Francesc Homs i Molist

(Vic, Osona, 5 de setembre de 1969)

Francesc Homs i Molist

© Universidad Rey Juan Carlos

Polític.

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, durant els anys d’estudiant fou militant de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i membre de la junta de govern i del claustre d’aquesta universitat. Posteriorment treballà en l’empresa privada.

El 1993 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), partit del qual és membre de l’Executiva Nacional. Entre el 1996 i el 2003 ocupà diversos càrrecs a l’Administració pública catalana, entre els quals el de director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència i el de membre de la Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). En el 16è Congrés de CDC celebrat els dies 24 i 25 de març de 2012 fou nomenat vice-secretari general d’estratègia del partit.

Coordinador del programa electoral de Convergència i Unió (CiU) per a les eleccions del 2003, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i fou ponent de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006. Reelegit aquest any, fou diputat a l’oposició. Novament reelegit en les eleccions del novembre del 2010, al desembre fou nomenat conseller de Presidència i portaveu del govern encapçalat per Artur Mas i Gavarró. Confirmat en els càrrecs en les eleccions del novembre del 2012, després de la remodelació del govern que comportà la sortida dels consellers d’Unió Democràtica de Catalunya (juny del 2015) fou substituït com a portaveu per Neus Munté i mantingué la Conselleria de Presidència. En les eleccions generals espanyoles del desembre del 2015 obtingué l'acta de diputat al Congrés com a cap de llista de Democràcia i Llibertat, la coalició que integrava membres de CDC i altres formacions i independents partidaris de la independència de Catalunya. Revalidà l’escó després de les eleccions del juny del 2016 al capdavant del Partit Demòcrata Europeu Català (formació hereva de CDC), del qual, com en l’anterior legislatura, també fou portaveu al Congrés dels Diputats.

Acusat pel ministeri públic dels delictes de desobediència, prevaricació administrativa i malversació de cabals públics per la seva actuació en la Consulta del 9 de novembre, al setembre del 2016 fou interrogat pel Tribunal Suprem, que trameté un suplicatori al Congrés dels Diputats per tal d’aixecar-li la immunitat parlamentària i processar-lo. El suplicatori fou aprovat al novembre amb els vots a favor de PP, PSOE i Ciudadanos. Iniciat al febrer del 2017, el judici conclogué el mes següent amb la condemna d’Homs a un any i un mes d’inhabilitació per a l’exercici de qualsevol càrrec polític, i una multa per desobediència. Expulsat del Congrés el mateix mes, el substituí a l’escó Feliu Guillaumes i, com a portaveu, Carles Campuzano. Reincorporat a l'exercici professional, al juliol del 2018 el govern de la Generalitat el nomenà membre de la Comissió jurídica assessora.

Ha publicat Dret a decidir: estació concert (2010).