Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
efemeròfit
Geobotànica
Dit de la planta que, sense ésser pròpia d’un país, s’hi presenta esporàdicament.
drupèola
Botànica
Petita drupa pròpia d’un fruit policàrpic, com és ara la mora o el gerdó.
endotèrmia
Biologia
Capacitat de regular la temperatura pròpia, com en els animals homeoterms o de sang calenta.
culm
Geologia
Fàcies sedimentària caracteritzada per materials detrítics que presenten la ritmicitat pròpia dels corrents de turbidesa.
Hom els interpreta com a sediments dipositats als fons marins profunds, en diferents ambients —canyons, ventalls submarins— Apareix al continent europeu i a les illes Britàniques i la seva edat és la del Carbonífer inferior
condicionament
Psicologia
Modificació del comportament, pròpia dels éssers amb capacitat d’aprenentatge, en funció de l’experiència.
Aquesta conducta és constituïda pel conjunt de respostes als diversos estímuls ambientals En els organismes superiors —mamífers, éssers humans— la majoria d’aquestes respostes són apreses Hom distingeix entre el condicionament clàssic i el condicionament operant El primer es refereix a la conducta neurovegetativa, emocional i afectiva, i el segon explica la conducta relacionada amb la resolució de situacions problemàtiques
transvestir-se
Vestir-se, arreglar-se i empolainar-se d’una manera considerada pròpia del sexe oposat.
liquen
Patologia humana
Nom genèric de diverses dermatosis papulars.
El liquen pla , que és la varietat més important, consisteix en unes pàpules aplanades i arrodonides, seques i lleument escatoses, persistents i pruriginoses En el liquen simple predominen les pàpules vermelles i pruriginoses El liquen escrofulós és una lesió cutània pròpia dels individus tuberculosos
reticle primitiu
Mineralogia i petrografia
Una de les funcions vectorials, representada per la lletra P, emprada per a expressar matemàticament la xarxa en la qual és fonamentat un edifici cristal·lí.
És donat per l’expressió següent P = m a + n b + p c , on m, n, p són nombres enters, i a , b , c vectors fonamentals, elegits com a eixos de coordenades, que hom pren com a unitats de longituds corresponents a la pròpia direcció
místic
Cristianisme
Dit del llibre litúrgic que aplegava texts de la missa i de l’ofici en un volum.
Pròpia de la litúrgia visigòtica, la denominació passà, al segle XI, de Catalunya a l’interior de la península Ibèrica i es mantingué a Toledo fins al segle XVI, que la utilitzà el cardenal Cisneros per a l’edició del missal mossàrab Missale mixtum
voluta
Malacologia
Nom donat a diversos mol·luscs gastròpodes prosobranquis de la família dels volútids i del subordre dels estenoglossos.
Animals marins, es caractitzen pel fet de posseir una conquilla ovoide i fusiforme que presenta una espiral, sovint amb colors molt vistosos Habiten a les mars càlides Cal destacar-ne la voluta imperial Aulica imperialis , pròpia de les Filipines i molt apreciada pels colleccionistes