Resultats de la cerca

Franciscà menor, s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352 El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per a jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó , i tot seguit anà a París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on participà en la vida intellectual de les universitats Havent retornat a Catalunya, ja el 1371 hom li oferí la càtedra de teologia de l’estudi general de Lleida, càrrec que no pogué acceptar per no tenir el grau de mestre Gràcies a la intervenció de Pere III de Catalunya-Aragó i d’altres membres de la família reial, dels quals havia esdevingut persona de…

Inaugurat l’any 1999, presenta mostres temporals, sobretot de fotografia L’any 2009, coincidint amb el desè aniversari, s’hi inaugurà una exposició permanent que recull la relació de Salvador Dalí amb la ciutat de Perpinyà L’exposició ocupa dues sales, la primera és dedicada als fotògrafs que van retratar Dalí i la segona, al viatge triomfal que l’artista va fer al Roselló a l’agost del 1965 i inclou el documental Vive Visca Dalí

Fou dirigida per Horaci Chauvet , a part el seu caire regionalista, incloïa texts en català de literatura i de folklore

De formació tècnica, el 1959 anà a viure a l’Estat francès Residí a Perpinyà i a Marsella, i es formà a l’acadèmia d’Ais de Provença El 1962 anà a París, on estudià a l'Acadèmia Popular d'Arts Plàstiques, treballà com a ajudant de l'escultor Apelles Fenosa  i collaborà amb César A la capital francesa descobrí l’obra de Marcel Duchamp , que tingué una gran influència en la seva orientació conceptual En 1965-66 realitzà, utilitzant esprai i plantilles, la sèrie Pochoirs, pintures de denúncia del consumisme Posteriorment 1966-70, amb altres destacats artistes catalans conceptuals…

Vida Fill de Valentí Toron, intèrpret de cornamusa i constructor d’instruments, Andreu treballà en el taller del seu pare fins el 1840, any en què s’establí pel seu compte A partir de les tarotes que construïa Valentí, Andreu ideà un nou instrument, que anomenà oboè tenor, amb una campana de metall i un sistema de tretze claus, que presentà a Perpinyà l’any 1849 La idea, no reeixida, era crear un instrument apte tant per a bandes de música, militars o civils, com per a orquestres clàssiques L’oboè tenor, però, fou adoptat en la nova cobla catalana redissenyada per Pep Ventura amb…

Organitzà un gran nombre de cursos vespertins per a adults a l’Escola Lavoisier de Perpinyà, sobre matèries tècniques, manuals i també de llengua catalana, com els organitzats per Lluís Pastre i Carles Grandó, represos el 1968 per Renat Llech-Walter, que presideix l’Associació des del 1953 Ha organitzat un gran nombre de conferències a càrrec de personalitats de tot l’àmbit dels Països Catalans

Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret…

Fill d’Agustí Vassal, banquer perpinyanès, s’interessà molt pel període de la guerra dels Segadors que conduí a la conquesta dels comtats de la Catalunya del Nord pels francesos Després d’alguns articles preparatoris “Une tentative de République catalane 1640-1641”, Vallespir , 2, 1931 “Le siège de Collioure”, Vallespir , 2, 1932 i 4, 1932 “Une campagne d’hiver” campanya militar del mariscal francès de Brézé pel Rosselló, 1641-42, SASL ,1933, escriví tres llibres que aprofundeixen en aquest tema i que tenen en compte la perspectiva catalana de la guerra La guerre en Roussillon sous Louis XIII…

Fou canonge i vicari general d’Elna Publicà diversos tractats de teologia moral, on feu propostes concretes d’assistència social als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, escrit en forma de diàleg literari —influït pel De subuentione pauperum de Vives—, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa 1584 i Atalaya de caridad Saragossa 1587 Adreçats a altes personalitats de Castella i de Portugal, els escriví en castellà

Vida i obra Fill de Pere el Cerimoniós i d’Elionor de Sicília, ostentà els títols de duc de Girona i comte de Cervera, rei des del 1387 Heretà del seu pare les tendències absolutistes en el terreny polític i el gust per la pompa i les esplendorositats cortesanes, alhora que descurava els afers més immediats del govern deixant-los en mans de cortesans cada cop més poderosos, i que acabaren per sumir els seus onze anys de regnat sota una ombra de corrupció, que esclatà en el procés obert als seus servidors més directes arran de la seva mort i que afectà alts càrrecs de l’administració, entre…