Resultats de la cerca
Es mostren 3393 resultats
la
Música
Sisena nota de l’escala musical diatònica, segons la nomenclatura de Guido d’Arezzo.
La síllaba la també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra A del sistema de notació alfabètica segons la terminologia germànica i anglosaxona, pel fet que és el so emprat com a referència en l’afinació d’instruments Els diapasons habitualment donen com a patró d'afinació el la3 de 440 Hz
corvífug
Química
Agronomia
Substància química que es caracteritza per resultar repel·lent per als ocells, en especial per als còrvids.
Hom l’utilitza en agricultura mesclat entre les llavors que s’han de sembrar i evita, així, la pèrdua d’aquestes a causa de la voracitat dels ocells, especialment dels còrvids Hom l’aplica en llavors de cereals, lleguminoses i crucíferes La matèria activa dels corvífugs és l’antraquinona, i les llavors tractades amb aquest productes únicament poden destinar-se a la sembra
bàscula electrònica
Física
Dispositiu per a determinar la força produïda per la càrrega sobre l’element receptor quan la força actua sobre una o més cèl·lules extensomètriques.
Utilitza el desequilibri produït en el pont de resistències que forma la cèllula com a magnitud transformada de la força produïda per la càrrega Hom mesura generalment la tensió generada amb un potenciòmetre electrònic graduat prèviament en quilograms força en funció del tipus de cèllula que cal emprar, que al mateix temps és condicionat per la gamma de càrregues per mesurar
trèmolo
Música
Terme musical que indica la repercussió o reiteració ràpida d’un so o d’un acord i que produeix un efecte de tremolor.
En els instruments d’arquet hom l’efectua marcant amb l’arc una repetició ràpida o moderada d’una nota en els instruments de cordes percudides amb teclat hom percudeix una nota seguida de la seva tercera, quinta i octava superior o inferior Hom l’utilitza com a funció expressiva i també sovint com a acompanyament del recitatiu en l’orquestra
teofania
Religió
Aparició o manifestació sensible de la divinitat.
Hom sol emprar aquest nom quan es tracta de divinitats personals o personalitzades Si la manifestació es refereix a les forces sagrades en general, hom utilitza el mot hierofania Si bé qualsevol realitat mundana pot ésser considerada teofànica en tant que revela l’existència i el poder de Déu, hom reserva el nom de teofania per a les manifestacions sorprenents o extraordinàries
Xichang
Astronàutica
Base de llançament de coets xinesa.
Està situada a la província de Sichuan A causa de la seva localització s’empra essencialment per a la collocació de satèllits en òrbita geosincrònica Inicialment s’utilitzà per al llançament de satèllits militars, però aviat començà a enviar a l’espai satèllits comercials Les seves installacions inclouen estacions de proves i d’enlairament de satèllits i estacions de seguiment
Václav Vavřinec Reiner
Pintura
Pintor txec.
Una de les personalitats més importants del Barroc a Bohèmia Conreà el retrat, el paisatge i molt especialment el fresc L’harmonia decorativa dels seus frescs no té la lleugeresa efectista austríaca, sinó una corporeïtat material i plàstica típica del Barroc txec i molt propera a l’estil dels típics quadres d’altar Utilitzà també el nom de Wenzel Lorenz
comte de Barcelona
Història
Títol amb el qual, des de la mort (1941) del rei Alfons XIII d’Espanya, elegí d’ésser denominat oficialment el seu fill i hereu Joan de Borbó i de Battenberg.
A la seva mort 1993, el títol fou heretat pel seu fill Joan Carles I d’Espanya , el qual utilitza oficialment el de rei d’Espanya En ser un títol unit a la figura del rei, l’any 2014, després de l’abdicació del rei Joan Carles I en el seu fill Felip VI , el títol de comte de Barcelona passà a aquest
Henri Labrouste
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fundà una escola a París 1830-56, on impartí la teoria que les úniques exigències obligades en arquitectura són les constructives i les funcionals Féu la Bibliothèque de Sainte-Geneviève 1843-50 i la Bibliothèque Nationale 1843-68, ambdues a París, en les quals, sota una aparença historicista, utilitzà estructures metàlliques i columnes de ferro fos, i alhora nous plantejaments d’organització espacial
rascador

Rascador
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió que consta de dues fustes de llargada i gruix indeterminats, amb solcs ben marcats en dues terceres parts d’una de llurs cares -la part restant, rebaixada, serveix d’agafador-, el so del qual es produeix en rascar l’una amb l’altra les parts solcades.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Sovint, a la part externa o oposada a la dels solcs, hi ha clavats alguns parells de sonalles o xapes d’ampolla amb les quals s’obté una sonoritat metàllica per sacseig mentre la fusta és rascada De construcció domèstica, s’utilitza per a acompanyar cançons o balls en grups instrumentals de música popular o rondalla
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina