Resultats de la cerca
Es mostren 2217 resultats
Dobrudja
Regió d’Europa sud-oriental compresa entre el curs inferior del Danubi i la mar Negra.
Ocupa la vall dreta i el delta del riu, que voreja el massís granític paleozoic de Tulcea, molt erosionat al sud afloren les calcàries terciàries La costa és baixa i arenosa, amb nombroses llacunes litorals Actualment és dividida en dues parts el sector nord 15460 km 2 correspon a Romania i és poblat per romanesos, russos, ucraïnesos, turcs i tàtars que viuen dispersos hi destaca Constanta com a centre més important El sector sud, que correspon a Bulgària, centrat entorn de Tolbuhin, és econòmicament més desenvolupat, especialment l’agricultura, amb conreus intensius de blat i blat de moro…
Javier Coma Sanpere
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1961, a partir del 1957 fou president del Jubilee Jazz Club, crític de Radio Nacional d’Espanya a Barcelona programa "Jazz Selección" i, des del 1960, assessor de la Jamboree Jazz Cava També a partir de 1957 s’integrà al Cineclub Monterols, i fou redactor en cap 1962-63 de la revista "Documentos Cinematográficos" amb José Luis Guarner Treballà com a creatiu de relacions públiques 1963-66 i de publicitat 1967-81 Després es dedicà a l’escriptura i a l’assessoria editorial, primer en el camp dels còmics, en el qual publicà una desena de…
Joseph Pérez

Joseph Pérez (2009)
© Robert Ferrieux
Historiografia
Historiador francès.
Els seus pares procedien de Bocairent Vall d’Albaida Llicenciat en lletres per la Universitat de París, inicià la tasca docent el 1956 a la Universitat de Bordeus, on el 1960 obtingué la càtedra de civilització espanyola i de l’Amèrica Llatina Desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica en aquesta universitat, de la qual fou rector del 1978 al 1983 Especialitzat en la formació de l’Estat espanyol modern, l’any 1970 es doctorà amb la tesi La revolución de las Comunidades de Castilla 1520-1521 , obra considerada fonamental en la historiografia hispànica Investigà també sobre els jueus a…
modes rítmics
Música
Sistema ritmicomètric propi de la música del segle XIII, molt especialment la de l’Escola de Notre-Dame, descrit per alguns teòrics de l’època, en especial per Joan de Garlàndia (De mensurabili musica, ~1250).
Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una longa val el…
Martirologi d’Ató (Ms. 128b)
Folis 1v i 2 del còdex, obra d’Ermemir, realitzada l’any 1061 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 128b, per la seva envergadura, es tracta de 313 folis, l’antic manuscrit XLVII del Catàleg de Villanueva * fou subdividit recentment en dos volums més reduïts, el segon dels quals, el Ms XLVII, 2 o bé Ms 128, b ofereix un cert interès artístic gràcies a la modesta decoració de caplletres D’aquest manuscrit tractarem en el nostre breu comentari És un còdex de 145 folis de 32,2 x 26cm, escrits en lletra carolina, al qual han estat afegits els folis del 128 al 143 que, a causa d’un error,…
Pardal de passa
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca…
Formes que adopten els fongs
Patologia humana
Els fongs poden ésser unicellulars, és a dir, ésser formats per una sola cèllula, o bé ésser pluricellulars, és a dir, ésser formats per més d’una cèllula Els fongs unicellulars s’anomenen llevats els pluricellulars, floridures Els llevats tenen una forma esfèrica o oval i un diàmetre d’entre 2 i 4 µ Les floridures són de forma irregular, i les seves dimensions solen ésser microscòpiques, per bé que de vegades són prou voluminoses perquè siguin visibles per a l’ull humà La subunitat fonamental de la floridura és l' hifa , una estructura tubular formada per un nombre variable de cèllules que s…
Els traquínids: aranyes
Les aranyes s’enterren en els fons sorrencs litorals, algunes en la plataforma litoral, com l’aranya fragata Trachinus araneus , que es reconeix fàcilment per la filera de taquetes negres que té als flancs El verí que injecten per mitjà dels radis de l’aleta dorsal i de l’espina de l’opercle les defensa dels seus depredadors Juan C Calvín Aquesta família comprèn les denominades aranyes de mar, que són peixos de cos allargat i comprimit lateralment, revestit d’escates petites i cicloides Tenen una boca gran, obliqua, protràctil i constituïda per una mandíbula prominent amb dents menudes i…
sàbat
Religió
Esoterisme
En les llegendes medievals germàniques, divulgades pel Romanticisme, reunió nocturna de bruixes i bruixots per celebrar llur festa en homenatge al diable.
Les creences varien quant als ritus celebrats —orgies sexuals, missa negra, etc— i quant a la recurrència de la nit festiva —cada dissabte d’ací en ve el nom o només una o poques vegades l’any, com és ara la Nit de Walpurgis, la del divendres sant, la de sant Joan festes de Sant Joan etc- - Projecció fantàstica de ritus esotèrics de certes sectes medievals relacionats amb la bruixeria, la creença està relacionada amb antics ritus pagans de fertilitat, com ho demostren la representació del diable en forma de boc, les orgies, el foc, etc
esmirla

Esmirla
© U.S. Fish & Wildlife Service
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’uns 27 cm de llargada.
El mascle és gris blavós a les parts superiors, rogenc molt llistat al pit i a les parts inferiors, i presenta una franja terminal negra a la cua la femella, una mica més grossa que el mascle, és marró fosc per sobre i presenta franges falbes a la cua Té les potes grogues És el més petit dels falcons europeus, migrador, i generalment nia a terra Habita al nord d’Europa i Àsia i emigra fins al nord d’Àfrica i al sud d’Àsia És comú als Països Catalans durant la tardor i l’hivern
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina