Resultats de la cerca

De la dinastia dels Obrenović, a la mort del príncep Miquel accedí al poder sota un consell de regència fins el 1872, que promulgà la constitució del 1869 Després de les guerres contra Turquia 1876 i 1877 obtingué la independència en el congrés de Berlín 1878 i emprengué 1885 una guerra contra Bulgària Impopular per la seva política autoritària, promulgà una nova constitució 1888, però hagué d’abdicar en el seu fill Alexandre I 1889

Format probablement amb José Ximénez, fou nomenat organista ajudant de la seu de Saragossa el 1654, segon organista el 1664 i primer organista titular el 1672, com a successor de Ximénez També hagué d’ocupar-se de les funcions de mestre de capella entre el 1687 i el 1692 La trentena de composicions que se n’han conservat, totes per a orgue, palesen el domini d’un llenguatge de molta qualitat per a aquest instrument

A l’exterior, sotmeté Meša del regne de Moab i mantingué bones relacions amb Ithbaal de Tir la filla del qual, Jezabel, es casà amb el seu fill Acab i amb el regne de Judà, però hagué de cedir algunes viles a l’arameu Bar-Hadad I de Damasc A l’interior, traslladà la capital de Tirsah a Samaria, fundada per ell 881 aC, i afavorí el sincretisme religiós practicat per Jeroboam

Fill de Pedro Fernández de Castro, senyor de Monforte i Lemos, i germà d’Inés de Castro i de Joana, muller de Pere I de Castella El 1354 capitanejà un alçament nobiliari contra aquest, però més tard se sumà a la causa del rei castellà, que el féu comte de Trastàmara Capturat a Montiel 1369, s’evadí i es refugià a Portugal, d’on fou expulsat el 1371, i hagué d’exiliar-se a Anglaterra

Canonge, professà a Compiègne, Loches —on fou mestre d’Abelard—, Besançon i Tours, i, segons testimonis de l’època, fou l’iniciador del nominalisme en reduir els universals a flatus vocis , signes verbals arbitràriament establerts per a referir-se a una pluralitat d’individus semblants L’aplicació d’aquesta doctrina a l’àmbit del diví el portà a una interpretació triteista de la Trinitat, per la qual hagué de comparèixer al concili de Soissons 1092

Fou professor de llatí i tingué un benifet a la parròquia de Benassal Durant la guerra del Francès formà part de la partida d’Ascensi Nebot El frare , i durant la primera guerra Carlina fou perseguit per les seves idees liberals i s’hagué d’installar a Castelló de la Plana Fou autor de populars calendaris de pronòstics, de Flores poéticas que adornan el aula de Benasal i d’un compendi de gramàtica castellana 1847

Fill del marcgravi Conrad II, l’any 1317 reuní tot el Brandenburg en extingir-se la branca de Salzwedel-Stargard, i encara eixamplà els seus dominis vers l’E i el N en obtenir, el 1317, el comtat palatí de Saxònia Lluità contra una coalició de danesos, saxons i altres prínceps alemanys 1314-17 i perdé Stargard, que hagué de cedir a Mecklenburg El succeí el seu cosí germà Enric I III

Advocat republicà i liberal, lluità a Valladolid contra els carlins i fou diputat durant el Bienni Progressista 1854-56 Oposat a Isabel II, hagué d’emigrar a París 1866 El 1868 s’uní a la revolució i féu costat a la república unitària i conservadora Fou ministre de governació 1874 en el govern del general Serrano Publicà unes Historias 1878-80, on es justifica i ataca Francesc d’Assís de Borbó i Sor Patrocinio

El 1625 es casà amb María de Guzmán, filla del comte duc d’Olivares Protegit per aquest, fou tresorer del Consell d’Aragó i president del d’Itàlia Es casà novament, amb Anna Caraffa, princesa de Stigliano, i després amb Catalina Vélez de Guevara, comtessa d’Oñate, i fou virrei de Nàpols 1637-44, on hagué de fer cara a les dificultats creades per una erupció del Vesuvi 1638 i per una conspiració profrancesa

Casada, després d’haver estat promesa a Sanç de Castella, amb l’infant Pere d’Aragó 1295, no tingué descendència Vídua 1296, el seu cunyat Jaume II de Catalunya-Aragó intentà d’annexionar les seves baronies a la corona, però hagué d’acontentar-se que restessin en possessió dels comtes de Foix, en comptes d’anar a parar als comtes d’Armanyac, als quals Guillema, abans de morir 1309, les havia llegades