Resultats de la cerca
Es mostren 4625 resultats
salafisme
Islamisme
Moviment modernista i renovador de l’islam sorgit a Egipte al final del segle XIX sota l’impuls de Ǧamāl al-Dīn al-Afġanī i de Muḥammad "Abduh
.
Preconitzà la revaloració de l’Alcorà com a font de dret enfront de la rigidesa de les quatre escoles anomenades ortodoxes de l’islam, tot pretenent l’adequació del contingut del llibre sagrat a la vida moderna superació de la poligàmia, permissivitat d’efectuar imposicions bancàries amb interès, impuls dels estudis científics, etc El vertader aglutinador i principal difusor de la doctrina del salafisme fou Muḥammad Rašīd Ridà a través de la publicació de la revista Al-Manar del 1898 al 1935
Seattle

Vista del centre de Seattle
Ciutat
Ciutat de l’estat de Washington, EUA, situada entre el llac de Washington i la badia d’Elliot.
De creació moderna 1852, és, des del punt de vista comercial i industrial, una de les primeres ciutats de la costa del Pacífic, situada en una regió important en riquesa forestal, mineral i amb recursos agrícoles Té refineria de petroli, construccions navals, aeronàutiques, indústries químiques, papereres i alimentàries La situació immillorable del seu port permet el comerç amb la Xina, el Japó i Alaska Centre d’ensenyament superior Seattle University fundada el 1891 Seattle Pacific University 1891, i University of Washington 1861
pagès | pagesa
Història
Agronomia
Persona que es dedica al conreu de la terra.
Els pagesos que habitaven a les ciutats podien formar confraries i gremis amb la denominació majoritària de llaurador en especial al País Valencià i a la Catalunya Nova o d' hortolà Al segle XIV hi havia gremis de pagesos a Manresa pagesos i traginers, 1379, a Lleida pagesos i macips de ribera, 1394 i a Reus pagesos i treballadors del metall, units fins al 1603 A l’edat moderna el nom de pagès designava una situació benestant dins el món agrari
radical
Lingüística i sociolingüística
Segons F.de Saussure, l’element lingüístic comú separat espontàniament per la comparació amb una sèrie de mots emparentats, flexionats o no, i que porta la idea comuna a tots ells.
El radical és cadascuna de les formes preses per l'arrel d’un mot i que poden tenir realitzacions diverses, mitjançant l’adjunció de desinències gramaticals El radical és un element que pot ésser reduït a un altre element més abstracte i irreductible, que és l’arrel En els mots cantaré, cantadissa, cantar , hi ha els radicals cantar-, canta- i cant-, una sola arrel, cant - El terme radical ve a coincidir amb el terme lexema de la lingüística moderna morfema
Coventry
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, Gran Bretanya, al comtat metropolità de West Midlands, vora el riu Sherbourne.
Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, constitueix un gran nucli inductrial i ha duplicat la població des del 1931 Té indústria tèxtil fibres sintètiques i metallúrgica, aeronàutica, d’automòbils, de maquinària agrícola, d’aparells electrònics i d’equips de telecomunicacions Centre d’ensenyament superior University of Warwick, fundada el 1965 Hom en destaca la catedral moderna, obra de Basil Spence, construïda en 1951-62 Durant tota l’edat mitjana fou important pel comerç de la llana i pels seus tints
agnusdei
Música
Pregària litànica llatina de la missa que és cantada mentre el celebrant, just abans de la comunió, fa la partició del pa.
Constitueix la cinquena part o secció de l’Ordinari de la missa El text consisteix en tres invocacions breus que comencen sempre per les paraules Agnusdei ‘Anyell de Déu’ Musicalment no té cap forma concreta, per bé que en general sol respectar l’estructura ternària i repetitiva del text Sembla que fou introduït en el ritu llatí durant el segle VII pel papa Sergi I 687-701 Juntament amb el credo és un dels cants de la missa llatina d’introducció més moderna
Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat
Museu
Museu inaugurat el 2001 i edificat sobre l’antic Hospital de València.
Fou dissenyat per l’arquitecte sevillà Guillermo Vázquez Consuegra El museu és dependent de la Diputació de València i disposa de 8 000 m 2 Consta d’una exposició central L’aventura del coneixement , on mitjaçant imatges, sons, decorats i jocs de llum, el visitant fa un passeig per la història del pensament i la societat moderna El centre també acull diverses sales d’exposicions temporals, una sala d’actes multifuncional, una biblioteca i la institució d’estudis Alfons el Magnànim
Museu Deu Font

Sala de catifes del Museu Deu Font
© Museu Deu Font
Museu
Institució museística inaugurada al Vendrell (Baix Penedès) a l’abril del 1995 gràcies a la donació a l’ajuntament realitzada vuit anys abans pel notari Antoni Deu i Font, fill adoptiu de la vila, d’una important col·lecció d’unes dues mil dues-centes obres d’art.
Del fons destaca la pintura catalana, amb obres de Martí Alsina, Ramon Casas o Joaquim Mir l’escultura, amb obres de Llimona, Maillol, Clarà o Rebull la ceràmica i el vidre bufat dels segles XVII i XVIII, i una valuosa collecció d’art religiós d’època medieval i moderna Al maig del 1997 hom completà el museu amb la inauguració d’una nova sala La seva gestió és a càrrec d’un organisme autònom municipal que porta el nom del donant
Societat Arqueològica Valenciana
Secció de la Societat d’Amics del País de València, creada el 1871 a iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares i sota la presidència del de l’entitat, Josep de Llano, amb la finalitat de fomentar l’estudi de les antiguitats i la preshistòria del País Valencià.
Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica antiga i moderna, etc El 1878 organitzà una exposició arqueològica Desaparegué cap al 1885 Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià cal destacar-ne Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Boix, Joan Martínez i Vallejo, Josep Vilanova i Piera, Josep MTorres i Belda, Francesc Danvila i Collado, Josep Vives i Ciscar i Vicent Pueyo i Ariño
L’art català
Història
Art
Compendi de la història de l’art del Principat, editat (1955-58) per Aymà SL de Barcelona, sota la direcció científica de Joaquim Folch i Torres i realització tècnica de Frederic-Pau Verrié.
És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la prehistòria fins al principi del s XX Hi collaboraren estudiosos destacats en cada etapa i aspecte J de C Serra i Ràfols, Joan Ferrando i Roig, Eduard Junyent, Josep Puig i Cadafalch, Frederic-Pau Verrié, Cèsar Martinell, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joan Ainaud i de Lasarte, Rafael Benet, Maria-Aurora Casanovas, Josep Mainar, Joan Bergós, Josep Selva i Alexandre Cirici i Pellicer
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina