Resultats de la cerca
Es mostren 1045 resultats
musell
Anatomia animal
Part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas.
pèl
Tall longitudinal d’un fol·licle pilosebaci on es diferencien les tres capes del pèl i els diferents elements del teixit epidèrmic del fol·licle
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascun dels apèndixs filiformes de matèria còrnia que cobreixen la pell dels mamífers, protegint-la i evitant la pèrdua de calor.
Consta d’arrel, íntimament adherida al follicle pilós, i de tija o cos, de color variable segons la quantitat de pigment que contingui Segons el lloc on es troba és anomenat cabell, cella, pestanya, barba , etc
pantoteris
Mastologia
Infraclasse de mamífers de la subclasse dels teris, de dimensions petites o mitjanes, amb dents petites i tallants, carnívors o insectívors.
Mesozoics, probablement eren molt pròxims a la soca que donà origen a tots els teris vivents Entre els seus gèneres destaca Amphitherium
eritropoetina
Biologia
Substància hormonal que és alliberada pels ronyons i altres òrgans dels mamífers, quan la concentració d’oxigen als teixits és migrada.
Estimula la medulla òssia en el sentit d’afavorir l’eritropoesi És de natura glicoproteica el seu pes molecular va de 24 000 a 46 000 daltons Conté àcid siàlic Coneguda popularment com a EPO i considerada substància de dopatge en ciclisme, és consumida per esportistes d’elit per tractar de millorar el rendiment esportiu
viscatxa
Mastologia
Nom, d’origen quítxua, donat a diversos mamífers rosegadors de la família dels xinxíl·lids que pertanyen als gèneres Lagidium i Lagostomus
.
De repartició sud-americana, arriben a tenir unes mides considerables alguna espècie del gènere Lagostomus pot assolir 70 cm de longitud total, 20 dels quals corresponen a la cua Són animals de pèl curt i suau, d’una tonalitat grisa fosca dorsal i blanca ventral, i solen construir caus
tecodont
Anatomia animal
Dit de cadascuna de les dents implantades en alvèols dels ossos destinats a allotjar-les, pròpies dels crocodilians i dels mamífers.
argues
Aracnologia
Petit àcar hematòfag de l’ordre dels àcars, paràsit temporal d’ocells (especialment de coloms i de gallines) i de mamífers.
No habita permanentment damunt l’hoste, sinó només quan ha de menjar, per la qual cosa fa de mal combatre És cosmopolita
aplacentats
Ictiologia
Mastologia
Animals vertebrats vivípars que manquen de placenta (alguns peixos, etc.) i, més sovint, dels mamífers inferiors, o sigui, dels monotremes, que són ovípars, i dels marsupials, els quals, bé que tenen una mena de placenta, aquesta és molt diferent de la dels veritables placentats (mamífers euteris).
parc natural dels Ports
Monument a la cabra hispànica al bell mig del parc natural dels Ports
© Fototeca.cat
Espai natural
Zona dels ports de Beseit declarada parc natural l’any 2001 per la Generalitat de Catalunya.
Ocupa una extensió de 35051 ha, repartida entre les comarques de la Terra Alta Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte, el Baix Ebre Alfara de Carles, Paüls, Roquetes i Tortosa i Montsià Mas de Barberans i la Sénia Per la seva situació, a cavall entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric, presenta una bona diversitat de valors naturals Les comunitats vegetals inclouen espècies eurosiberianes i boreoalpines, al costat d’altres típicament mediterrànies A l’estatge inferior domina la màquia de garric i margalló, i a les zones més fresques el carrascar A l’estatge submediterrani…
fòssil
fòssil de monocotiledònia Sabal major procedent de jaciments oligocens de Tàrrega
© Fototeca.cat
Paleontologia
Dit de l’organisme, complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma primitiva petrificada en els materials de l’escorça terrestre.
Aquest nom és aplicat també, per extensió, a trossos, a empremtes, a pistes, etc, d’organismes, i també a impressions de fenòmens climatològics, com l’empremta de la pluja o de les ones Les condicions més comunes per a la formació de fòssils són l’existència en l’organisme de parts dures, com closca, conquilla, esquelet, etc, i llur enterrament Una de les formes més corrents de fossilització és la petrificació, que consisteix en la substitució total o parcial de la substància orgànica compacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita, etc Una altra forma és per la producció d’un…