Resultats de la cerca
Es mostren 1051 resultats
pla d’Ayutla
Història
Programa polític elaborat pel Partido Liberal mexicà a la població d’Ayutla (Guerrero) el 1850, tot recollint els postulats de José María Luis Mora.
Establia la llibertat civil en la seva plenitud i molt especialment la de consciència Tots aquests principis integraven el manifest del coronel Florencio Villarreal, el qual, en companyia dels generals Juan Álvarez i Ignacio Comonfort, s’aixecà contra el general Antonio López de Santa Anna el primer de març de 1854 La constitució mexicana del 1857 recollí tots els principis liberals d’aquest moviment ideològic
Corbera d’Ebre

Carrer Major de Corbera d’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, a la zona de contacte entre la depressió morfològica de l’Ebre i els contraforts N de la serra de Cavalls, a la vall alta del riu Sec.
Situació i presentació El municipi de Corbera d’Ebre es troba al sector de llevant de la comarca, en contacte ja amb la Ribera d’Ebre Limita a l’E i el SE amb Móra d’Ebre i Benissanet respectivament, municipis tots dos de la Ribera d’Ebre al S i el SW amb les terres de Gandesa al NW amb Vilalaba dels Arcs al N amb la Fatarella, i al NE amb el sector de les Camposines la Fatarella Les màximes altituds del terme es troben als contraforts septentrionals de les serres de Cavalls i de la Vall de la Torre 565 m situades al S del municipi, i als meridionals de les muntanyes de la Fatarella 545 m, al…
batalla de l’Ebre

Mapa de la batalla de l’Ebre
© Fototeca.cat
Militar
Acció militar, una de les més importants de la guerra civil de 1936-39, la més sagnant i pugnaç i també la principal de les lliurades per les forces de Catalunya.
Fou planejada com una maniobra diversiva destinada a interrompre l’ofensiva de les forces del govern de Burgos al País Valencià, consecutiva a la ruptura del front d’Aragó i l’arribada a la Mediterrània abril del 1938, maniobra que dividí en dues zones el territori republicà Aquest objectiu fou plenament atès Franco suspengué les operaciones contra València, concentrà forces al front nou i acceptà la batalla, jutjant que les tropes republicanes que havien travessat l’Ebre lluitarien en una posició difícil, amb el riu a l’esquena de fet, els pontoners republicans guanyaren llur batalla…
Tivissa
Tivissa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme de Tivissa, d’una extensió de 209,37 km 2 , ocupa una àmplia superfície a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Priorat municipis dels Guiamets i Capçanes a tramuntana, el Baix Camp Colldejou, al NE, Pratdip i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant al sector de llevant i el Baix Ebre l’Ametlla de Mar i el Perelló a migdia A ponent, limita, de S a N, amb els municipis de Rasquera, Ginestar, Benissanet, Móra d’Ebre, Móra la Nova NW, i a tramuntana, a més dels municipis del Priorat ja citats, amb Garcia A més de la vila de Tivissa, el municipi comprèn…
el Millars
el Millars a la desembocadura
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani que neix a la serra de Gúdar (Aragó) i en direcció NW-SE travessa la terra castellonenca i desguassa a la mar prop d’Almassora, després d’un recorregut de 130 km.
La seva capçalera és formada per una xarxa radial de riuets rius d’Albentosa, de Cedrillas, d’Alcalà i de Mora que vénen de les serres de Javalambre, de Gúdar i de Penyagolosa de 2023 a 1 813 m alt, que es concentren prop d’Olba, a la ratlla d’Aragó i del País Valencià D’ací fins a Fanzara travessa la comarca de l’Alt Millars tallant perpendicularment l’estructura i fortament encaixat Finalment s’obre a la Plana, gran faixa de terreny pla, quaternari, que divideix en dues comarques Plana Alta, al N, i Plana Baixa, al S Els seus majors afluents són els de l’esquerra, el riu de Linares i la…
Joaquim Xirau i Palau
Filosofia
Filòsof.
Estudià filosofia sota el mestratge de Jaume Serra i Húnter i Tomàs Carreras i Artau a Barcelona Es doctorà a Madrid, on fou deixeble d’Ortega y Gasset i García Morente i on rebé influències de MBCossío, de la Institución Libre de Enseñanza Completà estudis a París Fou catedràtic d’institut a Vigo i catedràtic de la Universitat de Saragossa Finalment passà a la càtedra de la Universitat de Barcelona 1927, on exercí fins el 1939, i fou degà de la facultat de filosofia i lletres Fou membre de la Unió Socialista de Catalunya A la universitat formà un destacat grup de deixebles Calsamiglia,…
mercat

Parada de fruita i verdura al mercat de la Boqueria
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de…
Maite Salord i Ripoll
Literatura catalana
Política
Escriptora, professora i política.
Professora de llengua i literatura catalanes a l’institut de secundària M Àngels Cardona de Ciutadella Menorca, ha publicat, entre d’altres, I del somni, tot 1998, premi de narració novellada de la XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997, Flor de gessamí 1999, premi l’Illa de Menorca de narració curta, Com una nina russa 2002, Omplir la nit 2003, premi Contarella de literatura juvenil 2003, Mar de boira 2004, premi Ciutat d’Olot de novella juvenil 2004, Freqüències 2006, La mort de l’ànima 2007, finalista del premi Sant Jordi de novella 2006, en què mostra les…
,
Dècada Ominosa
Història
Nom amb el qual és conegut el període comprès entre la represa del poder absolut per Ferran VII d’Espanya, gràcies als Cent Mil Fills de Sant Lluís (octubre del 1823), i la seva mort (setembre del 1833).
Es caracteritzà per una forta repressió antiliberal, que només la presència de les tropes fanceses pallià en part Tot i això, el partit apostòlic considerà el rei massa indulgent perquè no havia restablert la inquisició, i es rebellà, mentre els liberals intentaven alguns cops de mà com Torrijos, el 1831 Del quart matrimoni de Ferran VII —sense fills fins aleshores— amb Maria Cristina de Nàpols nasqué la princesa Isabel 1830, declarada successora, i els apostòlics, partidaris del germà del rei, Carles Maria Isidre, prepararen l’assalt al poder per a quan morís Ferran VII Això convencé Maria…
La Nostra Revista
Publicacions periòdiques
Revista cultural i política fundada a Mèxic (1946-54) per Avel·lí Artís i Balaguer.
Al principi fou publicada mensualment, però des del 1951 fou molt irregular N’aparegueren setanta-cinc números el número 1 es publicà el gener de 1946 i el darrer correspon al maig-setembre de 1954 Avellí Artís n’era director i el redactor en cap i el secretari fou Vicenç Riera i Llorca i, els darrers anys, Joan Rossinyol Estava dividida en seccions, entre les quals cal destacar Panorama polític, Teatre, Música i els músics, Les arts i els artistes, Revistes i periòdics i L’economia ultradirigida Fou illustrada pels artistes Francesc Domingo, Emili Grau-Sala, Gausachs, Carles Fontseré i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina