Resultats de la cerca

Estudià becat a la Universitat de Fort Hare Sud-àfrica, on es graduà, i posteriorment exercí el magisteri a Ghana, on fou molt influït pel líder anticolonial Kwane Nkrumah De retorn al seu país, continuà exercint de mestre en una escola missional i, al mateix temps, prengué part activa en el moviment d’emancipació, del qual esdevingué un dels líders, conjuntament amb Joshua Nkomo , del qual se separà el 1963 per fundar la Zimbabwe African National Union ZANU, liderat per ell Empresonat pel govern de Rhodèsia 1964-74, en sortir de la presó organitzà les incursions de la guerrilla del ZANU des…

Cursà estudis de dret i economia i treballà com a funcionari El 1978 ingressà al PSOE i a la UGT , i passà a militar al Partit dels Socialistes de Catalunya L’any 1985 fou elegit alcalde de Cornellà de Llobregat, càrrec que revalidà en 1987, 1991, 1995, 1999 i 2003 Ocupà també la presidència del Consell Comarcal del Baix Llobregat 1988, 1993 i 1997 i les vicepresidències segona 1987-99 i primera 1999-2003 i la presidència 2003-04 de la Diputació de Barcelona A l’interior del PSC ha estat successivament primer secretari del Baix Llobregat, membre del Consell Nacional…

Doctor en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on fou professor de teoria econòmica Director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya 1986-88, ocupà càrrecs directius al grup Ercros SA 1988-93 Fou president del Cercle d’Economia del 1995 al 1996, any que fou nomenat ministre d’Indústria del govern de José María Aznar López , com a independent Exercí el càrrec fins el 1998, any que passà a ocupar la cartera de portaveu del govern i ingressà al Partido Popular En la seva gestió destacaren les privatitzacions de diversos monopolis…

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona , durant els anys d’estudiant fou militant de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya FNEC i membre de la junta de govern i del claustre d’aquesta universitat Posteriorment treballà en l’empresa privada El 1993 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya CDC, partit del qual és membre de l’Executiva Nacional Entre el 1996 i el 2003 ocupà diversos càrrecs a l’Administració pública catalana, entre els quals el de director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència i el de membre de…

D’origen caixubi , estudià història a la Universitat de Gdánsk, on es graduà el 1980, formà part de Solidarność i amb diversos membres d’aquest sindicat fundà el 1990 Congrés Liberal Democràtic, del qual esdevingué líder l’any següent i diputat, partit que l’any 1994 es fusionà amb una altra formació liberal de centre, la Unió Democràtica, que donà lloc a la Unió Liberal, de la qual fou vicepresident fins l’any 2000 que, enfrontat amb Bronislaw Geremek per la presidència del partit l’abandonà Fundà l’any següent la Plataforma Cívica, que en les eleccions d’aquest any es convertí…

A partir del Congrés Antiimperialista Mundial reunit a Brusselles 1927, Haya de la Torre transformà el moviment en un partit d’organització monolítica sota el seu control Hom intentà que fos un partit d’abast continental, i algunes seccions funcionaren a Cuba, el Perú, Mèxic, Costa Rica i l’Argentina, però en realitat eren animades per exiliats polítics peruans, cosa que, en definitiva, i a partir del 1931, feu que el partit fos exclusivament peruà Les eleccions d’aquell any al Perú donaren la victòria a l’APRA, però foren escamotejades per Sánchez Cerro El 1945, l’APRA aconseguí tres…

En les eleccions del 1946 obtingué el 35,2% dels vots, es pronuncià per la república i formà un govern de coalició que incloïa també els comunistes Amb el triomf i la majoria absoluta, el 1948, governà, sota la presidència, primer, d' Alcide De Gasperi i, després, d’altres democratacristians, fins el 1962 amb diferents coalicions, i dugué a terme una important reforma agrària que posà fi al latifundisme Sota la inspiració d' Amintore Fanfani inicià llavors l' apertura a sinistra , amb un govern de centreesquerra en coalició amb els socialistes, que durà fins a la crisi econòmica…

El conservador Andrés Pastrana, amb el 52% dels vots, s’imposa al candidat liberal oficialista Horacio Serpa 47,9% en les eleccions presidencials per designar el successor d’Ernesto Samper en la presidència de Colòmbia Per tal de trencar la continuïtat política que representava Serpa, tant la candidata independent Noemí Sanín eliminada a la primera volta com les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, el principal grup guerriller del país, havien donat suport a la candidatura de Pastrana

El president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, no aconsegueix en segona votació la investidura a la presidència del Govern després de les eleccions del 6 de juny Rajoy, que necessita la majoria absoluta, obté 170 vots contra 180 i només obté el suport de Ciutadans i Coalició Canària, a més del PP El 25 d’octubre, el rei Felip VI el proposa novament en una nova sessió d’investidura, que té lloc el dia 29