Resultats de la cerca

Estudià música al Conservatori del Liceu de Barcelona, amb F Sánchez i Gavagnach solfeig i teoria i D Sánchez i Deyà violí, i a l’Escola Municipal de Música, amb A Nicolau harmonia i E Daniel contrapunt i fuga Fou professor d’harmonia i contrapunt al Conservatori Municipal de Música de Barcelona També destacà com a director d’orquestra, especialment en el gènere de la sarsuela Entre altres obres escriví una Suite i La velleta de Montblanch  1903, escrita per Josep M Navarro Porcel, —ambdues per a orquestra de corda—, les obres per a cant i piano Impressions de natura…

Catedràtica de la Universitat de Barcelona, investigadora a l’Institut Municipal d’Educació IMEB i a l’Institut Municipal d’Investigació en Psicologia Aplicada a l’Educació IMIPAE de Barcelona Conjuntament amb Emilia Ferreiro, representa un exponent del constructivisme aplicat a l’ensenyament de la lectura i l’escriptura Deixebles i seguidores de Piaget, arriben a la mateixa conclusió que Vigotskij la importància de la creació en els infants d’hipòtesis sobre el contingut de la lectura com a pas previ a tot ensenyament de la lectura i l’escriptura Les etapes…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, en la mateixa vila de Piera Fou una capella d’hospital dels pobres de la vila Depengué de la parròquia de Santa Maria de Piera com a capella Tot i que el terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955, l’església no figura mencionada fins l’any 1260, que es consagrà l’església parroquial de Santa Maria de Piera en aquesta consagració es fa constar l’existència de l’església de Sant Francesc en l’hospital dels pobres, que havia estat construïda recentment En el segle XVI el convent dels pares trinitaris que es…

Fill d’una nissaga de músics de Cornellà, es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Josep Colomer Fou tenora solista en les cobles La Principal del Llobregat 1967-77, La Principal de la Bisbal 1978-83 i Ciutat de Barcelona 1983-91 i component de la Banda Municipal de Barcelona 1983-2015 Una interpretació acurada de la tenora propera a la perfecció dels instruments clàssics feu que des del 1980 estigués sollicitat per a collaborar en múltiples àmbits orquestres simfòniques, cantautors, espots publicitaris, pellícules, TV, músiques…

S’inicià en la música al Conservatori d’Amsterdam, on estudià violoncel i composició Mentre era violoncellista en l’Orquestra Municipal d’Utrecht, la seva Suite núm 3 guanyà el Premi de l’Orquestra del Concertgebouw, i fou l’obra amb la qual debutà com a director el 1932 al capdavant d’aquesta formació Més tard fou nomenat director assistent de l’Orquestra Municipal d’Utrecht 1933 i adjunt de C Schuricht 1937 El 1949 assumí la titularitat de l’Orquestra Residència de la Haia, càrrec en el qual es mantingué fins l’any 1973 Admirat per la seva sensibilitat en la…

Fill i hereu de Pere Destorrent mort vers el 1430 i anomenat major de dies , pertanyia a una família de ciutadans honrats de Barcelona ja presents al consell municipal des de la fi del s XIII Mercader en un principi, amb casa al carrer de Mercaders, el 1450, considerat més rendista que no comerciant, fou obligat a seure en els bancs dels ciutadans honrats a la sala del Consell de Cent Com a membre d’un estament i després de l’altre fou jurat de l’assemblea municipal des dels voltants del 1430 fins a l’execució del seu fill Pere 1462 Fou conseller en cap 1460 i cònsol…

Té una capella romànica Sant Crist Formà part de l’antic terme municipal de Güel

Al curs inferior separa el terme municipal de Vinaròs dels de Càlig i de Benicarló

És situat en el vessant d’un esperó rocós en el qual s’habilità una terrassa artificial, on es construí un pòrtic sostingut per pilars amb decoració pintada i amb cranis humans encaixats a la cara externa A l’interior del pòrtic hi havia almenys quatre estàtues de guerrers asseguts de grandària natural, que segurament representaven els caps de les aristocràcies locals Fou destruït violentament al principi del s II aC

Situat sobre un turonet, ocupa uns 1 200 m 2 Les cases són rectangulars i de petites dimensions Les restes de galena indiquen que s’hi explotava el plom i possiblement també la plata dels jaciments pròxims, activitat que devia alimentar el tràfic comercial, com testimonien les àmfores fenícies que s’hi han trobat