Resultats de la cerca

Carles IV no arribà a publicar-la, però ho feu Ferran VII 1830, quan Maria Cristina esperava la futura Isabel II Això provocà el plet successori d’on nasqué el carlisme Després dels fets de La Granja , Isabel II accedí al tron 1833 —sota la regència de la seva mare—, cosa que menà a la primera guerra Carlina

Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova

Fill del comte de Rheinfelden Obtingué el ducat de Suàbia de l’emperadriu Agnès i es casà amb Matilde 1059, germana de l’emperador Enric IV, amb el qual topà durant la lluita de les Investidures No reconegut pel papa Gregori VII com a emperador 1077, fou derrotat per Enric IV a Turíngia 1078 Morí en combat

Coneixedor de moltes llengües orientals, centrà les seves recerques en l’estudi dels llibres litúrgics de les biblioteques de Roma, i publicà els més antics manuscrits litúrgics romans i gallicans coneguts Climent XI el promogué al cardenalat 1712 Les seves obres més importants foren reeditades en onze volums per AFVezzosi 1747-56 Fou beatificat per Pius VII 1803

En la guerra contra Napoleó lluità amb l’Empecinado Fou fet presoner pels francesos a Tamajón 1812 i, després, collaborà amb ells El 1822 lluità per la causa absolutista i capturà Bessières a Zafrilla 1825 En morir Ferran VII, s’afilià a la causa liberal i, en la primera guerra Carlina, actuà al front de la cavalleria cristina

Partidari de l’absolutisme, fou nomenat per Ferran VII, vers 1823, bisbe de Lleó, i el 1825, conseller d’estat A la primera guerra Carlina s’uní als carlins i arribà a primer ministre del govern del pretendent Enemistat el 1839 amb el general Maroto, cap de l’exèrcit carlí del nord, es veié obligat a emigrar

Empresonat pel fet de no acceptar Josep Bonaparte, fugí a Cadis, on fou nomenat ministre d’estat 1812-13 Passà al bàndol absolutista i féu costat a Ferran VII 1814 Representant al congrés de Viena, la seva gestió fou molt desafortunada fou substituït el 1817 Destituït d’ambaixador a Nàpols i a Roma, es passà al carlisme

Fill de Cristià VII El 1784, per un cop d’estat, assumí la regència del pare La pressió armada anglesa bombardeigs de Copenhaguen, el 1801 i el 1807 El tractat de Kiel 1814 annexà Noruega a Suècia, però ell rebé el ducat de Lauenburg El 1834 el progrés de les idees liberals el menà a crear els estats provincials

Corregué curses de velocitat i resistència Disputà el VII GP d’Espanya–XIII Internacional de Barcelona en la modalitat de 125 cc al Circuit de Montjuïc 1957 Fou segon en la I Carrera de Velomotores en categoria 50 cc i 70 cc del Biela Club Manresa 1958 Disputà quatre edicions de les 24 Hores de Montjuïc 1956-59

A les seves valls orientals, molt fèrtils, creixeren nombroses ciutats, entre les quals sobresortia Maracanda actual Samarcanda Hom hi parlava el sogdià Sotmesa per Cir II de Pèrsia segle VI aC, fou conquerida per Alexandre el Gran Després passà successivament a mans dels selèucides, dels reis de Bactriana, dels parts, novament dels perses, dels àrabs segles VII-VIII i, finalment, dels turcs