Resultats de la cerca

Aquestes persones no han contret matrimoni, no perquè n'hi hagi cap impediment, sinó per pròpia voluntat El transcurs de dos anys no és necessari quan existeixen fills comuns, encara que sí que cal la convivència Les relacions tant personals com patrimonials de la parella poden estar regulades verbalment, per escrit privat o per escriptura pública En cas que no existeixi cap acord o pacte que reguli aquesta unió, se seguiran unes regles establertes En primer lloc, tots dos han de contribuir al manteniment de la casa, dels fills, comuns o no, i a les despeses comunes amb els rendiments…

El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del segle IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans…

Fou refeta al s XII, quan li foren afegits l’absis i el campanar llombard Els pòrtics de davant i de la façana W daten dels s XVI i XVII En el curs dels treballs de restauració, duts a terme sota la direcció de Rafael Benet, el 1963, hi fou descoberta una majestat d’estuc, adossada a una creu pintada, sobre els braços de la qual hi ha representats el sol i la lluna i, a sota, dos personatges llegendaris, Longí i Stefanton, relacionats amb la crucifixió, tot emmarcat per una sanefa també pintada S'hi guarda igualment un notable retaule gòtic del principi del s XVI, d’autor desconegut, amb…

Per rebellió del segon comte Antonio Ventimiglia e Lauria el 1339 fou concedit a Arrigo Rosso, tercer comte d’Aidone, però li fou tornat el 1414 i, a la seva mort 1415, havent desheretat l’hereu, passà al marit de la filla Constança, Gilabert de Centelles i de Cabrera El comtat fou confiscat al seu fill Antoni de Centelles i de Ventimiglia i donat 1444 a Pere de Cardona i de Villena, que en fou el sisè titular Pel matrimoni de la seva besneta Antònia de Cardona i de Gonzaga amb Ferran d’Aragó, duc de Montalto, el comtat passà 1545 a aquesta família i després 1587 als Montcada,…

Estudià música a Manchester i posteriorment amplià la seva formació com a cantant al London Opera Centre El 1975 debutà com a patge de Salome a l’English National Opera Formà part dels repartiments habituals del Festival de Glyndebourne i el 1980 debutà al Covent Garden en un paper secundari de La valquíria , teatre on tornà com a protagonista en diverses òperes de G Verdi, R Wagner, R Strauss, WA Mozart i U Giordano Ha cantat, amb èxit de públic i crítica, arreu d’Europa i dels Estats Units S’ha especialitzat en les versions francesa i italiana de Medea L Cherubini…

Estudià cant a Copenhaguen, on fou deixeble de J Forsell Debutà el 1939 a l’Òpera Reial de la mateixa ciutat com a Ferrando Così fan tutte i un any després hi interpretà el paper titular de Faust Ch Gounod El 1946 fou contractat a Glyndebourne per a l’estrena de La violació de Lucrècia B Britten, al costat de P Pears Especialitzat en el repertori mozartià gràcies al refinament de la seva línia vocal i a l’estil del seu fraseig, representà gran part dels personatges per a tenor del compositor austríac i enregistrà diversos discos Es retirà per dedicar-se a l’ensenyament i feu…

Estudià música i cant a Milà, on debutà el 1910 al Teatro del Verme amb l' Stabat Mater de G Rossini i amb Ernani , de G Verdi Al cap d’un any fou contractat per G Puccini per a l’estrena europea de La fanciulla del West , dirigida a Roma per A Toscanini El 1912 debutà al Covent Garden de Londres amb Tosca i a partir de llavors i fins el 1937 actuà en aquest teatre en noranta representacions i quinze òperes El 1913 cantà al Metropolitan de Nova York, escenari on reaparegué ininterrompudament fins el 1946, en més de 900 representacions en les quals interpretà trenta-set papers, sobretot el de…

Estudià música a Oxford, on fou membre integrant del Club d’Òpera del Klebe College Posteriorment perfeccionà els seus coneixements a Londres i el 1972 debutà a la Sadler’s Wells Opera El mateix 1972 es presentà amb èxit al Covent Garden i tres anys més tard fou Sarastro La flauta màgica a l’Òpera de San Francisco Ha interpretat els principals papers de baix Osmin, Comanador, Sarastro, Gurnemanz, Arkel, Daland, Fiesco, Banquo, etc en teatres i festivals d’arreu del món Ha participat en nombrosos enregistraments fonogràfics Es doblà ell mateix en la producció cinematogràfica…

Debutà el 1889 al Circolo Filarmonico de la seva ciutat natal i posteriorment es presentà a Malta, Madrid, Buenos Aires i Moscou, abans d’actuar a la Scala de Milà la temporada 1898-99 El 1899 interpretà el paper titular de Don Giovanni al Covent Garden de Londres i al Metropolitan de Nova York, on centrà gran part de la seva carrera Gran actor, interpretà amb èxit els principals papers per a baríton d’òperes de G Verdi, WA Mozart, G Meyerbeer, V Bellini, G Donizetti, G Puccini i R Leoncavallo El 1919 formà la seva pròpia companyia, integrada per cantants italians, amb la qual…

Doctor en filologia catalana per la UB, és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la UB S’ha especialitzat en la literatura catalana del s XIII, sobretot en Ramon Llull i Arnau de Vilanova És autor de les edicions crítiques del Llibre de l’orde de cavalleria 1988 i del Llibre d’amic i amat 1995 de Ramon Llull, i de l’obra Literatura catalana medieval un recorregut multimèdia pels grans autors i els seus textos 2003 Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits per Lola Badia i Anthony Bonner i des del 1994 és membre del consell de redacció de la…