent de Barmherzigen, a Münster, Westfàlia, on es conserven gairebé totes les seves obres Per aquest motiu la seva personalitat restà pràcticament oblidada
Felisberto Hernández
Literatura
Narrador uruguaià.
Fou músic, pianista, i es donà a conèixer com a narrador a través d’uns relats amb gran dosi d’humor i de fantasia, gairebé surrealista De la seva obra es destaquen Libro sin tapas 1929, La envenenada 1931, Nadie encendia las lámparas 1946, La casa inundada 1968, Tierras de la memoria 1965, etc
Pedro López de Lerena
Història
Política
Polític castellà.
Comte de Lerena, protegit de Moñino Secretari d’hisenda 1785, la seva gestió conservadora li valgué les antipaties dels reformadors radicals Jovellanos, Cabarrús, Arroya Secretari d’estat 1790, impulsà una política gairebé reaccionària Escriví Memoria del estado de la real Hacienda 1787 i Memoria sobre la naturaleza de las rentas públicas en España 1790
Wilhelm Leibl
Pintura
Pintor alemany.
Deixeble de KPiloty a Munic 1864-69 Fou el capdavanter del realisme pictòric a Alemanya Retirat a l’Alta Baviera el 1873, la seva obra principal, Tres dones en una església Hamburg, Kunsthalle, minuciosament pintada in situ durant gairebé quatre anys, 1878-82, és una mostra del seu estil detallista, plàcid i d’estudiada composició
Arturo Tosi
Pintura
Pintor italià.
Format en la tradició establerta pels pintors de la Scapigliatura, s’inclinà posteriorment vers les tendències del postimpressionisme francès Fou un dels fundadors del moviment Novecento, però no s’hi integrà mai plenament, a causa de la influència massa forta del postimpressionisme, especialment de PCézanne i de PBonnard La seva temàtica gairebé exclusiva foren paisatges
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina